Franco acabada la guerra civil podia haver triat entre venjança i escarment o reconciliació. Va triar mort i terra cremada (venjança i escarment). Fins el 1975. Els colpistes del 36 no van ser només els militars, van tenir el recolzament d’Alemanya, Itàlia, el Vaticà, i de tot el mon caciquil i bancari espanyol.
Els que van creure que amb el franquisme feixisme, podíem condicionar i establir nous camins per un futur on tothom si sentis còmode, han estat uns il·lusos. Ens van dir que sense violència tota proposta política és respectaria. El que mai ens van dir és que las propostes politiques només haurien de ser això, propostes.
És de sentit comú que sense diners les politiques que pugui fer qualsevol institució, és redueix a bones intencions i justificacions permanents per dir que no és pot fer res més. Les institucions de Catalunya subjectes a la legalitat espanyola i sobre tot a la magnanimitat a l’hora de rebre part del pastis econòmic, són esclaves d’una transició que va deixar lligat que els diferents pobles ubicats a la Península mai seran altra cosa que espanyols.
Podem decidir les soldades dels càrrecs politics. Des de Presidents, diputats, directors generals, càrrecs de confiança, però no podem fer lleis que superin el marc legal espanyol. Podem participar a les institucions espanyoles, però no podem garantir que els acords és compleixin. Que llestos són els espanyols i que fàcil és comprar principis.
El 27 d’octubre del 2017, la covardia i cobdícia política i econòmica, s’instal·la als llocs claus de les institucions de Catalunya. Els que ho van tenir clar van decidir l’exili. Els que encara creien que la transició, regim del 78, actuaria democràticament i respectant els drets, han comprovat que no.
El regim del 78 actua com el franquisme, venjança i escarment i no s’aturaran fins que no quedi un independentista, o els que quedin siguin uns romàntics. De fet aquesta liquidació és simultània a imposicions i prohibicions que tenen a veure amb un dels pilars de Catalunya, la llengua catalana. La dictadura franquista feia el mateix, utilitzant tribunals especials i la Guàrdia Civil.
Que ningú l’erri. No és que la justícia vagi per lliure, és tot l’Estat espanyol recolzat per totes les forces espanyolistes i unionistes que mai permetran, ni que sigui democràticament, que la “unidad sagrada d’España”, és trenqui, i per evitar-ho faran el que calgui. Ahir matant i avui utilitzant la seva legalitat, que nosaltres legitimem, per reprimir-nos amb presó i multes.
Les institucions espanyoles ho saben, al davant tenen una colla de covards que per no perdre els seus minsos privilegis són comprables. Per cert una compra que no arriba als 20 milions d’eros any quan l’Estat espanyol s’ha n’endu de Catalunya 16.000 ME any. Potser el que menys els importa és Catalunya.
Amb els covards i els il·lusos no podrem implementar la República. Amb coalicions de Govern tampoc. Qui ho vulgui saber, avui ja te totes les dades, l’enemic a batre és el MHP Carles Puigdemont. Per tant, catalans i catalanes, que voleu desempallegar-vos d’Espanya i el seu Estat, el 14 de Febrer del 2021 tothom a votar la candidatura que avali Puigdemont.
Només li demanem al MHP Carles Puigdemont que els candidats estiguin disposats al que calgui i que puguem dir que mai més covards ni il·lusos per representar als catalans.
RSS Feed
