Ningú vol unes noves eleccions. De moment el que tenim són declaracions de bones intencions. Unes amb més mala llet que d’altres, però de moment cap trencadissa irreparable.
No sabem si tenim algun acord sobre el que sigui. La declaració d’intencions politiques, augurava que el camí era més planer. Va ser l’acord de 72 Diputats. La realitat però i de moment ens diu el contrari.
Tot i el secretisme de les negociacions, la bona gent independentista, encara hi creu amb el gran pacte final. Si finalment no succeeix, la consternació pot ser tant greu que molts dels nou vinguts a la causa reflexionin en negatiu.
Si és cert que les negociacions és produeixen, després de tres mesos, no costaria gens enumerar els “acords” que s’hagin produït. No pot ser que en tant de temps, els de Junts pel Si i les CUP, no hagin arribat a cap acord. Aquest silenci, no ens fa tenir gaires il·lusions i això no és adequat.
Els soferts votants necessitem estímuls de confiança. Necessitem saber, que tot i les diferencies ideològiques, el País prima i el procés també, i fer públic acords, els que siguin, donarien fins i tot una bona empenta per les eleccions del 20 D.
Existeix desmotivació, fins i tot cansanci. Superar-la és possible i visualitzar els acords, si ni han, n’és l’antídot. Ja sabem que qualsevol acord serà un preacord. La CUP confirmarà o no el preacord en la seva assemblea del 27 de Desembre. Malgrat tot, tres mesos han de ser suficients per mostrar-nos si existeix voluntat o tot plegat ha estat un qui dia passa any empeny.
David Fernández ens va insuflar positivisme. L’Antonieta Jané (CUP) també, però ha anat un xic més lluny, posant l’exemple de generositat que en Salvador Sigui va fer amb l’acord entre la CNT, els seus, i la UGT. Sindicats antagònics però que gracies a la unitat aconseguida al 1917 l’Estat borbònic de l’època arribaria més tard a la seva fi.
La unitat, concepte desvirtuat en política, és a l’hora l’únic estadi que ens pot fer victoriosos. Construir la República catalana no ha de ser patrimoni de ningú, i si de tothom. El 27 un NO a la investidura del candidat de Junts pel Si, serà, hi ho diem amb majúscules LA MORT DEL PROCÉS. Espanya i els unionistes no perdonen i tinguem-ho clar, continuaran treballant jurídicament i legalment fins l’anorreament definitiu de tot allò que tingui a veure amb lo català.
Ningú vol unes noves eleccions. De moment el que tenim són declaracions de bones intencions. Unes amb més mala llet que d’altres, però de moment cap trencadissa irreparable.
No sabem si tenim algun acord sobre el que sigui. La declaració d’intencions politiques, augurava que el camí era més planer. Va ser l’acord de 72 Diputats. La realitat però i de moment ens diu el contrari.
Tot i el secretisme de les negociacions, la bona gent independentista, encara hi creu amb el gran pacte final. Si finalment no succeeix, la consternació pot ser tant greu que molts dels nou vinguts a la causa reflexionin en negatiu.
Si és cert que les negociacions és produeixen, després de tres mesos, no costaria gens enumerar els “acords” que s’hagin produït. No pot ser que en tant de temps, els de Junts pel Si i les CUP, no hagin arribat a cap acord. Aquest silenci, no ens fa tenir gaires il·lusions i això no és adequat.
Els soferts votants necessitem estímuls de confiança. Necessitem saber, que tot i les diferencies ideològiques, el País prima i el procés també, i fer públic acords, els que siguin, donarien fins i tot una bona empenta per les eleccions del 20 D.
Existeix desmotivació, fins i tot cansanci. Superar-la és possible i visualitzar els acords, si ni han, n’és l’antídot. Ja sabem que qualsevol acord serà un preacord. La CUP confirmarà o no el preacord en la seva assemblea del 27 de Desembre. Malgrat tot, tres mesos han de ser suficients per mostrar-nos si existeix voluntat o tot plegat ha estat un qui dia passa any empeny.
David Fernández ens va insuflar positivisme. L’Antonieta Jané (CUP) també, però ha anat un xic més lluny, posant l’exemple de generositat que en Salvador Sigui va fer amb l’acord entre la CNT, els seus, i la UGT. Sindicats antagònics però que gracies a la unitat aconseguida al 1917 l’Estat borbònic de l’època arribaria més tard a la seva fi.
La unitat, concepte desvirtuat en política, és a l’hora l’únic estadi que ens pot fer victoriosos. Construir la República catalana no ha de ser patrimoni de ningú, i si de tothom. El 27 un NO a la investidura del candidat de Junts pel Si, serà, hi ho diem amb majúscules LA MORT DEL PROCÉS. Espanya i els unionistes no perdonen i tinguem-ho clar, continuaran treballant jurídicament i legalment fins l’anorreament definitiu de tot allò que tingui a veure amb lo català.
RSS Feed
