Modificar la realitat social a partir de projectes politics, és el que volen fer las organitzacions politiques. De vegades basteixen les seves propostes amb realitats no contrastades, i fer-ho no vol dir que les qüestions ideològiques determinin o és tinguin en compta.
Fins no fa gaire, el divorci electoral, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, en termes relatius, era d’un desconeixement gairebé total respecte les ofertes programàtiques. És votava en funció d’unes posicions ideològiques hipotètiques i sobre tot per la sobtada o no empatia amb el “líder”. Altres qüestions col·laterals, com la crisis, actuacions de govern pomposes i errors de govern, poden arribar ha influir i decantar el vot.
Per descomptat, que no podem obviar la capacitat que partits de tots colors, tenen, en funció de la seva disponibilitat econòmica, per fer les campanyes mediatiques. El problema és que els partits no tenen cap problema amb fer programes electorals que saben que mai compliran. Substitueixen propostes per vaguetats, dates per més temps al poder, i com no, si incompleixen, tant s’ha val, sempre troben l’excusa adequada per justificar-ho. Sense oblidar que grups influents posen quantitats ingents de diners per incidir.
Ara per primera vegada, des de el 1978, tenim un President que lidera un projecta i un programa polític, que concorda bàsicament amb la voluntat majoritària de la societat civil. El President Mas, ha fet i dirigit el que qualsevol polític que vol servir a la ciutadania i al país hauria de fer. Ha recollit el sentir majoritari dels catalans i catalanes que han manifestat que ja ni ha prou.
La proposta del President, avalada i consensuada amb ERC, té ara mateix dos aspectes politics d’especial rellevància. La primera és que els tempos els marca, com ha de ser, el President i el seu govern i la segona que l’acord de legislatura s’està manifestant permanentment com un pacte sòlid i estable.
És per això, que podem dir i sense por a equivocar-nos, que ara si tenim la certesa de que no és possible fer marxa enrere. I sabem que manifestar això en política és molt agosarat.
Dir que si la legalitat espanyola no ens deixa fer el referendum, i que acabarem la legislatura i farem unes eleccions plebiscitàries, no només no ens ha de preocupar, sinó que hem d’estar agraïts pel fet de que per primera vegada tenim un president que no només compleix el que diu, sinó que de moment no s’arronsa. Pels detractors, en termes de calendari, jo els hi diria, que escoltessin be, i llegissin be. En política les intencions no sempre és poden, per estratègia, publicitar diàriament i mentrestant els objectius permaneguin, cal convenir que tot marxa segons el full de ruta.
Per qui ho vulgui entendre, i com que aquí no ho diu el President, nosaltres interpretarem, de la millor forma com s’aniran succeint els fets.
Carta del President Mas al Rajoy. La resposta, que segur serà cordial, dirà que no és possible que els catalans facin una consulta o referendum, doncs seria inconstitucional i ell no pot incomplir la legalitat espanyola. Òbviament, aquest serà el primer NO.
El President Mas demanarà al Rajoy, un traspàs de competències per poder fer consultes referendaries. La resposta serà com és previsible, que ha de ser el Parlament espanyol el que autoritzi aquest traspàs de competències i com sabem quina és la posició del PP i del PSOE al respecte, ens trobarem amb el segon NO.
Tenim ara vigent una llei de consultes autonòmica, que permet que Catalunya faci consultes. Aquesta serà la següent via, el problema és que només és pot fer una consulta si tenim el permís del govern espanyol. Ho diu aquesta llei catalana. Per tant també és obvi, que si és demana permís per fer un acte d’autodeterminació, la resposta tornarà ha ser NO.
Finalment i, corre’ns i depresa el Parlament està tramitant una nova llei de consultes, amb la sana intenció de no tenir que demanar permís per consultar al poble. Els opinadors i politics creuen que serà una llei que tindrà un recorregut tant curt com que anirà de pet al TC espanyol. Per tant aquesta via té també el NO assegurat.
Aquests quatre NO, esdevenen l’argument base del govern i estat espanyol. Els espanyols que controlen l’estat espanyol, saben que dir SI a qualsevol dels quatre NO, és el trencament tàcit de la sobirania espanyola. Ells no admeten cap més sobirania i per això han dut al TC la declaració de sobirania, tot i ser un declaració d’intencions sense aplicació administrativa.
No cal ser un gran estadista com per saber que només queda una via i que és perfectament legal. Convocar eleccions al Parlament català i tant s’ha val si és el 2014, el 2015 o quan s’acabi la legislatura. Els quatre NO, vindran al llarg del 2013 i un trosset del 2014, deixem que sigui el President el que marqui els tempos. Ara ja sabem quin és el pla B, eleccions i Declaració d’independència, si fracassen la resta de propostes per fer la consulta.
Mentrestant el President Mas i en Junqueras expressin lleialtat, el procés continuarà. Deixem al President que faci de líder i donem-li recolzament polític perquè sigui fort aquí, a Madrid i fora de l’estat espanyol. No fer-ho pot ser un error i ho confirma l’interes dels espanyols en fer caure al Mas. Ells concentren tota l’artilleria política, mediàtica i institucional amb la figura del nostre President. Els espanyols ho tenen clar, sense el President Mas s’acaba la transició nacional i segur que seria per molts anys. No siguem nosaltres col·laboradors involuntaris, ara si ara toca fer-li costat.
L'èxit polític és per aquells que perceben les necessitats públiques i saben satisfer-les. Shiller
RSS Feed
