
Ni ens hem desconnectat, ni tenim les eines d’Estat consolidades per fer el salt. Segur que ho farem. Malgrat tot, alguns no paren en buscar i situar debats per trencar-nos. Espanya, l’Estat i els seus valedors, en són els promotors.
Són els que proposen que Tarragona té dret a independitzar-se de Catalunya, o qualsevol altra indret de Catalunya. Ara, són els mateixos, i amb la pretensió de fracturar-nos, els que han endegat el debat sobre quina o quines han de ser les llengües oficials a la Catalunya independent.
De la mateixa forma que no podrem disposar dels nostres recursos fins que no siguem Estat, tampoc podrem legislar sobre la llengua, la seva protecció i com haurem de considerar les altres llengües que avui conviuen a Catalunya sense cap problema.
El debat de si el català i el castellà han de ser oficials, ara, té més inconveniències que avantatges. Segur que la tendència majoritària a Catalunya serà que el català sigui l’única llengua oficial. Ara bé oblidar que Espanya i el seu poder han fet tot el possible per minoritzar-la i anorrear-la substituint-la pel castellà, sense cap penalització per no utilitzar el català, comportaria allunyar-nos d’una realitat innegable.
Espanya, ha imposat el relat d’una llengua oficial arreu, el castellà. L’objectiu ha estat sempre prou clar, construir la seva nació única i amb una sola llengua i Catalunya des de fa més de 300 anys mai ha tingut la possibilitat d’evitar-ho.
Primer la independència, després la Constitució catalana. Hauran de ser el conjunt de catalans i aplicant els termes democràtics, per trobar la millor decisió, els que resolguin no només la qüestió lingüística, també quin tipus de societat volem.
Engrescar-nos ara en debats que no sumen, és estèril, i ens pot fer caure amb les trampes que Espanya ens posa i ens posarà. Ara toca independència i tot ser partidari del català com llengua oficial única, no tindria cap inconvenient en fer oficial el castellà i l’anglès, si això comportés la independència de Catalunya de forma rapida i pactada amb Espanya.
De fet, els catalans som especialistes en defensar la nostra identitat, i en cap cas ens hauria de fer por respectar i defensar altres llengües, sobre tot perquè Catalunya sempre ha estat oberta a tot.