18 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
L’unionisme, de dins de Catalunya i de fora, van reduint el seu argumentari per evitar que marxem a marxes forçades. Una de les poques raons que tenien possibilitats de fer forat, era el mestissatge i la barreja que Catalunya te en qüestions identitaries, però ni això, el moviment de “Sumate” ha fet forat i fins i tot a desmuntat la fal·làcia de que un espanyol de Catalunya mai serà independentista.
Espanya continua amb la seva dèria, la Constitució espanyola i la legalitat que se’n desprèn són exclusivament el seus arguments. La por, el boicot que serem una roina i altres “raons” pretenen trencar-nos, allò que deia Sun Tzu, “divideix i guanyaràs”. De moment sembla, deixant de banda les eleccions europees, que tot està on ha d’estar. Tenim data i pregunta i les forces parlamentaries que hi van donar suport i són.
Però darrerament ens adonem que espanyols de tota mena, han premut l’accelerador. No per afegir nous arguments, que no en tenen, sinó per introduir elements per trencar la pacifica convivència que tenim a Catalunya.
Els espanyols saben que aquesta guerra la tenen perduda en termes democràtics. Un poble tria el que vol ser i si te la voluntat fermament arrelada cap institució, Estat o Nació ho impedirà.
Tornant però, al trencament de la convivència, veiem com Ministres, politics, opinadors unionistes i bestiari d’altres conrades, ens volen situar en el camp de la confrontació i no democràtica ni pacifica. “Os vamos a montar un Ulster que os vais ha cagar”. “Declarar la independència violenta a todos los espanyoles y rompe la paz”.
Margallo, Morenes, Camacho, Fernández Diaz, Cañas, Girauta i uns quants més, han definitivament embogit. No només volen un Ulster, volen que fem de pistolers, exactament com feien, durant la República els contractats pels cacics, per tenir els arguments que democràticament mai tindran.
Ens han tractat de nazis, d’insolidaris, de jueus, per cert cosa que no ha agradat gens a Israel. Ara i veien que no s’ha n’han surten, tenen la pretensió, via provocació, que la discussió legitima, democràtica i pacifica que estem duent a terme per explicar les raons del perquè volem ser Estat, és converteixi en un camp de batalla. Com els hi agradaria que la “policia nacional”, la “guàrdia civil” i si pugessin l’exèrcit, entressin amb acció arreu de Catalunya. Posar el seu ordre, l’espanyol amb tocs franquistes és per tot el que veiem, el que més els i posa.
Mantenir-nos, foragitar qualsevol vel·leïtat agressiva i fer costat al nostre President Artur Mas, és la resposta que hem de donar a aquesta gentola que no mereix ni cinc minuts del nostre temps. La indiferència ha de ser la nostra resposta.
RSS Feed
