ERC ha decidit, legítimament, que la seva estratègia és la bona. No a qualsevol unitat que no sigui amb organitzacions i gent d’esquerres. No a la unitat per les eleccions europees. No a llistes unitàries per la República a les municipals. No a tot el que proposi el President Puigdemont i Torra.
ERC, la seves direccions, amb tripartits d’esquerres, continuen proposant-nos que millor una entesa federal amb Espanya, que la independència. Mai ho han dit obertament i amb claredat, però els seus actes i declaracions confirmen que la seva fraternitat amb Espanya supera i amb escreix, la fraternitat amb la transversalitat independentista de Catalunya.
Joan Tardà, avui ha rebutjat, sense matisos, el front comú a les europees, que ras i curt vol dir que rebutgen la proposta del President Puigdemont. Otegi té un problema amb ERC, ell ha proposat una candidatura única amb tothom, des de el PNB a les CUP, des de el BNG al PDeCAT.
ERC va decidir que millor ser obedients, millor acatar la legalitat espanyola, millor acatar la justícia espanyola que defensar la República catalana. Avui els militants de ERC que van aconseguir modificar la ponència política al Juliol, segur que tenen les seves contradiccions.
Però ERC encara supera el seu llisto sectari. Fan primàries per l’alcaldia de Barcelona, trien l’Alfred Bosch i més tard la direcció els hi diuen que els seus vots no valen res. La direcció tria un altre candidat, l’Ernest Maragall, i confirmen qui és qui mana.
Vaja exactament com fan els espanyols. La justícia emet sentencia, però sinó agrada en fan un altra. Cas dels impostos hipoteques. Com els partits espanyols que trien un President del Consell judicial, que per llei l’haurien de triar els vocals i aquets admeten que no pinten res acapta’n el càrrec de vocal. Ni principis ni valors democràtics, només el de la butxaca i sectarisme.
ERC no vol primàries obertes a cap elecció. Només volen disposar de les seves forces i estratègies. Ahir varen permetre que la Colau fos Alcaldessa i avui sembla que prefereixen al Valls que a un independentista.
La ANC aposta per primàries obertes, on tothom digui i proposi la seva. Se’n diu democràcia participativa. Avui el sectarisme de ERC i la puresa ideològica de les CUP ens mostren que el camí per guanyar no és la que marquen els partits. Avui, la ANC i La Crida són les autentiques alternatives per la República.
Nosaltres, avui afirmem que les primàries universals és la millor forma de triar i aconseguir la participació ciutadana. El partidisme dels vells partits a Catalunya aviat serà historia.
RSS Feed
