El relat és pot interpretar, i fins i tot dur-lo a la conveniència encara que suposi mentir.
Politòlegs, tertulians, i els polítics dels partits enceten els seus relats i el de menys és si s’ajusten als fets i anàlisis objectius, sinó el que importa és que afavoreixi als interessos partidistes.
És vergonyós comprovar, com els mitjans de comunicació sovint a Catalunya i sempre al Estat espanyol, es posicionen ideològicament. Ni neutralitat ni servidors de la informació veraç i transparent. Es la industria que més controla el capital i hores d’ara sabem el perquè, Goebbels ho va deixar clar.
Estem vivint un sub procés, aquest no és per la independència, que de forma crua ens mostra que la unitat per la independència, o fins i tot per obtenir millores autonòmiques, és impossible.
Com a molt Junts i ER, de vegades amb els il·luminats de les CUP, van junts, millor dit, poden i pacten gestionar institucions de baixa estofa i ho fan per necessitat objectiva a l’aprovació dels elements que permeten fer la gestió administrativa.
L’1 d’octubre va ser la darrera acció on l’independentisme semblava que anava a una. Dos mesos desprès ER negant-se a fer acció política amb Puigdemont (primer CDC, desprès PDeCAT, i finalment Junts per Catalunya), deixava clar que amb el mon nacionalista res o molt poca cosa.
ER va instaurar la seva nova estratègia; eixamplament de la base i deixar per més endavant la feina per la independència (50 anys). La nova estratègia duia, per incorporació natural ideològica, treballar perquè el “Gobierno de España”, estes en mans de les “esquerres espanyoles”. ER a canvi d’una taula de diàleg i poca cosa mes, ha investit, aprovat pressupostos generals, i totes les lleis i reials decrets que ha promocionat el PSOE amb UP. Dels acords de la investidura, per exemple derogar la llei mordassa, res de res.
Es un fet que aquesta negociació per investir al Sánchez, ens mostra amb tota la cruesa, política clar, que ER va pel seu canto i Junts de forma obligada pel seu.
El PSOE ha volgut premia ER per la seva posició institucional espanyola. Ho va fet amb una trucada del Sánchez al Junqueras i amb unes concessions que podrien ser estratègiques, però que nosaltres creiem seran més autonomisme amb estat pur que vol dir dependència obligada que un progres racional per la independència.
Junts, que va fer la seva campanya, “a canvi de res” no hi haurà investidura, va deixar clar que negociar i pactar forma part del seu ADN, però mai com ho han fet els de ER, a canvi de res.
ER ha volgut marcar paquet i no ha volgut anar amb Junts per defensar criteris i continguts a negociar amb el PSOE.
Ara el seu problema és vendre el pacte que han lligat amb el PSOE, Amnistia, rodalies i economia destaquen per la seva importància. Sembla que el pacte conte altres aspectes que més que polítics son de gestió.
El que no sabien es que Junts no acordaria res el mateix dia. Junts, Puigdemont ho porten dient, qui vol ser President és Pedro Sánchez, Puigdemont no. Traduït vol dir que las necessitats les tenen el Sánchez i el PSOE, Junts no. I a dia d’avui encara no ho tenen clar. I si Junts obté negociant, ni que sigui un mínim que superi el pactat entre PSOE i ER, Segur que la militància i votants de ER contents no n’estaran gaire.
Avui i fins que el termini per investir al Sánchez no fineixi, Qui decideix és Junts i Puigdemont. El Turull ho va deixa clar, si Junts signa acord, voldrà dir que serà un bon acord.
Puigdemont i Junts vulguin o no són presoners de les seves paraules. Acord històric, pagament per endavant, mediador internacional i cap renuncia a la unilateralitat. Poca broma.
En política tot és possible i acordar i que els acords siguin immediats també. Ara ve, investir sense tenir les garanties adequades, per molt que l’acord superi l’acordat amb ER, seria un frau, i no ho diem per fer la guitza, ho diem perquè n’estem fins els “dellonncis” que en política és digui i desprès es faci la contraria.
RSS Feed
