
ER i els seus 13 diputats, en cap cas representen tot el independentisme. És prou evident, ho diuen les matemàtiques i el reglament del Congres espanyol, que Pedro Sánchez si vol el recolzament per ser investit, amb l’acord que ha fet amb els de UP no en té prou. Necessita o el vot favorable dels resultadistes del PNB i el vot afirmatiu o abstenció d’ER.
Els del PNB ja han dit quin és el seu preu; Control i gestió de la Seguretat Social. Si ho aconsegueixen Euskadi serà de facto un nou Estat. Només els hi faltaria dir-ho, legitimar-ho i un reconeixement internacional. Fins i tot no els hi caldria cap Referèndum. El seu poder sobre els tributs i la Seguretat Social, més la seguretat, ertaintza, que ja tenen i controlen, ho faria innecessari.
ER sap que és indispensable per afavorir la investidura, pretesament d’esquerres i progressista, del Pedro Sánchez un acord entre el PSOE del 155 i els de UP que de forma camaleònica ens estan mostrant que els seus principis són efímers, i també sap que la negociació que ja han iniciat pot acabar be o malament. Pel Pedro Sánchez clar. Si acaba malament els de UP desprès de les seves rebaixes programàtiques i ens atrevim a dir ideològiques, l’explosió exotèrmica dins i fora de UP seria estratosfèrica. Per ER, i desprès de mostrar la ferma voluntat per investir al Sánchez i tornar a fracassar la seva explosió seria primer interna, possiblement letal i despres ja veurem com respon els seu electorat.
Si les negociacions iniciades acaben be, voldrà dir que els de ER investiran al Sánchez. Els que de moment estem en fora de joc i no sabem els continguts de la negociació, haurem de valorar si la investidura ha valgut la pena. Ara be també pot passar que tot se’n vagi a n’orris i fins i tot que el Pedro Sánchez faci un cop de volant i pacti amb els del PP i Ciutadans.
Aquest fet gens descartable seria per UP i ER, pels del PNB no aquests pacten amb qui faci falta per una competència més, una llosa impregnada de desconfiança a les esquerres en general amb conseqüències devastadores.
Si finalment la investidura és avortada, també se sabrà els motius, i no serà el mateix que sigui per posicions de dignitat per part del mont independentista, que per les pressions dels anticomunistes, unionistes, espanyols.
Pedro Sánchez te mala peça al teler, però ER també. ER que ja va treballar de valent a l’anterior investidura, i no se’n va sortir, PSOE i UP no van voler acordar res, ho ha pagat en les darreres eleccions i si no expliquen molt be les condicions per la investidura, encara que sigui fallida en termes progressistes, a les properes eleccions poden tenir un daltabaix com quan el segon tripartit, i si com és força previsible a tenor de les crides del Sánchez a la governabilitat que fa a tothom, i són altra cop traïts, a ER només els hi quedarà l’opció unilateral. Mala peça al taler i aquest cop per tothom que vulgui investir al Pedro Sánchez del 155.