
Fer fora al Rajoy i PP del Govern espanyol, va ser una decisió que la majoria de partits anomenats d’esquerres i demòcrates van acceptar i coincidir. Uns per l’operació Catalunya, i els espanyols per canviar les politiques socials i donar més visibilitat al feminisme i ecologia, deien.
Les diferencies però van arribar per investir al Pedro Sánchez. Els de Catalunya, ER amb una taula de diàleg, en van tenir prou tenir prou. Els de Junts volien més, però els seus vots no eren necessaris. ER confirmava que l’1 d’octubre i la independència de Catalunya eren el passat i el nou paradigma s’anomenava, d’esquerres i estabilitat al “Gobierno de España”.
La nova estratègia de ER estava servida. Alguns diran que amb el compromís mai escrit ni explicat dels indults, ER en tenia prou i era la justificació per dir-nos que les esquerres espanyoles eren aliats estratègics. D’aquí l’estabilitat que, ha donat ER aprovant tots els Decrets Lleis del Sánchez i la Llei més important, els PGE.
La justificació de ER sempre ha estat que millor un “Gobierno de España d’esquerres” que un de dretes. ER oblida que les dretes i esquerres espanyoles tenen una alternança històrica i sempre defensant el mateix, la unitat territorial i el control malaltís de Catalunya.
És obvi que les previsions electorals a les propères eleccions són imprevisibles. Alguns diuen que PP més Vox podrien sumar i fer-se amb el Govern. Que pugi governar el PSOE dependrà que l’amalgama de partits espanyols i perifèrics és posin d’acord si sumen.
Passi el que passi, als catalans ens serà igual. La repressió, la retallada de drets, de competències, i tot allò que faci ferum de català serà combatut per l’Estat espanyol a mort.
Sembla que ER no ha entès a dia d’avui, o si, que no és el mateix qui Governa a Madrid que el poder que té l’Estat espanyol, Estat d’arrel franquista i borbònic. Construir, aportar i defensar l’Estat del que dius voler-te independitzar ni els millors virtuosos ho podrien justificar.
Cada acció que legitima els poders del Estat, és una pedra al camí de la independència. Defensar les nostres institucions és el deure de tots els patriotes catalans. La resta, és normal que ni ho facin i facin el contrari, les menyspreïn.
Defensar les nostres institucions i les dels que volem fugir, només és pot defensar amagant interessos espuris que res tenen a veure amb el procés. De fet cada legitimació que és fa als poders del Estat, resta el poder simbòlic que avui tenen les nostres institucions.
El pitjor que pot fer un independentista, és legitimar amb els seus fets i discurs les institucions espanyoles saben i sen conscients, que ho practiquen tot menys la democràcia.
A mesura que, qui sigui, partit u organització, faci les passes per legitimar l’Estat espanyol, equivaldrà a restar opcions per ser lliures. Oblidar don venim, on som, el que hem patit i el que volem, només voldrà dir que s’accepta sense condicions que Espanya i el seu Estat avui són la nova nació catalana.