Poca gent sap que el President Francesc Macià, va renunciar a la República catalana dins de la “Confederació de Repúbliques Ibèriques”, per les pressions del govern de la II República espanyola i per una part de ERC encapçalada per Lluis Companys. Va guanyar “la fraternitat”.
La fraternitat espanyola i un projecte de futur social li van guanyar la partida. Ni República espanyola, ni federalisme, ni fraternitat és el que un cop d’estat militar va suprimir desprès d’una guerra i 40 anys d’una dictadura feixista criminal. La República catalana la van matar els amics fraternals.
Mig Govern empresonat i mig a l’exili. El grau de fraternitat dels espanyols, salvant excepcions, és el de “a por ellos”, una bona atonyinada l’1 d’Octubre, un 155 liquidant la democràcia i els vots que van legitimar un Govern i un Parlament, acabant amb una intervenció liquidadora de les institucions catalanes, mostrant a tothom que el poble català ni decideix ni decidirà res perquè qui ho fa és Espanya, és on som ara.
ERC no vol, si més no en Joan Tardà ho reitera cada cop que pot, cap llista unitària. Sembla que alguns de ERC volen eixamplar i els hi és exactament igual si és per la República o no. Fins i tot, avui tot apunta que la dimissió del Fachin de Podemos a Catalunya, pot ser un reclam electoral sumat a d’altres personatges del camp socialista, contraris a la independència de Catalunya.
Si ERC renuncia a la llista unitària de País, volguda pel President Puigdemont, per la societat civil organitzada, pel seu partit el PDeCAT, per Demòcrates per Catalunya i per l’AMI, i fins i tot i podrien ser els de les CUP, seria un cop molt dur. Si ERC situa unionistes, per demòcrates que siguin, contraris a la República catalana, hauran traït a molta gent, fins i tot a un Govern perseguit empresonat que avui és d’unitat i transversal.
Desitgem que la posició guanyadora a ERC sigui la de la Secretaria d’Organització Marta Rovira que recolza la llista unitària de País. Si guanya Joan Tarda, qui perdrà és la República catalana. Avui les posicions són diàfanes, amb Espanya i el regim del 78, o amb la República catalana.
Que quedi clar els que volen més autogovern, més autonomia i més conquestes socials dins d’Espanya, el que volen és l’espanyolitat de Catalunya malgrat la repressió general que els espanyols, inclosos els de la fraternitat ens ofereixen.
RSS Feed
