ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ERC, AQUEST COP NO L'ENCERTA.

31/1/2014

0 Comments

 
Imagen
31 DE GENER I DESCOMPTANT.

De moment tots els indicis ens diuen que  els catalans, els que varem fer possible una acció tant extraordinària com la “Via Catalana per la Independència”, els que no tenim cap recança ha manifestar-nos al costat d’un català de dretes o d’un d’esquerres, no veurem una candidatura per Catalunya a les eleccions europees.

CDC, potser que sigui o vulgui ser el partit de la dreta catalana per excel·lència. ERC, potser que sigui o vulgui ser el partit d’esquerres i catalanista, també per excel·lència. Aquest fet en cap cas ha suposat cap impediment perquè facin el primer pacte de governabilitat d’ençà el 1975 i aprovin uns pressupostos, que por molt que diguin uns i altres, no deixen de ser uns pressupostos restrictius i imposats pel govern espanyol.

L’Oriol Junqueras, traspassa la responsabilitat als de CiU, i afegeix que ho hi érem tots, suposem volia dir els acordants de la data i pregunta, o no val la pena pensar-hi ni treballar per construir una candidatura unitària per les eleccions europees.

CDC, a traves del Conseller Homs, ens explica publicament que fins i tot estaven disposats a trencar el binomi CDC – UDC per tal de fer possible una candidatura sobiranista d’ampli espectre.

IVC i la CUP, en cap cas i serien hi ho sabem. Uns per que prefereixen treballar el seu internacionalisme i els altres perquè necessiten demostrar que no juguen la mateixa partida per arribar a fer de Catalunya un nou estat independent.

ERC, i s’escolten masses veus en aquest sentit, sembla que volen mesurar les seves forces electorals, i si pot ser, convertir-se en la primera força política pel davant de CDC i de CiU. ERC vol que CDC s’esfondri amb la proposta electoral de CiU. El que no mesuren, a fe de deu, és que ERC tot i que guanyes aquestes eleccions en nombro de vots, no serà determinant perquè el procés arribi a von port.

CDC per si sola no podrà sortir victoriosa d’aquest procés. ERC tampoc.

Si l’estratègia de ERC, és arribar a les properes eleccions autonòmiques com a força predominant, potser ho aconsegueixi, no formar part del Govern de la Generalitat, ara no desgasta, però tot i així, el que no podrà fer sense CDC és proclamar la independència de Catalunya.

Des de aquest blog, havíem dit que amb convergència “mai tindríem la independència”. Ara reconeixem que cometíem un greu error i hem d’admetre que ara el que hem de dir és que sense Convergència mai tindrem la independència. El que diem, en cap cas és gratuït i rectificar és de savis. CDC en el seu darrer Consell Nacional varen aprovar que el seu objectiu és treballar sense cap subterfugi pels tres SI; Si a poder votar, Si a que Catalunya sigui un estat i SI a que Catalunya sigui un Estat independent.

CDC, podrà ser un “partit de dretes”, però ara cal reconèixer que han estat prou valents com per posar Catalunya al davant del partit.

ERC, no surt del seu guio, primer consulta, segon consulta i després consulta. Primer consulta amb la legalitat espanyola, segon consulta amb la legalitat catalana i si no consulta amb la legalitat internacional.

ERC, i ho creiem fermament, comet un error que podem pagar car. La consulta pactada no serà possible i no perquè ho diem nosaltres, ho diu Espanya. La consulta amb la legalitat catalana serà impossible, i ates que la nostra legalitat és basa amb la espanyola, ens trobem amb el mateix escenari. Finalment, sense mitjans contrastats, amb l’oposició legal de l’estat del qual en formem part, cap legalitat internacional legitimarà una consulta regional d’un estat democràtic que si oposa.

És obvi per tant que si volem votar el 9 de Novembre, només ho podrem fer si el nostre President Mas convoca eleccions, que no deixaran de ser autonòmiques, cosa que per cert comença a posar nerviosos als d’Unió i als unionistes espanyols.

No ho podrem demostrar perquè les dades objectives no les tenim, però les dades subjectives si.

ERC, i quan l’estat espanyol a traves del ministeri de l’interior i de la seva policia fa aparèixer un dossier apòcrif, no condemna el fet.

ERC, utilitza com a garantia del procés el control que s’ha de fer a CiU, i per això necessita que CiU no tingui la majoria al Parlament que reclama el President Mas.

ERC, és nega a formalitzar un govern de coalició i proposa un pacte que accepta CiU anomenat “pacte de legislatura”, on la data i pregunta de la consulta atomitzen la major part del programa. Aquest fet suposa un desgast permanent pel govern de CiU i del president Mas. Qui retalla, tot i que des de la imposició espanyola, és el govern. Qui no te responsabilitats directes de gestió és el cap de l’oposició i el seu partit.

ERC, sis mesos després del govern de CiU, torna a rebutjar la proposta feta pel President per entrar al govern.

ERC, no fa costat al President quan ell en el discurs de cap d’any, manifesta que els catalans votarem si o si, O en una consulta referendum o en unes eleccions.

ERC, no bada boca a les andanades que rep el President Mas per part del govern espanyol, dels seus “suporters” (caverna mediàtica) i el que és més greu “rebutja fer front comú” amb la Generalitat per garantir la voluntat dels catalans i denunciar les actituds antidemocràtiques del govern espanyol.

ERC, aprova els pressupostos per l’any 2014, però fins i tot aquest fet, que inicialment suposa un tret de responsabilitat innegable, pot amagar el veritable propòsit. Allargar tot el que sigui possible la legislatura abans de convocar eleccions. Tot i l’aprovació dels pressupostos, el desgast polític el rebrà qui governa i en aquest cas és CiU i en Mas. Les enquestes, interessades o no totes parlen de que ERC supera CDC, és obvi per tant que qui te desgast polític és qui governa i ERC rebutja insistentment formar-hi part.

ERC, i abans que tothom planteges formalment iniciar un procés de negociació per estudiar les possibilitats de formalitzar una candidatura unitària de sobiranistes a les eleccions europees del proper mes de Maig, anomena el que serà el candidat per ERC, el filòsof de Girona en Terricabres. Aquest fet denota d’entrada poca predisposició i fins i tot tenca la prospecció d’altre alternatives. Tot i així CDC està disposada a acceptar aquest candidat.

ERC, ara culpa a tothom de que no ha estat possible la candidatura unitària per culpa dels demes. Certament és sorprenent, sobre tot perquè CDC en boca del Conseller Homs, fins i tot estava disposada a prescindir d’Unió.

ERC, ara n’és responsable, primer  de no fer cas a la ANC i al CCN, i segon de “fracturar” el vot independentista. Ara la societat civil, no podrà demanar que votem a la candidatura per Catalunya. Ara les candidatures seran altra cop partidistes i de partit, i per molt que ho demani i ho proposi en Junqueras, ERC no pot bastir una candidatura transversal, ho podrà fer amb independents, però serà la candidatura de ERC o amb qui vagin col·ligats.

Encara i som a temps. Totes aquestes suposicions són subjectives, ho admetem, però no escoltar al poble acostuma a tenir conseqüències i ERC ja n’ha fet un bon tast en altres èpoques. Des de aquest bloc, insistim i tornem a demanar seny i patriotisme. Ara és l’hora de Catalunya, la dels partits ja vindrà.

Un darrer consell. Si finalment l’encertem en la nostra subjectivitat, i l’únic que vol ERC és guanyar les properes eleccions, haurien de saber que la societat civil de Catalunya, te prou capacitat per decidir i triar i no fa pas gaire ja ho varem fer.



0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.