31 DE GENER I DESCOMPTANT.
De moment tots els indicis ens diuen que els catalans, els que varem fer possible una acció tant extraordinària com la “Via Catalana per la Independència”, els que no tenim cap recança ha manifestar-nos al costat d’un català de dretes o d’un d’esquerres, no veurem una candidatura per Catalunya a les eleccions europees.
CDC, potser que sigui o vulgui ser el partit de la dreta catalana per excel·lència. ERC, potser que sigui o vulgui ser el partit d’esquerres i catalanista, també per excel·lència. Aquest fet en cap cas ha suposat cap impediment perquè facin el primer pacte de governabilitat d’ençà el 1975 i aprovin uns pressupostos, que por molt que diguin uns i altres, no deixen de ser uns pressupostos restrictius i imposats pel govern espanyol.
L’Oriol Junqueras, traspassa la responsabilitat als de CiU, i afegeix que ho hi érem tots, suposem volia dir els acordants de la data i pregunta, o no val la pena pensar-hi ni treballar per construir una candidatura unitària per les eleccions europees.
CDC, a traves del Conseller Homs, ens explica publicament que fins i tot estaven disposats a trencar el binomi CDC – UDC per tal de fer possible una candidatura sobiranista d’ampli espectre.
IVC i la CUP, en cap cas i serien hi ho sabem. Uns per que prefereixen treballar el seu internacionalisme i els altres perquè necessiten demostrar que no juguen la mateixa partida per arribar a fer de Catalunya un nou estat independent.
ERC, i s’escolten masses veus en aquest sentit, sembla que volen mesurar les seves forces electorals, i si pot ser, convertir-se en la primera força política pel davant de CDC i de CiU. ERC vol que CDC s’esfondri amb la proposta electoral de CiU. El que no mesuren, a fe de deu, és que ERC tot i que guanyes aquestes eleccions en nombro de vots, no serà determinant perquè el procés arribi a von port.
CDC per si sola no podrà sortir victoriosa d’aquest procés. ERC tampoc.
Si l’estratègia de ERC, és arribar a les properes eleccions autonòmiques com a força predominant, potser ho aconsegueixi, no formar part del Govern de la Generalitat, ara no desgasta, però tot i així, el que no podrà fer sense CDC és proclamar la independència de Catalunya.
Des de aquest blog, havíem dit que amb convergència “mai tindríem la independència”. Ara reconeixem que cometíem un greu error i hem d’admetre que ara el que hem de dir és que sense Convergència mai tindrem la independència. El que diem, en cap cas és gratuït i rectificar és de savis. CDC en el seu darrer Consell Nacional varen aprovar que el seu objectiu és treballar sense cap subterfugi pels tres SI; Si a poder votar, Si a que Catalunya sigui un estat i SI a que Catalunya sigui un Estat independent.
CDC, podrà ser un “partit de dretes”, però ara cal reconèixer que han estat prou valents com per posar Catalunya al davant del partit.
ERC, no surt del seu guio, primer consulta, segon consulta i després consulta. Primer consulta amb la legalitat espanyola, segon consulta amb la legalitat catalana i si no consulta amb la legalitat internacional.
ERC, i ho creiem fermament, comet un error que podem pagar car. La consulta pactada no serà possible i no perquè ho diem nosaltres, ho diu Espanya. La consulta amb la legalitat catalana serà impossible, i ates que la nostra legalitat és basa amb la espanyola, ens trobem amb el mateix escenari. Finalment, sense mitjans contrastats, amb l’oposició legal de l’estat del qual en formem part, cap legalitat internacional legitimarà una consulta regional d’un estat democràtic que si oposa.
És obvi per tant que si volem votar el 9 de Novembre, només ho podrem fer si el nostre President Mas convoca eleccions, que no deixaran de ser autonòmiques, cosa que per cert comença a posar nerviosos als d’Unió i als unionistes espanyols.
No ho podrem demostrar perquè les dades objectives no les tenim, però les dades subjectives si.
ERC, i quan l’estat espanyol a traves del ministeri de l’interior i de la seva policia fa aparèixer un dossier apòcrif, no condemna el fet.
ERC, utilitza com a garantia del procés el control que s’ha de fer a CiU, i per això necessita que CiU no tingui la majoria al Parlament que reclama el President Mas.
ERC, és nega a formalitzar un govern de coalició i proposa un pacte que accepta CiU anomenat “pacte de legislatura”, on la data i pregunta de la consulta atomitzen la major part del programa. Aquest fet suposa un desgast permanent pel govern de CiU i del president Mas. Qui retalla, tot i que des de la imposició espanyola, és el govern. Qui no te responsabilitats directes de gestió és el cap de l’oposició i el seu partit.
ERC, sis mesos després del govern de CiU, torna a rebutjar la proposta feta pel President per entrar al govern.
ERC, no fa costat al President quan ell en el discurs de cap d’any, manifesta que els catalans votarem si o si, O en una consulta referendum o en unes eleccions.
ERC, no bada boca a les andanades que rep el President Mas per part del govern espanyol, dels seus “suporters” (caverna mediàtica) i el que és més greu “rebutja fer front comú” amb la Generalitat per garantir la voluntat dels catalans i denunciar les actituds antidemocràtiques del govern espanyol.
ERC, aprova els pressupostos per l’any 2014, però fins i tot aquest fet, que inicialment suposa un tret de responsabilitat innegable, pot amagar el veritable propòsit. Allargar tot el que sigui possible la legislatura abans de convocar eleccions. Tot i l’aprovació dels pressupostos, el desgast polític el rebrà qui governa i en aquest cas és CiU i en Mas. Les enquestes, interessades o no totes parlen de que ERC supera CDC, és obvi per tant que qui te desgast polític és qui governa i ERC rebutja insistentment formar-hi part.
ERC, i abans que tothom planteges formalment iniciar un procés de negociació per estudiar les possibilitats de formalitzar una candidatura unitària de sobiranistes a les eleccions europees del proper mes de Maig, anomena el que serà el candidat per ERC, el filòsof de Girona en Terricabres. Aquest fet denota d’entrada poca predisposició i fins i tot tenca la prospecció d’altre alternatives. Tot i així CDC està disposada a acceptar aquest candidat.
ERC, ara culpa a tothom de que no ha estat possible la candidatura unitària per culpa dels demes. Certament és sorprenent, sobre tot perquè CDC en boca del Conseller Homs, fins i tot estava disposada a prescindir d’Unió.
ERC, ara n’és responsable, primer de no fer cas a la ANC i al CCN, i segon de “fracturar” el vot independentista. Ara la societat civil, no podrà demanar que votem a la candidatura per Catalunya. Ara les candidatures seran altra cop partidistes i de partit, i per molt que ho demani i ho proposi en Junqueras, ERC no pot bastir una candidatura transversal, ho podrà fer amb independents, però serà la candidatura de ERC o amb qui vagin col·ligats.
Encara i som a temps. Totes aquestes suposicions són subjectives, ho admetem, però no escoltar al poble acostuma a tenir conseqüències i ERC ja n’ha fet un bon tast en altres èpoques. Des de aquest bloc, insistim i tornem a demanar seny i patriotisme. Ara és l’hora de Catalunya, la dels partits ja vindrà.
Un darrer consell. Si finalment l’encertem en la nostra subjectivitat, i l’únic que vol ERC és guanyar les properes eleccions, haurien de saber que la societat civil de Catalunya, te prou capacitat per decidir i triar i no fa pas gaire ja ho varem fer.
De moment tots els indicis ens diuen que els catalans, els que varem fer possible una acció tant extraordinària com la “Via Catalana per la Independència”, els que no tenim cap recança ha manifestar-nos al costat d’un català de dretes o d’un d’esquerres, no veurem una candidatura per Catalunya a les eleccions europees.
CDC, potser que sigui o vulgui ser el partit de la dreta catalana per excel·lència. ERC, potser que sigui o vulgui ser el partit d’esquerres i catalanista, també per excel·lència. Aquest fet en cap cas ha suposat cap impediment perquè facin el primer pacte de governabilitat d’ençà el 1975 i aprovin uns pressupostos, que por molt que diguin uns i altres, no deixen de ser uns pressupostos restrictius i imposats pel govern espanyol.
L’Oriol Junqueras, traspassa la responsabilitat als de CiU, i afegeix que ho hi érem tots, suposem volia dir els acordants de la data i pregunta, o no val la pena pensar-hi ni treballar per construir una candidatura unitària per les eleccions europees.
CDC, a traves del Conseller Homs, ens explica publicament que fins i tot estaven disposats a trencar el binomi CDC – UDC per tal de fer possible una candidatura sobiranista d’ampli espectre.
IVC i la CUP, en cap cas i serien hi ho sabem. Uns per que prefereixen treballar el seu internacionalisme i els altres perquè necessiten demostrar que no juguen la mateixa partida per arribar a fer de Catalunya un nou estat independent.
ERC, i s’escolten masses veus en aquest sentit, sembla que volen mesurar les seves forces electorals, i si pot ser, convertir-se en la primera força política pel davant de CDC i de CiU. ERC vol que CDC s’esfondri amb la proposta electoral de CiU. El que no mesuren, a fe de deu, és que ERC tot i que guanyes aquestes eleccions en nombro de vots, no serà determinant perquè el procés arribi a von port.
CDC per si sola no podrà sortir victoriosa d’aquest procés. ERC tampoc.
Si l’estratègia de ERC, és arribar a les properes eleccions autonòmiques com a força predominant, potser ho aconsegueixi, no formar part del Govern de la Generalitat, ara no desgasta, però tot i així, el que no podrà fer sense CDC és proclamar la independència de Catalunya.
Des de aquest blog, havíem dit que amb convergència “mai tindríem la independència”. Ara reconeixem que cometíem un greu error i hem d’admetre que ara el que hem de dir és que sense Convergència mai tindrem la independència. El que diem, en cap cas és gratuït i rectificar és de savis. CDC en el seu darrer Consell Nacional varen aprovar que el seu objectiu és treballar sense cap subterfugi pels tres SI; Si a poder votar, Si a que Catalunya sigui un estat i SI a que Catalunya sigui un Estat independent.
CDC, podrà ser un “partit de dretes”, però ara cal reconèixer que han estat prou valents com per posar Catalunya al davant del partit.
ERC, no surt del seu guio, primer consulta, segon consulta i després consulta. Primer consulta amb la legalitat espanyola, segon consulta amb la legalitat catalana i si no consulta amb la legalitat internacional.
ERC, i ho creiem fermament, comet un error que podem pagar car. La consulta pactada no serà possible i no perquè ho diem nosaltres, ho diu Espanya. La consulta amb la legalitat catalana serà impossible, i ates que la nostra legalitat és basa amb la espanyola, ens trobem amb el mateix escenari. Finalment, sense mitjans contrastats, amb l’oposició legal de l’estat del qual en formem part, cap legalitat internacional legitimarà una consulta regional d’un estat democràtic que si oposa.
És obvi per tant que si volem votar el 9 de Novembre, només ho podrem fer si el nostre President Mas convoca eleccions, que no deixaran de ser autonòmiques, cosa que per cert comença a posar nerviosos als d’Unió i als unionistes espanyols.
No ho podrem demostrar perquè les dades objectives no les tenim, però les dades subjectives si.
ERC, i quan l’estat espanyol a traves del ministeri de l’interior i de la seva policia fa aparèixer un dossier apòcrif, no condemna el fet.
ERC, utilitza com a garantia del procés el control que s’ha de fer a CiU, i per això necessita que CiU no tingui la majoria al Parlament que reclama el President Mas.
ERC, és nega a formalitzar un govern de coalició i proposa un pacte que accepta CiU anomenat “pacte de legislatura”, on la data i pregunta de la consulta atomitzen la major part del programa. Aquest fet suposa un desgast permanent pel govern de CiU i del president Mas. Qui retalla, tot i que des de la imposició espanyola, és el govern. Qui no te responsabilitats directes de gestió és el cap de l’oposició i el seu partit.
ERC, sis mesos després del govern de CiU, torna a rebutjar la proposta feta pel President per entrar al govern.
ERC, no fa costat al President quan ell en el discurs de cap d’any, manifesta que els catalans votarem si o si, O en una consulta referendum o en unes eleccions.
ERC, no bada boca a les andanades que rep el President Mas per part del govern espanyol, dels seus “suporters” (caverna mediàtica) i el que és més greu “rebutja fer front comú” amb la Generalitat per garantir la voluntat dels catalans i denunciar les actituds antidemocràtiques del govern espanyol.
ERC, aprova els pressupostos per l’any 2014, però fins i tot aquest fet, que inicialment suposa un tret de responsabilitat innegable, pot amagar el veritable propòsit. Allargar tot el que sigui possible la legislatura abans de convocar eleccions. Tot i l’aprovació dels pressupostos, el desgast polític el rebrà qui governa i en aquest cas és CiU i en Mas. Les enquestes, interessades o no totes parlen de que ERC supera CDC, és obvi per tant que qui te desgast polític és qui governa i ERC rebutja insistentment formar-hi part.
ERC, i abans que tothom planteges formalment iniciar un procés de negociació per estudiar les possibilitats de formalitzar una candidatura unitària de sobiranistes a les eleccions europees del proper mes de Maig, anomena el que serà el candidat per ERC, el filòsof de Girona en Terricabres. Aquest fet denota d’entrada poca predisposició i fins i tot tenca la prospecció d’altre alternatives. Tot i així CDC està disposada a acceptar aquest candidat.
ERC, ara culpa a tothom de que no ha estat possible la candidatura unitària per culpa dels demes. Certament és sorprenent, sobre tot perquè CDC en boca del Conseller Homs, fins i tot estava disposada a prescindir d’Unió.
ERC, ara n’és responsable, primer de no fer cas a la ANC i al CCN, i segon de “fracturar” el vot independentista. Ara la societat civil, no podrà demanar que votem a la candidatura per Catalunya. Ara les candidatures seran altra cop partidistes i de partit, i per molt que ho demani i ho proposi en Junqueras, ERC no pot bastir una candidatura transversal, ho podrà fer amb independents, però serà la candidatura de ERC o amb qui vagin col·ligats.
Encara i som a temps. Totes aquestes suposicions són subjectives, ho admetem, però no escoltar al poble acostuma a tenir conseqüències i ERC ja n’ha fet un bon tast en altres èpoques. Des de aquest bloc, insistim i tornem a demanar seny i patriotisme. Ara és l’hora de Catalunya, la dels partits ja vindrà.
Un darrer consell. Si finalment l’encertem en la nostra subjectivitat, i l’únic que vol ERC és guanyar les properes eleccions, haurien de saber que la societat civil de Catalunya, te prou capacitat per decidir i triar i no fa pas gaire ja ho varem fer.
RSS Feed
