
Durant la darrera campanya electoral els de ERC, i en concret l’Oriol Junqueras, en feien us de la desconfiança futura cap a CiU. Nosaltres hem de ser la garantia del procés, deien. Els resultats i no ho repetirem van ser prou eloqüents, només era possible una majoria pel dret ha decidir i sobiranista amb CiU i ERC. Sortosament l’acord de governabilitat va ser possible, amb un full de ruta pactat per assolir el dret a decidir.
ERC esta complint i de moment CiU i el President Artur Mas també. Ara però, el país i el procés necessiten el darrer esforç de generositat política. És més que previsible que l’estat espanyol, el seu govern i totes les forces a contraries a que els catalans puguem votar i lliurement decidir el nostre futur, accelerin i amb contundència, els atacs per intenta desmuntar el procés.
Després de l’enviament de la carta, feta publica, del President Mas al President espanyol Rajoy, qui posi en dubta, la voluntat inequívoca del nostre President en defensar el procés i en arribar fins al final, és que potser mai ha volgut arribar-hi.
És urgent canviar algun dels decorats de l’escenari, ara mateix hem iniciat el segon acte i aquest acte com en el teatre, és complementa amb el primer, però decorats i actors defineixen nous papers, és el segon acte.
El president de ERC, Oriol Junqueras, i de forma reiterada, ha explicat que ells seran part del govern quan hi hagi data i pregunta. El pacte de legislatura ha permès als de ERC mantenir-se i fer oïdes sords a la crida d’en Mas per entrar al govern.
El “pacte de legislatura” s’està complint rigorosament, cap critica al respecte. Ara be, el 27 de Juliol i una vegada hem sabut que la carta de petició per fer el referèndum legalment, ha estat enviada, ens adonem “per fi” que el President Artur Mas i Gavarró, compleix fil per randa els seus compromisos i ens permet ser agosarats amb el convenciment de que complirà fins allà on calgui.
Estem convençuts, que ara el problema polític no rau en el desgast que suposa governar les misèries o retallar. Ara el problema és demostrar que Catalunya té un govern fort i que per damunt d’un possible tacticisme partidista, és situar el be comú per damunt d’altres objectius. Quan toqui, els catalans i catalanes no mesuraran en funció de la gestió, si no en termes politics, perquè arribar ha ser lliures, dependrà bàsicament de totes i cada una de les accions politiques que és faci.
Retardar gaire més estona a ser i formar part del govern de la Generalitat, creiem que és un greu error. Tothom que no vol referèndum, intenta afeblir al govern i ho fan des de una pretesa debilitat. És hora d’estar a totes, és hora de que l’estat espanyol i tothom s’ha n’ha assabentin que una majoria democràtica forma el govern català. En Duran i Lleida, possiblement tindrà més dificultats per continuar posant pals a les rodes. És hora de que els catalans, creiem que la política en majúscules ha pres definitivament les rendes del procés. Cal impedir que ningú pugui utilitzar si qui marca l’agenda és ERC o si existeixen dubtes sobre els suports que el govern necessita per governar el dia a dia.
ÉRC, ara ha de demostrar que per damunt de qualsevol opció partidista, legitima, està Catalunya, i fer-ho passa inequívocament per entrar i formar part del Govern de Catalunya. Govern que ens ha de garantir, o un referèndum, o unes eleccions plebiscitàries amb una declaració d’independència, i això amics de ERC no és poc.
Ser o no ser: Aquesta és la qüestió. William Shakespeare