No ho diuen però comença ha ser visible l’estratègia plena de tacticisme de ERC, o Esquerra, aviat sortirem de dubtes. Tot i així voldríem equivocar-nos.
Dir en política que tot és fa interpretant la ciutadania o el poble, com es vulgui, és assenyat i correcte. Interpretar-ho d’aital forma que beneficií al partit, ni és ètic, ni decorós, el poble és variat. La legitimitat partidista, també té límits, sobre tot quan entre tots hem posat en joc objectius politics que traspassen l’estricta lluita de partit i electoral.
El tàndem Junqueras i Marta, està declarant permanentment que tot el que fan, ho fan perquè és el poble el que els empeny. Interpretar els darrers 11 de Setembres i la Via Catalana per la independència, més el suport rebut a les darreres eleccions, en aquest sentit, és la seva valoració i hi tenen tot el dret i fer-ho els situa en una situació immillorable, sobre tot si tenim en compta que els costos de desgast, de moment qui els rep és el president Mas, el seu govern i CiU.
ERC, te la voluntat de convertir-se en el pal de paller de d’independentisme, legítim. L’inconvenient que se’ns planteja, és voler fer-ho per a major gloria del partit i dels dirigents, sobre tot quan ara la lluita no està ubicada en saber qui és més independentista.
El pols que Catalunya té amb Espanya, no és per tenir més o menys autonomia o per buscar l’encaix mai trobat. Ara ens juguem el poder recaptar els nostres impostos, liquidar-los, inspeccionar-los, decidir que fem amb els nostres recursos recaptats, decidir quines són les prioritats, defensar la nostra llengua i la nostra identitat. Ni més ni menys, el que estem fen entre tots, politics i societat civil, és decidir si volem ser lliures o no.
Si ERC no treballa o no vol una candidatura unitària feta per independentistes per les eleccions europees, haurà d’explicar molt be el perquè no.
Si ERC pretén certificar el que diuen enquestes varies, de que seran la primera forca, han de saber que servirà pel mateix que ha servit que CiU ho sigui. Sense ERC no tindrem independència, però sense CDC tampoc. Els d’Unió de moment no compten, s’han d’aclarir entre ells.
La nostra dissortada historia, ho ha estat, moltes vegades, per culpa de nosaltres mateixos. La manca de generositat, el poc patriotisme i l’oportunisme polític han estat enemics històrics dels catalans.
Si ERC no escolta el clam polític i la petició d’una part de la societat civil, i descarta fer una candidatura unitària per anar a les eleccions europees, pot ser l’inici d’un trencament del procés no desitjat.
Tots els actors politics no és cansen de demanar consens i sumar per donar més força al procés. D’acord, o som majoria o no ens en sortirem, però desaprofitar escenaris, que no tenen costos partidistes, ens pot frustrar. Els que estem per la feina i no parem de sumar sigui quina sigui l’ocasió, demanem una candidatura, no escoltar-nos pot ser un greu error polític. Si hem de sumar sumen, però fem-ho en totes i cada una de les oportunitats que se’ns plantegin.
Senyors de ERC, vareu demanar a la ciutadania els vots per controlar el procés i al president Mas. Ara és el president qui encapçala el procés i el seu partit ha declarat formalment que vol per Catalunya un estat independent dins d’Europa. Negar o posar entrebancs a una unitat d’acció per continuar sumant no serà entenible, sobre tot perquè això és el que els catalans estem demanant per activa i per passiva. Pretendre cobrar accions o actituds passades, ni serveix ni suma. Defraudar, segur que tindrà costos, però insistim no només seran partidistes, també seran de país.
Cometre un error i no corregir-lo és un altre error. Confuci
RSS Feed
