4 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
ERC va a la seva. Ni els atacs que rep el President Mas, ni els que reben els catalans, ni els torpedes que llença el govern espanyol el seu partit i el PSOE, els fa sortir del seu guio. ERC vol construir una nova “esquerra social” i vol fer-ho amb les restes que socialistes a Catalunya van deixant, sense menystenir els catalanistes sobiranistes provinents d’Iniciativa als que també volen encantar.
ERC vol ser el pal de paller del independentisme, per això la seva lluita soterrada contra Reagrupament, els de Solidaritat i altres grups independentistes. També ho vol ser de l’esquerra. Ara fins i tot incorporen socialistes que mai han apostat per res més que per una Espanya i un federalisme impossible. Les proclames den Junqueras dient que el castellà serà llengua oficial al mateix nivell que el català, segur que hi te ha veure.
ERC, pot fer el que vulgui. En democràcia la llibertat i el dret d’expressió són elements i pilars basics per la convivència i un futur de progrés. El problema és que a Catalunya tenim mancança de drets i de llibertats.
Tothom ha de decidir i el President Artur Mas ha decidit que primer són els ciutadans i el país. La defensa aferrissada que fa pel dret a decidir i ara per aconseguir la independència de Catalunya n’és la proba. Ni el president Mas ni CDC, volen construir cap espai polític o logístic més enllà de treballar per la màxima unitat com element definitori per guanyar la partida.
És podia fer una certa unitat política per anar a les europees, i és podria haver fet sense que ningú perdés la seva essència política i ideològica. ERC ha preferit no fer-ho i incorporar a ex socialistes del PSOE-PSC que mai s’han significat com independentistes i fins i tot algú d’Unió en la seva candidatura.
El camí empres per ERC és el que han decidit, no sabem si tots o uns quants. Ara però, el que sabem és que a Catalunya li convé, sobre tot quan la societat civil no para de donar senyals i per això treballen la ANC i Òmnium, la unitat com l’únic camí per vèncer la confrontació que tenim amb l’Estat espanyol.
Confondre la situació i dedicar-se a construir espais politics de concurs electoral, ara no només no serveix al procés sinó que afavoreix els interessos als contraris de la independència de Catalunya.
Oriol Junqueras i ERC hauria d’agafar com exemple patriòtic i generós les declaracions del president i amo de l’empresa Laboratoris Grifols; “President se que està travessant uns moments difícils, però si te determinació no s’arronsi i tiri endavant”. Un empresari que és juga els calerons davant un possible boicot espanyol, que sense demanar res a canvi és posa al costat del procés i del President és el que ara toca. ERC n’hauria de prendre bona nota, sobre tot perquè ningú sobra i ara més que mai ens cal sumar i sumar. Ara és temps de país. Quant siguem lliures ja construirem l’espai d’esquerres i socialista.
ERC va a la seva. Ni els atacs que rep el President Mas, ni els que reben els catalans, ni els torpedes que llença el govern espanyol el seu partit i el PSOE, els fa sortir del seu guio. ERC vol construir una nova “esquerra social” i vol fer-ho amb les restes que socialistes a Catalunya van deixant, sense menystenir els catalanistes sobiranistes provinents d’Iniciativa als que també volen encantar.
ERC vol ser el pal de paller del independentisme, per això la seva lluita soterrada contra Reagrupament, els de Solidaritat i altres grups independentistes. També ho vol ser de l’esquerra. Ara fins i tot incorporen socialistes que mai han apostat per res més que per una Espanya i un federalisme impossible. Les proclames den Junqueras dient que el castellà serà llengua oficial al mateix nivell que el català, segur que hi te ha veure.
ERC, pot fer el que vulgui. En democràcia la llibertat i el dret d’expressió són elements i pilars basics per la convivència i un futur de progrés. El problema és que a Catalunya tenim mancança de drets i de llibertats.
Tothom ha de decidir i el President Artur Mas ha decidit que primer són els ciutadans i el país. La defensa aferrissada que fa pel dret a decidir i ara per aconseguir la independència de Catalunya n’és la proba. Ni el president Mas ni CDC, volen construir cap espai polític o logístic més enllà de treballar per la màxima unitat com element definitori per guanyar la partida.
És podia fer una certa unitat política per anar a les europees, i és podria haver fet sense que ningú perdés la seva essència política i ideològica. ERC ha preferit no fer-ho i incorporar a ex socialistes del PSOE-PSC que mai s’han significat com independentistes i fins i tot algú d’Unió en la seva candidatura.
El camí empres per ERC és el que han decidit, no sabem si tots o uns quants. Ara però, el que sabem és que a Catalunya li convé, sobre tot quan la societat civil no para de donar senyals i per això treballen la ANC i Òmnium, la unitat com l’únic camí per vèncer la confrontació que tenim amb l’Estat espanyol.
Confondre la situació i dedicar-se a construir espais politics de concurs electoral, ara no només no serveix al procés sinó que afavoreix els interessos als contraris de la independència de Catalunya.
Oriol Junqueras i ERC hauria d’agafar com exemple patriòtic i generós les declaracions del president i amo de l’empresa Laboratoris Grifols; “President se que està travessant uns moments difícils, però si te determinació no s’arronsi i tiri endavant”. Un empresari que és juga els calerons davant un possible boicot espanyol, que sense demanar res a canvi és posa al costat del procés i del President és el que ara toca. ERC n’hauria de prendre bona nota, sobre tot perquè ningú sobra i ara més que mai ens cal sumar i sumar. Ara és temps de país. Quant siguem lliures ja construirem l’espai d’esquerres i socialista.
RSS Feed
