Junqueras pot anar on vulgui, fins i tot a fer les Ameriques. Pot fins i tot no anar al darrer ple del Parlament i deixar a la seva Secretaria el paper, que no sabem si desagradable, per fer allò que toca quan un és compromet i dona paraula, recolzar al Govern.
Els de la CUP, i per no ser menys, també poden fer el que vulguin, i ven mirat poden exposar la seva “darrera parida” per no ser ni menys ni els últims. Per cert, proposta que pels de ERC, no només no a merescut deu minuts de reflexió, sinó que l’adhesió a estat automàtica. Tothom a “favor de la unitat” i sense Mas.
Aznar tot i que ens pesi, tenia raó. “No cal que des de Espanya fem gaires coses, ells solets, s’ho faran venir be per acabar com sempre, sense nord, sense lideratge i sobre tot ben dividits”.
També tenen raó els de Podemos. Ells diuen que estan contra la casta en general. Nosaltres tenim la nostra i ben incrustada allà on fa més mal, dins del sobiranisme. La nostra casta però, és especial. És aquella que diu rebel·lar-se contra l’Estat, però que viu i mama els privilegis del mateix. És la que legitima per un costat al Congrés les lleis espanyoles contra els catalans i al mateix temps pot fer un numeret amb una estelada i desprès donar l’esquena a un President perseguit per la “justícia” espanyola.
ERC, també és capaç de fer Govern amb els espanyols del PSOE i de ICV, promocionar un antiindependentista i després fer el treball més ignominiós contra un President, el primer des de el 1935 que està per la democràcia amb urnes, pel dret a decidir i ara pel Si i Si, cultivant arreu la desconfiança permanent.
La negativa de ERC i el silenci de les CUP a la proposta del President, la primera, a fer una Llista de País, transversal per guanyar, ens va situar en el pitjor escenari per guanyar el 27.
Érem dels que creiem que la segona proposta d’en Mas, amb l’afegitó de les darreres enquestes, obriria els ulls a tots els partidaris de les tres llistes, i potser aparcarien el partidisme. Res més lluny. Suren noves propostes, que fins i tot ratllen un nou maquiavel·lisme, sense Maquiavel o potser al llindar d’un ridícul que fa fredor. Llista sense politics en actiu. Un Parlament que no trií President i que l’actual president, que seria provisional no faci res i que posi cara de tonto. Una llista de candidats que en cap cas tenen la garantia que només seria per tres mesos. Ningú pot garantit que ho tenim guanyat. Qui tria les membres de la llista. Qui garanteix que desprès de tres mesos i per separat la suma guanyarà? Estrambòtic i esperpèntic i tot plegat per no fer una Llista de País amb el President Mas.
Resumin i per no donar-hi més voltes, per ERC i la CUP, el Problema és Mas i CDC. Aquesta colla de deslleials al procés, encara no deuen saber que ho hi som tots, o la independència d’aquí 300 anys. De res serveix que CDC hagi definit a favor del Si i Si, que hagi trencat amb UDC, que el President és manifesti a favor del Si i Si.
La bona gent, encara pensa que tindrem finalment la unitat per guanyar, i no, perquè el President no acceptarà mai quelcom que no sumi i que no serveixi per guanyar, aquí i fora de Catalunya.
Si el President finalment convoca eleccions, gens clar de moment tal i com van les coses, dues candidatures i per tancar definitivament el tema, serien les adients. Una de ERC més la CUP i la del President o “Llista de País”. Molt ens temem que ni la d’esquerres reeixirà. ERC vol ser el pal de paller de l’esquerra i del nou nacionalisme i menjar-se tot el sobiranisme progressista, com ja va fer amb Reagrupament i amb la Soli.
ERC i la CUP podrien fer una campanya contra “la dreta CDC i el seu retallador” oficial MAS. Això si, haurien de competir amb els unionistes, federalistes i terceres vies, per ser els més incisius amb els atacs, però també quedaria clar qui vol la independència i qui vol utilitzar el procés pel partit i per la seva casta professional.
Podem marejar la perdiu tant com vulguem, però la unitat dels catalans amb ERC i la CUP, no és possible. Ni ERC ni la CUP han parlat mai d’unitat ni han proposat res al respecte i si ara ho fan és per unes enquestes que els són desfavorables.
Nosaltres som dels que continuem pensant que Catalunya no pot prescindir del valor afegit que representa la figura del President Mas. Els fets de moment han estat prou evidents. El Govern del President Mas ha posat les urnes el 9 de Novembre i esta imputat per la justícia espanyola per exercir de demòcrata i en defensa dels catalans. Per tant, és dels pocs que s’ha guanyat el dret a liderar el que queda del procés, però sobre tot a fer la Llista de País, i perquè sens dubta creu fermament amb la unitat per guanyar el 27, exactament igual que la ANC, Òmnium i l’AMI.
RSS Feed
