El 9 de Novembre del 2014, el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, i amb l’ajut de les CUP, és posaven les urnes desobeint a Espanya. ERC despenjada i veien el compromís ciutadà no va tenir cap altre remei que sumar-si. Els de ERC haurien preferit la confrontació directe, liderada exclusivament pel President qui era el que signava el Decret de convocatòria i el que hagués rebut les patacades. Segur que hagués estat sinònim de trencament. El que no queda clar és si era el millor camí. L’endreçat pel President de moment funciona. Tenim Parlament, amb una majoria per la independència. Hem aprovat una Declaració que diu amb claredat el que volem i ara només queda implementar-la amb un nou Govern per la Transició.
Rebutjar la proposta del President Mas, no va ser res més que un despropòsit atiat des de la direcció de ERC i els sectors més radicals. ERC no podia anar amb una llista “plena de corruptes” i de “dretes”. Un resultat insospitat a les Europees, va omplir als dirigents de ERC d’un cofoisme tant banal com limitat en el temps. Només han calgut uns poc mesos i la gran patacada a les municipals, sobre tot a Barcelona, com per veure que no anaven be. Barcelona CiU 1O Regidors, ERC 5. ERC convençuts de la seva victòria, reben un bany de realitat i CDC encara amb Unió no solsamènt aguanten la pressió variada dels espanyols unionistes, sinó que guanyen. Sembla que entre enquestes i una realitat sobtada amanida per la pressió de la societat civil, fa que finalment acceptin la proposta que havien rebutjat del president Mas.
Junts pel Si és l’artefacte polític que sorgeix d’unes transaccions, fonamentalment des de CDC i ERC. Artefacte que és possible des d’una generositat reciproca capaç d’assolir uns pactes. Aquests pactes conformen l’esquelet d’una candidatura transversal, però obliguen a les parts. Obliguen a CDC, a ERC, a la ANC, a Òmnium, a Demòcrates de Catalunya, Reagrupament, Moviment d’Esquerres i Avancem. Ningú posa en dubta i per qüestions obvies, que correspon a CDC i ERC el gruix de les negociacions i dels acords.
Tres acords basics, són signats, acordats i assumits com propis. La candidatura, el nom, la seva composició i la campanya. Un Programa polític amb dos vessants clars, Procés Constituent i Pla de xoc social. Finalment, que el candidat per la investidura del Govern, que serà de transició, és Artur Mas i Gabarró.
Ha sigut avui dia 9 de Novembre que escoltant al cap de llista de ERC, Rufian i el segon Joan Tarda a les eleccions espanyoles, quan de repent s’han entès masses coses. Fins i tot proposen anar a Madrid a ajudar les esquerres espanyoles a construir una nova República espanyola. Aquesta crida indirecta a Catalunya si que és pot, ara mateix no serveix per res més que situar incerteses. Esperem que la torna no siguin uns silencis.
El silenci de ERC al posicionament de les CUP a fer President a Mas. El silenci de la totalitat de Junts pel Si , a refermar que el candidat pactat entre els de Junts pel Si és Mas i ningú més. El silenci dels que varen participar per fer possible Junts pel Si, com la ANC i Òmnium. No deixen de ser silencis interessats lluny de la retòrica negociadora. Els de la CUP no han estat mai callats i fins i tot gosen dir qui pot i qui no pot ser President.
Ens volen fer creure que la discrepància de les CUP per no investir Mas no pressuposa discrepàncies amb la coalició de Junts pel Si. Algú o alguns tenen la pretensió de fer-nos creure’ns que és entre les CUP i CDC. ERC que és part interessada, no és àrbitre de res. ERC va pactar i acceptar que Mas seria el President de la transició. Per tant la discrepància és entre Junts pel Si i les CUP.
El galimaties, que ensumem interessat, dona la impressió que als de ERC ja els hi va be.
Si CDC no proposa altra candidat culpables del que vingui. Si els de la CUP, els “tontos útils” o no, no accepten Mas, també culpables del que vingui. ERC nets de pols i palla.
Si dema els de la CUP no s’abstenen com a mínim, i voten No a la investidura de Mas, qui perd és el Procés, Catalunya i Junts pel Si. De fet els de Junts pel Si en seran responsables, els de la CUP també, però segur que els que menys els convergents. Ells van signar un pacte i en el paquet i anava Mas, i la Declaració aprovada avui al Ple del Parlament demostra de moment que els convergents són tant coherents com ho puguin ser d'altres.
ERC pot sentir-se molt a prop de les CUP, fins i tot sentir-se identificada, com diu el Rufian, seguin l’estela i imatge d’en Junqueras, plenament amb les CUP, però això no els permet buscar axiomes partidistes per fer sorpasos futurs. Ara el que ens estem jugant és la independència i com bé diu el presidenciable Mas, no només no hi sobra ningú, sinó que millor eixamplar tot el que és pugui.
En aquesta vida, on la tecnologia, els mitjans de comunicació són tant potents, sempre, i al marga fins i tot de la democràcia, tot arriba a saber-se. Volem dir que si algú o alguns han tingut la pretensió de manipular el crit dels catalans d’independència per aconseguir altres objectius, que quedi clar tard o d’hora ho sabrem.
RSS Feed
