L’històric ens diu, a banda de les expansions guerreres, que la immigració sempre ha existit i donat la precarietat social actual i els conflictes armats, avui són més evidents.
El nostre històric, acabada la guerra imposada per Franco i els seus aliats (Hitler, Mussolini i els Rockefeller de torn), va suposar per andalusos, murcians, extremenys, gallecs i castellans l’inici d’una peregrinació en busca de la supervivència i d’un futur pels seus.
Els llocs de rebuda tenint en compta que Europa iniciava la seva reconstrucció van ser variats. Alemanya va ser l’Estat que potser va rebre més immigrants amb DNI espanyol.
Catalunya, per proximitat i per imposició lingüística, a banda de decisions estratègiques franquistes per minoritzat el catalanisme, també va ser centre d’acollida dels que no podien fugir de les misèries franquistes i dels senyorets que tornaven a recuperar el que havia aprovat la República espanyola, “la terra per qui la treballa”.
Aquesta immigració “espanyola” no van tenir les condicions per obtenir el mínim que qualsevol persona o família mereix. Parlem de vivenda, feina i atencions socials. Condicions precàries o inexistents però comparat amb el que tenien d’on venien era el “paradís”.
Els nou vinguts, la majoria, i donat que als seus llocs d’origen la revolució industrial ni havia estat ni se l’esperava, arribaven amb condicions culturals i tècniques baixes o inexistents. Eren la gent del camp. Acostumats a viure sota el basto del “señorito”.
Son els que van ocupar les feines menys afavorides, alliberant als catalans de les mateixes, però amb el gran afegitó que molts dels nou vinguts, farien de Catalunya la seva nova casa.
Molts, fins i tot han arrelat i agraït que Catalunya els tractes, no com forans, sinó com els nous catalans. Avui i després de tres o quatre generacions, molts és varen integrar, reconeixent de forma agraïda que gracies als catalans i Catalunya, han pogut fer i construir un projecte familiar i de futur.
La integració va ser gairebé total. Segur que sense voler la ideologia cristiana i els seus valors van ajudar i, malgrat que l’ascensor social als inicis no era possible, mes tard i com resultat de l’acceptació voluntària dels drets costums i historia dels catalans va ser una realitat.
El relat dels processos migratoris de finals del segle XX i del XXI no serveix per la Unió Europea. Ahir eren els membres dels Estats d’Europa els que emigraven. Avui són els musulmans, africans, sud americans, asiàtics els que ho fan, i com sempre buscant les oportunitats i futurs que no tenen als seus països.
Sempre necessitàrem nous vinguts per ocupar les feines de baix nivell tècnic. Avui no podem viure sense escombriaires, sense treballadors del camp, sense escorxadors, sense peons per les obres, sense conductors, sense bars on prendre una consumició, i sense treballadors a les cadenes de producció.
La dificultat i problema, que pot ser greu, és com, i si tothom te dret ha ser un nou vingut.
Catalunya i en pocs anys ha incrementat la seva població gairebé amb dos milions d’habitants. Sembla que un percentatge important viuen il·legalment i amb unes condicions tant precàries com miserable. La majoria és busca la vida com pot. Manters i delinqüents forçats és la punta d’un entrellat que no convé a ningú.
Avui i qui vol ho pot veure, el conflicte que tenim a Catalunya, no és el que depèn, no funciona i no tenim. Rodalies, corredor del mediterrani. Dos bons exemples que malgrat les inconveniències anem fen.
El problema i greu, amb lo tangible i intangible, avui és tot allò que te ha veure amb els processos migratoris, ja sigui per persecució política, per gaudir d’un model social que no tenen al seus pisos de procedència, o senzillament per tenir un futur que tampoc tindran als seus països.
Recursos i control son els pilars per practicar la solidaritat republicana, d’esquerres o dretes. És un fet que Catalunya no te cap dels dos pilars. Catalunya és el lloc preferent dels nous vinguts per instal·lar-se. Els motius són perquè de moment a Catalunya tenim oportunitats per sobreviure, per una situació GEO estratègica extraordinària, i sobre tot pel fet que Catalunya i els catalans sempre han practicat la solidaritat i l’ajut humanitari. Tenir un Govern que per qüestions varies, ha destinat infinitat de recursos pel manteniment dels nous vinguts, ens ha situat amb un estadi perillós. No tenim recursos però ni destinem. No controlem la immigració però els diem vingueu que farem el que puguem. Efecte crida.
Els efectes no reconeguts són catastròfics. Poca integració, mes delinqüència de la que ja teníem, efecte crida donada la quantitat de subvenció que reben, baixada de la qualitat sanitària i escolar per l’increment no controlat i manca de recursos.
Catalunya te un greu problema amb la immigració i no és nomes que ens cal tenir mes recursos, és el fet de que no controlem la seva integració en termes catalans.
Integració, drets i viure amb condicions és el mínim que qualsevol Estat ha de fer i treballar per aplicar aquells conceptes republicans, Llibertat, Solidaritat i Igualtat i nosaltres des de Catalunya, mai ho podrem aplicar mentre depenguem d’un altra Estat. Només amb la Independència i el nostre Estat, podrem donar i controlar el que els nous vinguts és mereixen. La resta és la mort anunciada de Catalunya.