Els militants, afiliats de Junts, han decidit donar suport al pacte que possibilita la investidura del Pedro Sánchez.
De moment el mes tangible del escrit, és que al Congres és pot parlar amb totes les llengües peninsulars. Que Junts per Catalunya gracies als pactes tenen Grups Parlamentaris al Congres i al Senat, fet que sufragarà futures despeses per competir electoralment. I poca cosa més.
Del català a la Unió Europea, de moment bones intencions. De la resta de moment a l’espera de que el nou “Gobierno de España” compleixi.
ER ja sap el que pa que si dona, i malgrat el frau i fracàs de la taula de diàleg, sempre han tingut clar que el procés per ells ha finit. La seva estratègia allunyada de la confrontació ha permès que el PSOE + UP hagin governat, a canvi de gairebé res pels catalans i Catalunya.
L’escenari més proper, comença ha ser previsible donat que el corporativisme espanyol, a la fiscalia, a l’advocacia, als tribunals de justícia, a la guàrdia civil, més la violència del PP que faran visible al Congres i molt més al Senat, i Vox, no ens dona una perspectiva per una legislatura, el que duri, gaire agradable.
A banda de reconeixements històrics, que no ens arregla la vida, tot indica que el punt fort del acord és la Llei d’Amnistia i la inclusió de liquidar sentencies judicials, per el “lawfare” que Junts diu que ha prostituït les sentencies CONTRA INDEPNDÈNTISTES.
Aquest punt no és banal. Convenir que el poder judicial ha fallat, i que se li esmena la plana, és el pitjor que és pot fer al Poder Judicial. Poca broma.
Molt ens temem que la tramitació d’aquesta llei serà un viacrucis i entre la tramitació al legislatiu i els recursos, primer judicials i finalment el recurs al Tribunal Constitucional, ens temem que pot passar tota la legislatura. Hauran de jutjar els mateixos que fa mes de cinc anys que estan caducats i no passa res.
Esperarem els cent dies de cortesia parlamentaria, però som dels que creiem que Pedro Sánchez incomplirà mes aviat que tard els seus compromisos. Segur que ho farà després de l’aprovació dels PGE, que li donaran marge per governar com a mínim dos any.
Serà desprès quan els avaladors comencin a tastar el pa que si dona. Serà quan Junts tindrà el veritable problema. Estarà disposada pels seus incompliments a recolzar una moció de censura, que clar, seria amb el PP i Vox i algun altra despistat. De moment, Junts, no la fa ni a Catalunya, tenint arguments sobrats.
Quin seria l’èxit històric de Junts, doncs l’econòmic, amb els Grups parlamentaris per quatre anys. D’entrada és el benefici a canvi d’investir.
Ojalà l’erri i el meu anàlisis sigui tant miserable com la desconfiança que avui s’ha apoderat del meu cervell i els MHP Puigdemont i Borràs l’hagin encertat, però en Xavier Trias ens pots explicar de que va tot plegat
RSS Feed
