Temps ençà els monarques absolutistes, a les seves colònies, situaven virreis i governadors, amb un estol de soldats, per cuidar les seves pertinences. Aquests a l’hora és rodejaven de comandaments entremitjos fidels comprats amb una bona soldada, per garantir que les pertinences i l’espoli colonial no patis.
Franco, sense eleccions, va construir el seu poder piramidal, primer garantint al seu exercit i comandaments privilegis per dret de conquesta i a la església per implantar la seva moralitat, la continuïtat dels seus privilegis, només compartits pels nous amos del regim. Van ser els que mai van patir cap racionament. I durant el regim franquista, els nous i vells feixistes, com vulgars lladregots prenien estalvis i patrimonis als republicans.
La transició no va ser només la instauració d’un regim anti democràtic. Franco va instaurar el regim dels comprats, dels subornats, dels estraperlistes, dels roïns, dels venjatius i de tots aquells que van decidir viure amb silenci amb la por de saber que qualsevol protesta ratllava el suïcidi involuntari.
Avui, segle XXI, 16 de Juny del 2020, no tenim Virrei, ni Governador. Tenim institucions supeditades al regim sorgit al 1978. Supeditades perquè una Constitució franquista (imposició del Estat franquista, restauració dels Borbons per decisió de Franco, substitució de l’ensenya republicana per la roja i gualda dels colpistes, manteniment de lleis franquistes), així està escrit i aprovat per la espanyolada del moment, dirigida per socialistes, comunistes i sobiranistes perifèrics, saben que el nou regim repartia petites parcel·les de poder amb unes bones soldades.
Avui les institucions de Catalunya, són la garantia del poder borbònic i la continuïtat del sotmetiment històric(Constitució dixit), i un espoli complert que mai ha tingut aturador. El “Gobierno de España” decideix com van i venen les competències. El “Senado español” decideix, amb el suport dels partits nacionalistes espanyolistes quan les nostres institucions poden ser neutralitzades. Avui Catalunya no pot legislar, per molt progressista i democràtica que sigui una llei, sense el vist i plau de Madrid, i si no és té, el “Gobierno de España" té els mecanismes TC per evitar-ho.
Això si, els dirigents situats al capdavant de les institucions, que desprès de la sentencia (14 d’octubre del 2019), proposaven un Govern efectiu, no han fet altra cosa que assumir on són i el que són. Són dins d’una “Región española”, en forma de “Comunidad Autonómica”, a major gloria del borbó i amb una soldada com a premi als serveis prestats. Són els guardians del regim del 78, volent-ho o no, i l’únic que ara fan és; Reivindicar, protestar, exigir, denunciar. I tot s’incorpora al pou mort. Abans els pous morts eren els abocadors de la merda.
Quan un polític té principis i sobre tot un bon gruix de dignitat, els calerons, soldada, és un fet que no intervé a l’hora de prendre decisions. Quan un partit que té un objectiu de país, la seva prioritat és aquest, però aquí a Catalunya veiem que la prioritat és situar, endollar i remunerar esplèndidament als militants, amics, coneguts i saludats, i tot pel manteniment d’una organització on els calerons són la vella ideologia per construir poder partidista i decidir qui cobra i qui no.
És difícil saber, malgrat portals de transparència, els endollats actuals, en diuen assessors, de ER, de JxCat i les CUP. Endollats esplèndidament. Endollats al Govern, a les Diputacions, a la AMB, ETB, als Ajuntaments. Endollats a dit i sense cap concurs. Són els que saben que la disciplina ho és tot per mantenir un sou públic decidit des de el partit. L’estol d’endollats i càrrecs públics institucionals, és el preu que paga l’Estat espanyol per mantenir el regim del 78. Un preu que paguen gustosament, saben que sense Catalunya el preu i cost no el podrien assumir.
I si, els que van de independentistes, i no preparen les eines d’Estat, no proposen la confrontació i desobediència, i legitimen dia si i d’altra també els poders repressors del Estat i la seva legalitat franquista, només vol dir una cosa; Viure del, i amb l’autonomisme graciable, tampoc està tant malament. Només cal continuar dient que “protestem, exigim, reivindiquem i denunciem”, perquè ells paguin la soldada i estiguin tranquils saben que l’espoli colonial continua i la unitat de la seva nació, Espanya no perilla.
RSS Feed
