Uns són lliures i independents i amb Estat propi. D’altres dependents de la Metròpolis i del seu poder estatal. Uns ho van aconseguir amb costos de tot tipus. D’altres no ho són perquè igual mai han volgut pagar cap preu que no sigui el de jugar una partida que sempre serà desequilibrada.
La disbauxa entre les forces que a priori lluiten per la independència de Catalunya, cada dia que passa és més sagnant. Tothom sap que la victòria d’un objectiu polític només depèn de l’estratègia i de les forces que un tingui. Avui tot els indicis ens diuen que no tenim ni estratègia ni unitat.
A fe de deu que els nostres líders politics i exiliats paguen un bon preu per fer el que van fer: Aprovar la llei del Referèndum, transitorietat jurídica i convocar el Referèndum.
Però no només varem fer el Referèndum, van “proclamar la República” L’error, reconegut, va ser no implementar-la. Coneixent el grau de “descerebrats” que tenen a Espanya, mai sabrem si va ser la millor opció, sobre tot pensant que estaven disposats a tot per impedir-ho.
Avui el que si sabem és que tenim els nostres líders politics a la presó i exili. Pitjor, nosaltres som els seus carcellers. Avui en tenim quatre amb vaga de fam, que faran 11 i 8 dies i ni Espanya diu res al respecte, ni nosaltres tampoc si no és fer grans declaracions i gesticular com gat panxa enlaire. Advocats de la defensa i juristes tenen clar, i així ho manifesten, que és un judici polític i la sentencia ja està escrita.
Alguns personatges, que potser i entenen més que nosaltres i analitzant els fets, han fet el seu pronòstic desprès de tot el que ha succeït des de el 21 D.
No s’ha restituït a ningú. El Roger Torrent per no desobeir va trencar el pacte per investit Carles Puigdemont. El diputats electes van deixar de cobrar el sou com diputats. Als diputats presoners i exiliats, amb l’acord de ERC, PSC i Comuns se’ls ha conculcat el dret al vot. Maragall ni tant sols restitueix als “ambaixadors” catalans de l’època Puigdemont i Romeva. Torra avala la Crida, ERC no. Carles Puigdemont proposa el Consell de la República i ERC no hi participa. Torra avala la unilateralitat i ERC el contrari. Els de les CUP com sempre desflorant la margarida.
Resumin tenim un govern dividit autonòmic i el que és pitjor visualitzant sense vergonya les seves discrepàncies. No sabem que farien si no tinguéssim presos amb vaga de fam i exiliats, el que sabem és que ni negocien, ni trenquen, ni volen desobeir i que mentrestant passaran a la historia com els carcellers dels nostres propis companys lluitadors per la independència de Catalunya.
Com és pot un seure a taula cada dia. Com és pot reunir un amb els culpables de la repressió que patim. Com pot fer festes i vacances sense complexes. Com és pot dormir pensant amb la festa major. Com és pot pensar que negociarem més calerons per Catalunya. Com és pot cobrar la soldada com President, Conseller o diputat saben que ets un mer gestor d’una morralla indecent.
President Quim Torra, vostè, volen o no, està acceptant el marc autonòmic, hi ho fa des de el moment que malgrat digui el que diu de la justícia espanyola, permet que els nostres representants legítims romanguin a les presons catalanes.
President Quim Torra, vostè pot ser el primer President de la Generalitat que tingui sobre la seva consciencia el que ningú vol pels nostres presos amb vaga de fam.
President Quim Torra, és evident que vostè no és l’amo del Govern que presideix, però recordant allò que li va dir al Pedro Sánchez, “yo ya no me juego nada, o no tengo nada que perder” i que el considerem un home d’honor, consciencia i dignitat, té l’obligació d’acabar amb aquesta situació que avui poc a poc va deteriorant confiances i malmetent els pocs elements unitaris que encara tenim.
President Quim Torra, avui és imperatiu saber qui vol República avui i qui la vol desprès d’acordar amb Espanya un Referèndum que tothom veu impossible.
President Quim Torra, vostè amb el President Carles Puigdemont i Jordi Sánchez heu bastit, Manresa ho va deixar clar, un embrió per guanyar-ho tot; La Crida.
President Quim Torra, ja tenim el Consell de la República en marxa. Els ja més de 50.000 mil inscrits són l’exèrcit i fonaments de la República. Tenim La Crida i el Consell de la República, és hora de saber qui lidera el que resta del procés per implementar la República, i això només ho sabrem aplicant la màxima que tant estem defensant, “el dret a decidir”, i només és pot fer amb unes eleccions.
Vostè decideix, ser soci dels botxins per imperatiu legal, o posar tota la força possible per trencar d’una vegada amb un Estat espanyol que cada dia és més retrògrad i franquista. Ni més ni menys.
RSS Feed
