
Vargas Llosa, escriptor és un dels màxims exponents de la misèria humana. No recordar els que els castellans van fer a la seva terra, com van liquidar tota una cultura provinent dels inques amb una llengua antiquíssima, el quítxua, i fer un reset per oblidar el regim d’esclavitud imposat pel regne de Castella, per extraure l’or i la plata, més la importació d’esclaus de l’Africa per arrodonir l’explotació, només és pot fer des de l’òptica d’un entregat i ven pagat a la causa d’un espanyolisme per a major gloria de les castes imperials.
Vargas Llosa, peruà renegat i espanyol d’adopció, ara gosa amenaçar al nostre President, per la seva “irresponsabilitat”. Diu que Catalunya mai serà independent. Menys mal que aquest personatge no va viure al segle XVIII al Perú. Ell hagués estat un enemic absolut en la lluita per la independència del Perú. El temps colonial ho hauria impedit, però ell segur que seria un defensor d’uns amos que només volien xuclar els recursos.
Veure com intel·lectuals que ni tan sols són espanyols, be, ell si, perquè segurament el que no vol ser és peruà, defensen la unitat franquista i borbònica, pretenent que Castella, Catalunya, Galicia i Euskadi, és converteixin en un nou país, Espanya, només és pot fer des de la compra més abjecta. Manipular la historia, anorrear cultures i imposar, és el que fan dictadors i antidemòcrates. Impedir que el poble parli, exercint ara, al segle XXI, el dret universal del vot, només ho poden proposar dictadors i intolerants.
Un poble pot trigar el temps que sigui per adquirir la seva plenitud i llibertat, i els temps passats, mai han de ser un impediment per conquerir noves fites, si elles són la voluntat majoritària.
En Vargas Llosa comet la gosadia d’amenaçar al nostre President, al que hem escollit democràticament, nosaltres no l’amenaçarem, no és el nostre estil, senzillament el que farem és ignorar-lo.
Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut. Bertold Brecht