El meu avi traficant d’ovelles i xais, explicava que no calien papers i signatures entre la gent que tenia principis per acordar el que fos. Una encaixada de mans servia per legitimar qualsevol tracte. No calien testimonis per mantenir els acords. La mentida, ser un mentider i sobre tot incomplir els pactes era castigat “expulsant al interdicte de la societat”. Cal afegir que el valor de la confiança social ve d’antic i que les propostes modernes, ho han deixat en paper mullat. Avui la paraula pels professionals de la política no val res. D’alguns si, però poquets.
Espanya, el seu Estat i com no el seu Govern de torn, han signat multitud de Convenis internacionals. Formen par d’Institucions també internacionals. El més normal és que quan una part s’adhereix i signa acords són per complir-los i, avui Espanya, el seu Estat i Govern de torn, no només incompleix internament els seus acords amb la ciutadania, és si cap pitjor. Incompleix les directives de la UE. No fa cas a les recomanacions dels organismes internacionals. Trenca i no compleix els tractats internacionals.
Els dos casos més flagrants tenen a veure amb el procés. Presos politics socials sense cap càrrec institucional condemnats a 12 anys de presó per exercir drets constitucionals i no trencar ni un vidre. Càrrecs electes triats legalment que desprès no poden exercir.
El cas més indignant i que deixa Espanya, el seu Estat i Govern de torn com un lloc on tot és possible al marge de la democràcia i dels drets universals, és el dels euro diputats Carles Puigdemont, Ponsatí i Comin. Són lliures a Europa, tenen tots els drets com càrrecs electes i no poden trepitjar l’espai territorial de la Península Iberica, amb la peregrina argumentació de que són uns foragits de la justícia espanyola. Sembla que primer va la justícia espanyola i que la europea no valgui res.
El que és greu, gravíssim, és que és poguessin presentar per ser elegits, segons diu la legalitat espanyola, i desprès és digui que ara no, perquè estan pendents de saldar comptes amb la justícia espanyola.
Per acabar-ho d’arrodonir el ministre del ram espanyol, Marlaska i prohoms catalano-espanyols com el Miquel Roca, tenen el morro de demanar al MHP Carles Puigdemont que vingui i que saldi comptes amb la justícia. De vergonya. Lliures a Europa i delinqüents a les Espanyes sense judici i només perquè la policia patriòtica espanyola ho diu.
De tot plegat el més lamentable, és que davant de que el Parlament Europeu institució pel damunt dels Estats que conformen la UE, que diu que són electes lliures i amb tota la legitimitat per representar als seus votants, les forces progressistes d’esquerres i espanyoles callen. Algunes de catalanes també.
Espanya, el seu Estat i el seu Govern de torn, ni són demòcrates ni són lleials als pactes que signen. A Espanya no hi ha separació de poders. Espanya és una rèmora del passat on el PSOE pot votar amb el PP, C’s i VOX per defensar als borbons corruptes. A Espanya és continua donant patina democràtica als colpistes del 1936. Espanya continua malbaratant les aportacions que rep de la UE.
El més sagnant però, malgrat sentencies judicials de la justícia europea, que evidencien les malifetes espanyoles, és que els poders de la UE practiquen el silenci davant les atrocitats que continua fent el regim del 78 sense cap mesura punitiva vers Espanya, el seu Estat i Govern de torn.
Quan Catalunya sigui un Estat independent, convindria deixar clar a la Unió Europea que així no i, que si cal farem el mateix que els anglesos, un brexit a la catalana.
Paragraph. Haz clic aquí para editar.
RSS Feed
