1978 any teòric de la concòncordia entre els guanyadors d’una guerra infame i dels perdedors. Una nova Constitució espanyola substitueix la de la 2ª República, que fou anul·lada per un cop d’estat feixista, falangista i franquista.
Portem 36 anys de concòrdia i la nostra llengua, la catalana, que ni és oficial a Catalunya ni a l’Estat espanyol, tampoc és reconeguda legalment a Europa per la gracia del PSOE i del PP. De fet continua com quan la 2ª República, perseguida. Ara el que volem és ni més ni menys el que volia Prat de la Riba: No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos.
El PP i el PSOE, han perdut dos dels seus “outsiders”, contra el català a Europa, pel PP, l’Alejo Vidal Quadres, i pel PSOE, el Martínez. Pensar que aquets dos personatges anaven per lliure, és tant infantil com pensar que el “Juanca” ha dimitit per voluntat pròpia. Són el PP i el PSOE com partits espanyols els que sempre han defensat una única nació, Espanya. Un sol Estat, l’espanyol amb una sola historia i amb una sola llengua el castellà. El no al català a Europa és d’Espanya i dels seus valedors PSOE i PP. Que ara aquets personatges no hi siguin, en cap cas vol dir un canvi al respecte i els fets ho demostren i corroboren.
El PP del País Valencià, no només abdica de les seves responsabilitats culturals i d’informació tancant la seva radio i televisió, sinó que prohibeix des de el seu govern la recepció de TV3 i Catalunya Radio al País Valencià. La lluita per “demostrar que el valencià” no te res a veure amb el català, n’és la seva obsessió. Destaquem també la persecució i supressió de les poques línees en valencià a l’escola.
La Comissió de Justícia del Congrés de Diputats espanyol, rebutja frontalment que el català sigui un requisit per exercir de jutge. En paraules del diputat Jaime de Olano del PP, ho justifica dient que la juridisprudència i la Constitució espanyola estableix, que el castellà ha de ser l’única llengua que els espanyols estan obligats a conèixer i el domini de la resta de llengües només és un mèrit. Ni tant sols és va acceptar els dret dels ciutadans a utilitzar la seva llengua.
El PP aprova contra tothom i per la seva majoria absoluta al Congrés una nova llei d’educació. És el mateix ministre d’educació José Ignacio Wert, que defineix amb exactitud les intencions i objectius de la llei; “Vamos a españolizar a los niños i niñas de Catalunya”. No calen més comentaris.
Una vaga de fam per la llengua, la cultura, la democràcia i contra les imposicions i intransigència de la ideologia del PP i en concret del president José Ramón Bauzá.
Inici del missatge de Jaume Sastre en vaga de fam fa 35 dies.
Molt bon vespre a tothom:
Com ahir i com sempre, avui és un altra dia per demostrar que defensar la llengua, la cultura i el territori no te data de caducitat. Hi ha moltes causes justes i nobles per les quals lluitar arreu del món, però la nostra llengua, la de Ramon Llull i la dels nostres pares, des de 1229 ençà, només té els seus parlants per fer-la viva i plantar cara als enemics que la volen exterminar. L’educació és la garantia que fa possible la supervivència del nostre poble. Ningú no té dret d’alterar el model de convivència amb imposicions politiques, allunyades de la realitat social, sense el consens imprescindible amb els professionals i els qui en saben.
Cap paraula o frase pot definir la barbàrie dels espanyols amb la seva insistència per anorrear la nostra llengua. Esquarterar-la, minimitzar-la fins la seva desaparició és el vell objectiu dels espanyols antics i moderns i els fets, ho confirma.
Al 1714 ens van fer la guerra per incorporar-nos al seu regne i per evangelitzar-nos d’acord els seus interessos. Ara i avui, continuen amb la mateixa dèria històrica i no han entès que altres formes de veïnatge és possible. Ara però, i gracies al seu “savoir fer” els catalans finalment ens alliberarem i segur que més aviat que tard la resta dels que conformen els Països Catalans també.
Com deia la Golda Meir: Entenc que vulguin fer-nos desaparèixer, però que no ens demanin de cooperar-hi. Abans però l’Àngel Guimerà ja ho va dir: La llengua i la historia són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble.