Els de sempre, els que no volen deixar la mamella, faran l’impossible perquè els pobles de la Península siguin el que vulguin ser. És d’una rabiosa certesa que a la Península habiten uns pobles ben definits, sotmesos en el temps per guerres o terratinents sense escrúpols.
Catalans, Castellans, Gallecs i Bascos en són l’essència i la raó de ser. Histories creuades i assimilacions indesitjades sempre han perseguit el seu anorreament per obtenir una nova realitat l’espanyol. A Espanya, són les castes de sempre els que defineixen que vol dir ser espanyol. Mai s’ha n’han amagat de l’objectiu constructiu del nou model nacional. Construir una nació i ser l’amo, sempre és més senzill que ser-ho de quatre. De fet mai han pretès construir un nou model identitari fusionant cultures i pobles. Sempre n’han tingut prou amb Castella i el castellà.
Castella i el castellà haurien guanyat la partida fa temps, a no ser per la insistència i resistència d’un poble, el català. Euskaleria, que temps enrere havia desistit, també a entomat, sembla, el camí de la senyera identitaria.
Predir quan ocorrerà, ens és impossible, però podem afirmar que ocorrerà. És com la teoria de la relativitat d’Einstein, que ha deixat de ser teoria per convertir-se amb el que sempre ha estat, una llei.
Espanya deixarà de ser una i única. Les modalitats comunicatives i la cultura ho farà possible. Som al segle XXI. Fins i tot podria perdre el nom i tornar a les arrels ibèriques. Iberia, sona fins i to be. Una península Iberica on els seus pobles viuen en harmonia i llibertat. Sense imposicions nacionalistes. On tothom tria i decideix on i amb qui vol estar.
L’extinció del subjecte polític espanyol, comportarà nous subjectes politics, els legítims, els de poble, amb llibertat per relacionar-se o no.
Els defensors de la Espanya decimonònica, no han copsat que Europa camina cap a la Europa de les “regions” i la desaparició dels Estats, que són ara la veritable cotilla per acabar de construir la Unió Europea. Europa serà la unió dels pobles o no serà.
Són unes quantes famílies, d’abans i d’ara, les que van decidir renunciar a la seva essència per crear la modalitat espanyola. Per fer-ho possible calia situar funcionaris, un exercit i una legalitat imposada. Són els que vetllen per les essències pàtries.
Ni un regnat efímer, amb monarca inclòs, Alejandro I d’una de les ètnies, ni un Mariscal comunista Josip Broz Tito, han estat el paradigma per construir la Nació Iugoslava. Era qüestió de temps que l’artificialitat sucumbís a la realitat. Iugoslàvia no era una Nació amb iugoslaus, era un territori amb Servis, Montenegrins, Croates, Kosovars, Albanesos i Eslovens. Avui Iugoslàvia no existeix, els pobles i les seves realitats si.
Salvant distancies, Espanya és més del mateix. La seva desintegració és qüestió de temps. Una nova realitat s’imposarà. Només calen voluntats populars i democràtiques.
Les elits dominants espanyoles, les castes funcionarials i altres adlàters ho saben. La pretensió és allargar-ho el màxim. Saben que Espanya, rèmora del passat té els dies comptats.
Saben que la punta de llança, que ja no és reformista, ni federalista, és a punt i els portadors són els catalans i Catalunya. Catalunya Estat, Catalunya sobirana, marcarà irremediablement la fi de l’Espanya antiga i moderna.
La darrera andanada per fer perdurar la Espanya sense futur, és Ciutadans. El PP i PSOE ja no poden garantir per gaire més estona la Espanya rància i pseudodemocràcia. Ciutadans, que és ven com Partit amb orígens catalans, és l’eina decidida per aturar la desfeta que ve de Catalunya. Són ara mateix els únics que poden retardar l’inevitable.
Dedicar-hi diners, fer el que calgui ( els venen com progressistes, reformadors, nets de corrupció, amb un programa econòmic lliberal, ni de dretes ni d’esquerres sinó tot el contrari, joves, bona presencia, amics dels poderosos), és per que guanyin el 20 D. Ciutadans són la darrera oportunitat per acabar de construir la Nació espanyola.
El PP i el PSOE, ni els de la nova política, Podemos son ara els nostres veritables enemics, que ho són fins no reconeguin que Espanya ha acabat el seu recorregut. Ara i sense embuts els enemics radicals, per populistes, demagògics i espanyols són el partit de Ciutadans i en concret l’Albert Rivera. Son els substituts per defensar l’Espanya dels privilegis, anorreadora de pobles, amb ínfules imperialistes. En definitiva els volen com garants per impedir el que inevitablement ha de venir la destrucció d’Espanya com Nació única i unitària.