8 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
La darrera enquesta del CIS, organisme espanyol, ha conclòs que a l’Estat espanyol i per la ciutadania, les dues màximes preocupacions són l’atur i la corrupció.
El PP governa a l’estat espanyol amb una majoria absoluta. Així ho van decidir la majoria d’espanyols. Mai però, gracies a Catalunya. Un govern amb molt poder, doncs suma l’executiu i el legislatiu i nosaltres donem fe, que el judicial hi és molt a prop, tant, que de vegades sembla que compleix les ordres politiques directes i sempre en la mateixa direcció.
La qüestió de l’atur és i serà irresoluble. Altra cosa és el que el sistema demana per no col.lapsar-se i quins han de ser els percentatges d’atur perquè el sistema i el ordre neoliberal no quedi afectat.
Demanar-li al PP i al seu govern que faci politiques per crear llocs de treball, és fet i debatut un impossible. Ara totes les reformes laborals i amb mandat de la UE, van encaminades a flexibilitzar la contractació i reduir salaris. Els grans comissaris i alguns caps d’Estat europeus han decidit que per contenir la inflació aquest és l’únic camí.
Per tant l’atur en el mon capitalista és com una goma elàstica, s’ajusta a processos cíclics, on els interessos econòmics i els mercats insaciables marquen l’esdevenir, amb poc marga d’intervenció per part dels Estats.
Sobre el que si és pot treballar i en cap cas cap organisme internacional si ficarà pel mig, és en exterminar, en la mesura de lo possible, la corrupció i fer lleis per regenerar la vida política i social.
Ara be, com podem esperar que els partits espanyols, els responsables per activa i per passiva del nivell de corrupció existent, siguin els encarregats de dur a terme tant “feixuga” tasca.
Pot un lladre estar al davant d’una oportunitat encisadora i deixar-la passar? Per quins setze ous, els mateixos que han fet i aprovat lleis permissives, els mateixos que anomenen els membres del Tribunals especials, els mateixos que aproven lleis on només els més rics s’ha nen surten, ara ho canviaran tot.
En un país democràtic per mentir, els politics dimiteixen o se’ls fa dimitir. En un país democràtic per posar de president d’un tribunal, que s’entén que ha de ser imparcial, el mínim acceptable seria la seva recusació. En un país democràtic per tenir obertes dues causes Gurkel i Barcenas amb les connotacions politiques, ja hauria suposat tal daltabaix que només és resoldria amb noves eleccions i condemnes judicials que sembla que mai arriben. En un país democràtic, no seria possible que des de les clavegueres de l’Estat sorgís un informe apòcrif sense que ningú hagi assumit cap responsabilitat.
En definitiva en un Estat on pel conjunt de la ciutadania el segon problema social és la corrupció, i on els corruptes ens governen, és un Estat, en aquest cas l’espanyol, que entrarà més aviat que tard en fallida.
La regeneració i un nou estil democràtic només és possible des de la neteja i jubilació dels actuals politics i com que els espanyols no estan disposats ha fer-ho, és converteix en un altra argument a favor del per que hem de marxar d’aquest Estat espanyol.
RSS Feed
