
26 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
És el joc dels despropòsits i de la iniquitat. El govern espanyol, ara promet que baixarà els impostos i ho farà a partir del mes de Juny d’aquest any i continuarà amb mesures per ajudar a la creació de treball el proper any.
De fet, tot plegat sembla una maniobra per passar les properes eleccions europees amb nota. Creure aquest govern que ha incomplert fil per randa el seu programa electoral, és impossible. Tenir al seu compta 1.000.000 més d’aturats, haver incrementat els impostos com el del IVA i el IRPF, haver congelat les pensions, estar immersos amb el pitjor escenari de corrupció, tenir en marxa el procés recentralitzador per liquidar les autonomies més ferotge dels darrers anys, haver liquidat la pluralitat cultural i lingüística, els dona autenticitat negativa i ser els primers en el camp de la mentida i la falsedat.
El govern espanyol, vol fer creure que les seves mesures anti crisis donen resultat. Per fer-ho utilitza la macroeconomia, concepte que els mortals com jo no entenem, però no baixa al terreny dels humans, al de la feina, al de les hipoteques, al dels serveis, al del transport o al dels impostos directes.
Europa a través del Comissari d’economia, Olli Rehn, ja ha parlat i segur que no hauran agradat els termes que a utilitzat al govern espanyol. “Cal retallar més en lloc de baixar impostos”, i ho arrodoneix dient que, “baixar impostos pot frenar el creixement”.
Europa ja ha abocat més de 60.000 milions per rescatar la banca espanyola i les apreciacions, que no són subjectives, dels responsables europeus, és que comencen ha estar fins els dellonçis d’abocar centenars de milions d’euros a un pou on l’únic que sura és la corrupció i el desgavell.
Ja ens “agradarà” que l’Estat espanyol ens baixi els impostos, de fet ens “agradarà” tant com el fet que mentrestant la Generalitat no a parat de retallar, l’Estat s’ha n’ha estat de fer-ho.
El darrer aspecte que ressaltarem del discurs del Rajoy, i per cert molt aplaudit per la seva claca, ha estat el fet “novedos” de “declarar que la unitat espanyola és un be moral”, per sobre de la Constitució. Declaració que esta a l’alçada de la “España una Grande i Libre del franquisme”. Fins i tot avui els de la tercera via i alguns federalistes, han divisat un horitzó fosc i negre per gaudir de les seves propostes. Destaquem per la seva hipocresia el paper dels socialistes, i en aquest cas dels espanyols i dels catalans que s’indignen pel tipus de discurs, però fa pocs dies, fan costat a la dreta espanyola més recalcitrant per anar contra els catalans.
De fet, i no expliquem res nou, els espanyols avui (25 de Febrer), han donat un pas més per dir-nos que NO. Alguns d’aquí encara volen incrementar les raons per fer la consulta i per marxar. Ara mateix comença ha ser un error no accelerar el procés. Algú a aquestes alçades encara creu que la nova llei de consultes no serà impugnada?. Podem fer com el dia de la marmota i fer cada cert temps una llei que segur anirà de pet al TC i qui dia passa any empeny.
Aquest cop el govern espanyol ha fet el discurs més reaccionari i antidemocràtic, des de l’any 1978. Posar la moral per sobre de les lleis, és pur franquisme i del franquisme en tenim sobrada experiència.
Cal reconsiderar com anar a les eleccions europees. Cal fer una gran candidatura transversal amb els partits i la societat civil. Europa ha de saber, per si no ho sap, que anem de debò i que volem ser Estat. No fer-ho ens dificultarà i molt el nostre futur.