Al 1714 desprès de la gran derrota, els catalans de Barcelona, al dia següent, obrien les botigues i els tallers que encara eren d’en peus obrien portes com si fos un dia qualsevol.
Ara al 2013 i després de saber que som espoliats des de el 1714, de que l’estat espanyol ens tracta com ciutadans de segona, nosaltres mai serem espanyols i ells tampoc ens volen catalans, de saber que que no compleixen els pactes amb Catalunya, nosaltres els catalans, gosem per fi dir-ho, i ara ho fem als quatre vents: ESPANYA NO PAGA. Al 1714 ens havien derrotat, ara les tornes han canviat, i si més no, ho podem explicar, ESPANYA NO ÉS DE FIAR. Excelent el reportatge del Punt Avui d'aquest diumenge 5 d'abril al respecte.
Mentrestant nosaltres els catalans cada any paguem de mitjà uns 16.000 milions d’euros a l’estat espanyol que mai tornaran a Catalunya, l’estat ens deu dels darrers quatre anys 8.000 ME. Infraestructures, ensenyament, sanitat, cultura, dependència, són part del paquet que l’estat espanyol vol exterminar del mapa català i per això l’ofec econòmic.
Qui a dia d’avui encara tingui dubtes del que volen fer les castes funcionarials i castisses espanyoles sobre Catalunya, és que te interessos que en cap cas són patriòtics ni identitaries, senzillament són oligàrquics i de butxaca. Els mateixos que ens volen com espanyols, són els que viuen de la soldada espanyola, tot i que menteixen, el que reben, abans ha estat generat a Catalunya.
El més greu és però, veure com Catalunya finança l’esport d’elit i dona l’èxit esportiu espanyol més gran de la historia, això si, nosaltres financem i ells, els espanyols fan identitat, espanyola clar, com la roja, sempre és així nosaltres paguem i ells després ens insulten.
Ens espolien, ens maltracten i ens roben i diuen que nosaltres som els insolidaris. Ens espanyolitzen des de fa tres segles i ens diuen nazis. Malbaraten els diners públics i no retallen i encara gosen donar lliçons. Tot el que fa olor a espanyol, és ara mateix podrit. Espanya és la corrupció permanent. Espanya és el neofranquisme galopant. Espanya i la seva monarquia borbònica és la entelèquia decimonònica franquista, més allunyada de la realitat i gens democràtica. Espanya és el nou regne de taifes, on l’estat col·loca i situa als vividors i xucladors de l’erari públic de forma vergonyant, en les empreses privades o publiques. Espanya és la decadència i un forat negre.
Espanya és la fi i el principi d’alliberament del pobles que viuen a la Península Iberica. Catalunya en forma part d’aquest principi, ara per fi hem començat a caminar directes a la llibertat, la resta de ben segur seguiran. Tastar la llibertat és quelcom que ningú i renuncia mai més.
Esperem que els nostres líders estiguin a l’alçada que Catalunya i els catalans ens mereixem. Ara ja sabem que Espanya ni paga ni és de fiar, ara ja no ens calen més raons, les tenim totes, doncs actuem i millor avui que demà.