Suso de Toro i Ramon Cotarelo són dels pocs intel·lectuals que des de posicions democràtiques argumenten amb relats històrics i moderns que Espanya no és una Nació. Suso obertament i Cotarelo denunciant que Espanya ni té ni vol tenir cap altra projecte que no passi per salvaguardar l’estatuo quo dels guanyadors de sempre.
De Toro fins i tot va més lluny. Diu que aquest és el problema d’Espanya i en part té raó. Ara bé, mentrestant el poder econòmic, militar, judicial i policial estigui en mans dels que volen la Espanya Nació, i la resta no tinguin capacitat per modificar aquest estat de les coses, Espanya és una Nació reconeguda.
És una Nació imposada, si, però a tots els efectes internacionals ho és. Espanya és defineix com una nació perquè el seu relat, “ara democràtic”, ho fa possible. Una historia comuna escrita pels vencedors. Una llengua comuna, el castellà d’obligat compliment i coneixement. Un Congrés i un Senat on diputats i senadors juren, prometen, com sigui, una Constitució espanyola i com espanyols. Una justícia amb un codi penal i civil espanyol, determinen que Espanya és una Nació. És una nació perquè tenen un Estat reconegut i punt.
Cotarelo, que podria ser un vigatà modern, ens relata diàriament a traves del seu bloc les misèries d’Espanya. De vegades és pot entendre per la seva ferocitat plumífera que treballa per construir un nou projecte polític republicà i d’esquerres. Potser el que li queda per dir és que Espanya tal com la volen els espanyols no té futur, malgrat aquets darrers 39 anys ençà de la transició victorejada pels franquistes de camisa vella i nova i socialistes i comunistes agenollats al 39 i al 78. Malgrat tot l’un i l’altra coincideixen amb la malaltia de la nació espanyola.
Cotarelo, en un dels seus escrits, mantenia que Espanya estava en una cruïlla i que la seva obstinació la podria dur a l’avantsala de la seva destrucció. El desencadenant és la confrontació democràtica i pacifica que Catalunya ha proposat, proposa i proposarà per convertir-se en una Nació Estat independent.
De fet, els dos intel·lectuals no fan res més que dir-nos que Espanya no és una Nació i que mai podrà ser un Nació de Nacions per molt que alguns espanyols pretenguin vestir la mona de seda.
La Unió Europea comença a fer aigües. El Brexit angles mostra un camí autodestructiu. El populisme, els radicals de dretes a Europa, sota el paraigües del Donald Trump volen més Estat, menys solidaritat interterritorial i social, i aprofundir en les misèries racistes i xenòfobes.
Aquest escenari afavorirà a l’Estat espanyol i la seva Nació. De fet i malgrat uns parlin de la Nació espanyola com un bluf, altres de nació de nacions i altres d’un Estat federal mai aconseguit, avui Espanya i el seu Estat no pot ser vençut si no situem el projecte català com un element de confrontació radicalment democràtic contra el que no té ni representa Espanya.
Mentrestant els pobles de la Península no entenguin que per acabar amb la corrupció, acabar amb els privilegis de classe, acabar amb la no separació dels poders públics, només és possible des de cada un dels pobles, reclamant un Estat i tots els poders que li pertoquen per justícia universal a cada poble, l’entramat operatiu de la Nació espanyola és mantindrà intacte. De res serveix reclamar més i lluitar per millorar si és fa des de la perspectiva nacional espanyola. Ni monarquies espanyoles, ni dictadures espanyoles, ni Repúbliques espanyoles, han arreglat el que no és pot.
No és la crisis econòmica. No serà el rescat bancari. No serà la corrupció sistèmica i estructural. No serà el deute de l’Estat. No serà la immigració des de Ceuta i Melilla. No serà la qüestió de Gibraltar cedit graciosament als anglesos per conquerir Catalunya. No serà la no divisió dels poders. No seran els incompliments reiterats del Estat vers les directives de la UE. Res d’això posarà en perill la Nació Espanyola i el seu Estat. Catalunya si.
Espanya té, i ara si inequívocament, un problema i aquest és diu Catalunya, la seva llengua, la seva historia i la seva identitat.
De Toro i Cotarelo potser són dels primers emissaris moderns per explicar la bona nova. Tots dos saben i admeten que avui l’aposta més “revolucionaria” per canviar Espanya, s’anomena AUTODETERMINACIÓ, i que els catalans estem determinats i conjurats per que així sigui. Castella, Galicia i Euskalerria potser algun dia ho podran agrair, de moment a favor Suso de Toro i Ramon Cotarelo.
RSS Feed
