Els “líders” que van fer possible la transició, el pacte amb el franquisme, mai van estar legitimats per processos democràtics per fer el que van fer. Tot i així, admetem que per part d’alguns, existia bona fe i ganes de passar pagina.
El pacte de la transició, va tenir una part escrita, “La Constitució del 78” i un altre, no escrita, que avui formaria part de les clavegueres.
Semblava que el pacte reconeixia avenços i renuncies i permetia uns nous temps per construir i per reconciliar. Uns legitimaven el franquisme i les seves disposicions, exercit, monarquia i la seguretat judicial franquista, que al mateix temps bastien la transició. Un nou Estat, el de les Comunitats Autònomes, un reconeixement de les nacionalitats i una descentralització de la gestió estatal, tancava la quadratura del cercle entre franquistes, republicans i demòcrates de bona fe.
Han passat 39 anys i hem descobert que l’Estat espanyol, i tots els governs espanyols, han mentit, han manipulat, han treballat per l’Estat i contra els interessos dels ciutadans.
Han pervertit la justícia. Han treballat contra la separació dels poders públics i politics. Han treballat per construir una nació d’espanyols anorreant als altres. Han conservat el franquisme combatin les essències republicanes, han exaltat el franquisme amb una Fundació i un Valle de los Caidos. Han construït i pretenen continuar fent-ho, comunicacions radials a major gloria d’una ciutat, Madrid, però que mai generarà més recursos per la resta. Han fet en definitiva tot un entramat legislatiu per acabar allò que potser mai va començar, o que un 23F va liquidar, la descentralització, consolidant l’Estat hegemònic i únic, per governar des de Madrid com sempre.
La Espanya castellana, mai ha volgut cedir altra cosa que no sigui estrictament gestió. Això si concedida i controlada per la casta funcionarial de l’Estat i els poder econòmics espanyols. El poder rau a Madrid, és de Madrid. Cap Llei autonòmica pot superar el marc de la Constitució espanyola. Tota llei autonòmica és efectiva i legal si és sanciona pel cap de l’Estat espanyol i surt publicat al BOE. Cap competència és d’una Comunitat, és propietat de l’Estat i l’ús és redueix a una gestió limitada dins l’ordenament jurídic i polític espanyol.
Alguns creien que el fet de traspassar a totes les CA l’ensenyament i la sanitat, reduiria els costos centrals amb la desaparició dels seus ministeris i funcionaris. Doncs no. Aquest fet ens mostra la crua realitat. Espanya mai ha construït altra cosa que no sigui més Espanya.
Qui vulgui creure que les oportunitats de futur vindran des de Madrid, s’equivoca. Les CA no participen de com, quan hi ha on tenen prioritat les comunicacions. Competència exclusiva del Govern de torn espanyol. Les CA no participen en el control, finançament i execució d’infraestructures sabedors de quines i per on han d’anar. Ho fan des de Madrid practicant la més gran supèrbia i prepotència possible només des de un tracte colonialista i poc o gens democràtic.
Espanya no accepta, ni vol, ni desitja altra diversitat que la espanyola. Diversitat inexistent donat que sempre ens els presenten, als espanyols, com “iguales y con los mismos derechos”. Una llengua oficial i altres de sotmeses. Una historia triomfadora i altres perdedores o inexistents. Podrem ser iguals com persones, però segur que les realitats identitaries no. Eliminar-les, anorrear-les i desacreditar-les és el camí de la uniformitat i la seva igualtat. És el camí que sempre han triat els espanyols.
La realitat espanyola (borbons, Estat, govern, partits, i el seu entramat social) està construint la darrera victòria. Victòria que buscarà la destrucció del moviment independentista i per la independència. Ho tenen clar. Espanya i els espanyols saben que Catalunya és la darrera pedra a la sabata per acabar la seva feina nacionalista. D’aquí que no facin cap oferiment a Catalunya. Ara va de guanyar o perdre i si guanyen calcem-nos. Els espanyols no acostumen a fer presoners. No fa gaire els afusellaven.
RSS Feed
