Dir-ho pot semblar dur i fins i tot injust, però els fets, la realitat actual i històrica en donen fe, mai han existit les dues Espanyes referides amb els versos del gran Machado.
D’inici, van ser els borbons els que van institucionalitzar una nova “pàtria i uns nous patriotes”, Espanya i els espanyols. Al llarg dels anys, elits, castes i sangoneres van descobrir que l’única forma de mantenir la unitat fictícia i forçada dels pobles peninsulars, era fer la guerra. Donar prebendes en funció dels ajuts obtinguts i crear un nou ideari patriòtic amb una nova figura que anul·les les distintes realitats socials, l’espanyol n'era bàsicament l'objectiu.
Sectors de l’esquerra espanyola, tot i voler introduir una mica de justícia social, han estat els pitjors amb la defensa de la unitat com concepte. Ells defensen la unitat obrera, la unitat de mercat, la unitat del benestar social, la unitat lingüística, la unitat històrica i com no podria ser d’altra forma la unitat territorial convertida amb la mateixa unitat que defensaven els Felip V, Olivares, Alfonsos XII, XIII, Primo de Rivera, Pavia, Franco, Felipe, Aznar, Zapatero, Rajoy, la d’una Espanya una i única, convertida per desitj de les castes espanyoles en pàtria forçada de catalans, gallecs, bascos i castellans.
Espanya, no vol ser plurinacional, ni plurilinguistica. Espanya és la manifestació del unitarisme ranci i ancestral. Espanya i els seus espanyols no entenen de democràcia i de vots, ells fan les seves lleis amb les seves majories i prou, Espanya no vol cap entesa, de fet li agrada més la confrontació permanent entre els pobles de la península. Espanya és una rèmora del passat que ha tingut la sort de perviure fins al segle XX i estar dins de la UE. Espanya mai serà la solució de res, ans al contrari, ara en una Europa que te de base funcionar en termes democràtics, aquesta Espanya incomoda i els hi crea problemes que no són solsamènt econòmics, ho són de base democràtica i Europa no s’ho pot permetre. Ho saben.
És obvi per tant, que ni el PP ni el PSOE, treballaran per cap tipus d’encaix, encara que violentin Europa, per cap tercera via i ho diuen els significats dels dos partits. Els socialistes de Catalunya i els del PP de Catalunya, podran dir que treballen, uns per un federalisme i els altres per un nou encaix, però el que és cert, és que ni uns ni els altres tenen futur amb les seves propostes. Els de l’altra cantó els desautoritzen permanentment. Si en Pere Navarro i la Camacho tinguessin un mínim de dignitat, plegarien dels seus càrrecs, ho és donarien de baixa de les propostes que ara defensen i s’afegiren sense embuts al dret a decidir, per no dir que potser els toca fer el que el Sr, Pujol finalment ha fet, reconèixer que no hi ha res ha fer ni amb Espanya ni amb els espanyols que no poden ser altra cosa.
Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. Joan Salvat Papasseit
RSS Feed
