La llei mordassa, espanyola, de seguretat “nacional”, és la llei que Franco hagués fet seva sense cap tipus d’escrúpols i dubtes. És una llei on els ciutadans, que en teoria són els propietaris de la empresa administradora, l’Estat, passen a ser l’objecte clientelar amb la màxima del propietari del dret d’admissió. No és una llei contra el terrorisme del signe i color que sigui, és contra la llibertat i drets universals.
Els ciutadans és veu que no tenen dret a interpretar. Els funcionaris, sobre tot els policials, si. Si un Guarida Civil o Policia espanyol et mira amb cara d’odi, cap jutge admetrà denuncia per delicte d’odi. Segur que diran que la feina policial s’ha de fer amb serietat i cara de pocs amics. L’1 d’Octubre no només ens miraven amb cara d’odi, seguien la consigna del “a por ellos”, ens van atonyinar i ara els jutges diuen que tot era esportiu. En resum, una llei a la carta i sempre interpretada a favor del Estat.
Ser lliure és manifesta i concreta de moltes formes. La més important potser és viure d’acord el teu estat anímic diari i la butxaca. Dies alegres, dies tristos i fins i tot dies de cabreig per noticies que mai entenem arribin a succeir, però al cap i la fi, són els teus dies.
Tothom tria als amics i saludats i ningú pot imposar-los. Els funcionaris policials no són ni amics ni saludats. És més, per molta gent són prescindibles en tant en quant fan tot el contrari del que haurien de fer que és preservar llibertats, no coartar-les.
És públic i notori que la Guardia Civil i la Policia espanyola, a Catalunya generalment, tenen, i se l’han guanyat a pols, una reputació negativa i una relació refractaria i de por.
A dia d’avui la policia espanyola desplaçada a Catalunya té tots els tics d’aquella policia que vetlla pels interessos colonials. És la policia espanyola desplaçada a Catalunya que ens diu obsessivament que som a Espanya. A les duanes, als aeroports, a les seves comissaries pel DNI i passaports, a totes les institucions que depenen del Estat, la policia espanyola confirma i molts dels funcionaris espanyols, que no volen reconèixer que viuen i treballen a Catalunya. Ells viuen a Espanya i punt. Ho fan imposant caràcter i mala llet. Ho fan imposant el castellà. I com no aplicant les lleis espanyoles a la seva conveniència.
No sabem si no voler-los a Catalunya és odi. El que si sabem és que la policia espanyola i Guardia civil, molt de “carinyu” als catalans no en tenen. És més fins i tot creiem que ens odien. Ens volen fer espanyols i ni amb repressió se’n en surten. Igual estan frustrats i d’aquí la seva cara de mala llet.
Lleis espanyoles pels espanyols. Policia espanyola i Guardia civil pels espanyols, feu el puto favor de deixar-nos en pau i en lloc de perseguir als homes i dones de Catalunya per idees, aneu a les Espanyes, que entre corruptes i delinqüents ja teniu prou feina.
RSS Feed
