Situar a tothom amb claredat, en política, és metafísicament parlant, gairebé impossible. Habilitats dialèctiques, discursos preparats, i tot ben amanit, és el que s’ofereix , però que no necessariament lliga amb el missatge de la veritat.
La bona gent andalusa, extremenya, castellana, gallega, aragonesa, valenciana que vol ser i se’n considera espanyola, faria bé en assumir que Catalunya se’n va. Si, ja ho sabem que no vol dir físicament, però si mentalment i legalment. A la pràctica vol dir que Espanya haurà de manegar-s’ho per surti’ns-en. Malgrat que els contraris facin veure que tot plegat és una aventura planificada pel President Mas, constatem que el procés és irreversible i tant s’ha val que duri 18 mesos o cinc anys.
Catalunya, potser com diuen “astrònoms ministerials i viatgers del temps troglodites”, vagarà per l’espai pels segles dels segles, però qui quedarà amb un problema terrenal i ben gros és l’Estat espanyol i Espanya. Un indicador ho diu tot, el del atur.
De res o ben poc, a banda de fer autovies sense cotxes, aeroports sense avions, PER’s, trens d’alta velocitat i altres vaga-te-les, per modernitzar, formar treballadors i millorar la cultura en general, han servit els fons de la Unió Europea, anomenats fons estructurals (fons estructurals; 1 Fons Social Europeu 1960, 2 Fons Europeu d’orientació i Garantia agrícola 1964, 3 Fons Europeu de Desenvolupament Regional 1975 i 4 Instrument Finançer d’orientació de la Pesca 1993, suposen més de 250.000 M€). Espanya és hores d’ara lluny dels ràtios dels països del centre d’Europa. Els ajuts segur que han servit per millorar el nivell de corrupció a molts indret de l’Estat. Fins i tot per construir submarins que no suren.
Al que anàvem. Un Estat que obté uns ingressos impositius de quatre comunitats en positiu, vol dir aportadors nets, i 11 en són receptores netes i 2 que no aporten i de vegades reben (Euskadi i Navarra), a la practica és un Estat en fallida técnica. Les Comunitats de Madrid, Catalunya, País Valencia i les Illes Balears, sustenten tot l’Estat espanyol i el que se’n deriva.
No entrarem en discussions econòmiques, ni PIB’s, ni balances comercials i fiscals, ni macro i micró economia. Ho deixem pels savis de la matèria. Però si que en farem cas del Col·legit d’Economistes de Catalunya i de Catedràtics internacionals que expliquen i demostren que Catalunya financerament és viable. Als mateixos se’ls hauria de demanar o fer la pregunta, de si Espanya sense Catalunya i de facto Euskadi i Navarra és viable.
L’altra pregunta que s’escau és podrà Espanya retornar el deute, que hores ja supera el 100 % del PIB espanyol. Una Catalunya independent, situa un escenari d’algunes incerteses, cert, però les de Espanya, poden fins i tot ser infinitament superiors.
Potser aquest és l’entrellat de tot plegat. Espanya potser no és viable com Estat sense Catalunya i per ocultar el que seria un desastre econòmic espanyol, afegeixen el tema sentimental.
L’exemple que ho diu tot, ve de la Galicia governada pel PP. Sense vergonya el President gallec és capaç de dir que tenen unes escoles com mai, d’un nivell comparable als millors estàndards europeus, i afegeix que Catalunya no és pot independitzar. Una barreja estranya, però en el fons no tant. El que estava dient és que sense Catalunya difícilment podrien tenir el sistema d’ensenyament que tenen. Res d’agraïment a Catalunya, que no cal, però un reconeixement, encara que fos petit no estaria de més.
Ens diuen que no podrem pagar les pensions, que ens faran fora d’Europa i de l’euro, que és desmantellarà l’estat del benestar, que la Generalitat pot pagar les factures gracies als espanyols i al FLA, que som espanyols i que això no ho canviarà ningú, i que mai podrem decidir res al marge de tots els espanyols, és la llei.
La resposta és evident. Si som una carrega, si costem diners als espanyols, si no volem ser espanyols, només existeix una proposta que vingui d’Espanya: ADEU I JA HOS HO FAREU. Però no, ens volen a dins i el motiu del perquè als catalans cada dia se’ns fa més evident, i no són precisament per causes amoroses, són estrictament de poder, econòmiques i identitaries.
El 27, serà quan els catalans els hi direm democràticament que s’ha acabat el bròquil i ja ens trobarem quan calgui i estiguin disposats. Com sempre, amb nosaltres hi poden comptar, però mai més com abans, en el futur serà de tu a tu.
DOCUMENTS.
Viabilitat economica del nou Estat:
Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona; la viabilitat de la Catalunya Estat és inquestionable.
Kenneth Rogoff, excap del Fons Monetari Internacional; Catalunya independènt seria un país dels més rics del mon.
Gary stanley, premi Nobel d'Economia el 1992; la independència de Catalunya de Espanya no seria cap desastre.
Erling Kydland, Premi Nobel d'Economia el 2004; Catalunya independent tindria el mateix creixement espectacular d'Irlanda.
Suport documental:
L'ECONOMIA CATALANA EN L'HORITZO 2010
Jordi Pons i Ramon Tremosa
LIFE ON THE RECEIVED END
Matthew Tree, London Schokl of Economics.
ES VIABLE TENIR ESTAT PROPI
Cercle Català de Negocis.
EL DÉFICIT FISCAL DE CATALUNYA AMB ESPANYA: UNA ANÀLISI DIVULGATIVA.
Xavier Sala-Martin.
ENCARA NO HEM LLEGIT UN SOL DOCUMENT QUE DIGUI QUE ESPANYA SENSE CATALUNYA SIGUI VIABLE.
Al que anàvem. Un Estat que obté uns ingressos impositius de quatre comunitats en positiu, vol dir aportadors nets, i 11 en són receptores netes i 2 que no aporten i de vegades reben (Euskadi i Navarra), a la practica és un Estat en fallida técnica. Les Comunitats de Madrid, Catalunya, País Valencia i les Illes Balears, sustenten tot l’Estat espanyol i el que se’n deriva.
No entrarem en discussions econòmiques, ni PIB’s, ni balances comercials i fiscals, ni macro i micró economia. Ho deixem pels savis de la matèria. Però si que en farem cas del Col·legit d’Economistes de Catalunya i de Catedràtics internacionals que expliquen i demostren que Catalunya financerament és viable. Als mateixos se’ls hauria de demanar o fer la pregunta, de si Espanya sense Catalunya i de facto Euskadi i Navarra és viable.
L’altra pregunta que s’escau és podrà Espanya retornar el deute, que hores ja supera el 100 % del PIB espanyol. Una Catalunya independent, situa un escenari d’algunes incerteses, cert, però les de Espanya, poden fins i tot ser infinitament superiors.
Potser aquest és l’entrellat de tot plegat. Espanya potser no és viable com Estat sense Catalunya i per ocultar el que seria un desastre econòmic espanyol, afegeixen el tema sentimental.
L’exemple que ho diu tot, ve de la Galicia governada pel PP. Sense vergonya el President gallec és capaç de dir que tenen unes escoles com mai, d’un nivell comparable als millors estàndards europeus, i afegeix que Catalunya no és pot independitzar. Una barreja estranya, però en el fons no tant. El que estava dient és que sense Catalunya difícilment podrien tenir el sistema d’ensenyament que tenen. Res d’agraïment a Catalunya, que no cal, però un reconeixement, encara que fos petit no estaria de més.
Ens diuen que no podrem pagar les pensions, que ens faran fora d’Europa i de l’euro, que és desmantellarà l’estat del benestar, que la Generalitat pot pagar les factures gracies als espanyols i al FLA, que som espanyols i que això no ho canviarà ningú, i que mai podrem decidir res al marge de tots els espanyols, és la llei.
La resposta és evident. Si som una carrega, si costem diners als espanyols, si no volem ser espanyols, només existeix una proposta que vingui d’Espanya: ADEU I JA HOS HO FAREU. Però no, ens volen a dins i el motiu del perquè als catalans cada dia se’ns fa més evident, i no són precisament per causes amoroses, són estrictament de poder, econòmiques i identitaries.
El 27, serà quan els catalans els hi direm democràticament que s’ha acabat el bròquil i ja ens trobarem quan calgui i estiguin disposats. Com sempre, amb nosaltres hi poden comptar, però mai més com abans, en el futur serà de tu a tu.
DOCUMENTS.
Viabilitat economica del nou Estat:
Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona; la viabilitat de la Catalunya Estat és inquestionable.
Kenneth Rogoff, excap del Fons Monetari Internacional; Catalunya independènt seria un país dels més rics del mon.
Gary stanley, premi Nobel d'Economia el 1992; la independència de Catalunya de Espanya no seria cap desastre.
Erling Kydland, Premi Nobel d'Economia el 2004; Catalunya independent tindria el mateix creixement espectacular d'Irlanda.
Suport documental:
L'ECONOMIA CATALANA EN L'HORITZO 2010
Jordi Pons i Ramon Tremosa
LIFE ON THE RECEIVED END
Matthew Tree, London Schokl of Economics.
ES VIABLE TENIR ESTAT PROPI
Cercle Català de Negocis.
EL DÉFICIT FISCAL DE CATALUNYA AMB ESPANYA: UNA ANÀLISI DIVULGATIVA.
Xavier Sala-Martin.
ENCARA NO HEM LLEGIT UN SOL DOCUMENT QUE DIGUI QUE ESPANYA SENSE CATALUNYA SIGUI VIABLE.
RSS Feed
