El PP ha guanyat les eleccions a Espanya, i com li agrada dir al Ministre Margallo, ell no parla mai de l’Estat espanyol i afegeix “la nación”, Espanya és la quarta economia de la Unió Europea, és equilibri i suport dins de la UE i com aliats preferents dels EEUU, també a sud Amèrica, i és queda tant ample.
Si parlem de la qualitat democràtica del PP, i a vegades del PSOE, la seva Espanya, té un dèficit estructural democràtic com una casa de pagès. Corrupció generalitzada al PP, on els fills i nets provinents de l’estament militar controlen moltes de les palanques de poder. Una divisió de poders a Espanya inexistent, malgrat esforços aïllats i sobre tot una ineptitut galàctica de gestió. L'aeroport de Barcelona i Vueling que depèn d'AENA i Iberia, n'és una bona mostra
Les filtracions d’unes converses entre el ministre Fernández Diaz i el Cap de l’oficina antifrau, a Europa, segur hagués tingut unes conseqüències politiques devastadores. El Ministre i el President del govern haurien dimitit. El cost electoral del seu partit sense dimissions seria d’un cost sideral. A Espanya, la corrupció política i de vegades econòmica no paga preu. El ministre Montoro fent públic el llistat dels morosos, ens mostra la justícia que gasten. Un treballador que no paga 350 euros de la seva renda, acaba sempre intervingut i espoliat, els grans no.
L’Estat espanyol incompleix els seus acords, fins i tot ho fa amb les sentencies del seu TC, per això deu ser seu. El govern espanyol i les seves institucions són uns delinqüents sense jutjar. Són prevaricadors de la llei i del diner públic. Si un ministre utilitza les institucions de l’Estat per motius politics i espuris, amb l’objectiu de guanyar el poder, directament és un delinqüent i amb ell tot el govern.
A diferencia de Catalunya, on s’actua democràticament i políticament, el responsable de dirigir i gestionar ha estat expulsat i amb deshonor de les institucions catalanes, Espanya rep al ministre com un heroi acabat d’arribar de la batalla de l’Ebre. La Espanya més negra, la que ve don ve i que va guanyar al 1939, mai ha marxat.
PP, PSOE i Ciutadans han impedit que el ministre delinqüent doni explicacions. La dimissió és historia. Aquets són els garants d’una transició on el franquisme mai va morir.
El deute d’Espanya, ja és de més del 100 % del PIB. Ras i curt vol dir que Espanya mai podrà pagar el deute i les futures generacions ho tenen magre. Que ara el PP, que ha guanyat les eleccions còmodament, i que vol tornar ha governar, clami per una gran coalició, no és baladí. Espanya té tres reptes que poden acabar amb la seva vialitat com Estat.
El Primer, és Catalunya. PP i PSOE tenen clar que anem de debò i només un front espanyol a tots els nivells podria fer trontollar l’èxit català. D’aquí que tenim segur que el PP governarà i el PSOE callarà com ha fet amb el ministre Fernández Diaz.
El segon són les pensions. Espanya i d’aquí no gaires anys no podrà fer front a les pensions. L’envelliment de la població, la longevitat i un creixement econòmic insuficient, pronostiquen un conflicte de dimensions desconegudes i conseqüències impensables. D’aquí que el front espanyol de dretes i d’esquerres per mantenir la unitat d’Espanya, és converteixi amb l’acte d’Estat més important ara.
El tercer i no menys greu és l’econòmic. Espanya no pot seguir la seva ascendència deutora. La Unió Europea, flexible per no obrir més fronts dels que ja té, de moment és tolerant, però Espanya i el PP ja tenen clar que aquesta actitud té data de caducitat. Espanya ha de retallar i d’entrada ho ha de fer amb més de 12.000 milions d’euros. Això vol dir retallar, apujar impostos i deixar d’invertir. En la xarxa del AVE no, això a l’Espanya profunda, els hi dona un munt de vots.
La banca espanyola va ser rescatada. El banc central d’Europa, compra deute espanyola. Espanya és dels països de la UE amb més atur. Espanya és el primer bais amb fracàs escolar. Espanya està a la cua amb recerca i investigació. Espanya és el país de la UE on la corrupció i evasió fiscal sura i campa arreu. Mentrestant el ministre Margallo, és permet fer una oda al poderio espanyol, donant lliçons reglamentaries als dirigents de la UE amb el tema d’Escòcia, i Gibraltar, i fer-se el milhomes brandant la qualitat d’aliat preferent dels EEUU per Sud Amèrica.
Espanya vol ser una i gran. Cap perifèric ho podrà canviar. Ells tenen clar que sense la submissió dels perifèrics no són res. Espanya i Castella volen ser com són i mai canviaran, encara que la seva estultícia els dugui on alguns analistes ja preveuen; A la desintegració política i econòmica del conjunt del que a dia d’avui encara és un Estat i “una Nació”.
RSS Feed
