Un informe apòcrif, sorgit des de les dependencies policials d’interior, en plena campanya electoral, i abonat per ministres, directors generals i politics espanyols, a dia d’avui no ha merescut cap condemna ni investigació seriosa.
Bankia, un monstre sorgit dels acords politics entre PP i PSOE i de la unificació de Caja Madrid i de la caixa de Valencia, que ha produït un forat de més de 24.000 milions d’euros, més l’engany a més de 100.000 impositors per les preferents, només ha tingut el preu de 15 dies de presó per un dels responsables, Blesa.
La infanta és desinputada a petició de la fiscalia de l’estat i en contra dels criteris del jutge que instrueix el cas. El cas NOS te ramificacions arreu de l’estat espanyol i amb politics de pes preferentment del PP. El darrer personatge és l’actual ministre de la justícia espanyola i ex alcalde de Madrid, A. Gallardón. Està per veure a l’ Iñaki, a la Barbarà, al Matas, a la monarquia primer imputats i desprès a la presó.
És mante a la institució monàrquica lluny de la transparència en temes com els seus pressupostos i el seu patrimoni. Els defensors d’aquesta mesura són els espanyols del PP i del PSOE.
Barcenas, Gurkel no són més que Filesa, Roldán, BOE, GALS de l’època “socialista” de Felipe González i el seu escuder. Som exactament allà mateix, dretes i esquerres espanyoles és distingeixen per utilitzar allò que no és seu per el seu profit, de partit, de poder i de control.
Democràcia, transparència, justícia, legitimitat i legalitat universal, són conceptes que en la seva etapa escolar mai van existir. El franquisme ha marcat per sempre als politics espanyols.
Catalunya, si vol subsistir ho ha de fer fora d’aquest poder espanyol, ple de corrupteles i de prebendes. Catalunya també haurà de fer la seva catarsis. Catalunya necessita el trencament polític i democràtic amb Espanya com l’aigua de Maig. Espanya mai serà casa nostra i ells mai ens conviden a la seva, sinó és per treure’n profit.
El nostre President Artur Mas ho acaba de dir, “ara ja tenim presa” i el poble català ha de decidir i vist del peu que calçant els espanyols, quan abans millor.
Postdata. L’altra dia vaig anar a dinar a un Restaurant de Barcelona, no era a la Camarga, i ha dia d’avui encara no he aconseguit que ningú m’expliqui com va anar, tot i que varem despotricar, que ens varem confessar que teníem prous contactes com per aconseguir-ho gairebé tot i que tocant les tecles adequades, tenien finançament i feina per no preocupar-nos per la crisis. Res no hi ha manera, pot ser hauria d’haver encarregat una gravació als del Restaurant i desprès filtrar-la per obtenir-ne redits, amb 40.000 euros hagués signat.
Els qui manen avui des de Madrid són els mateixos de sempre (els espanyols), tant si porten el collaret de la UCD com si duen el del PSOE, com si fan gala de ser del PP, El seu nacionalisme és exacerbat com en el temps del franquisme, disposat a devorar tot allò que no sigui ell mateix. Sols que ara, aquest nacionalisme axacerbat, és contingut i encobert pel mantell democràtic. Mn. Josep Dalmau