Espanya i els espanyols fa estona que s’han posat les piles. Dos fiscals Generals de l’Estat dimitits. Un borbó que abdica per primera vegada a la seva historia. Dos ministres dimitits un per massa dretà i l’altra per estar pringada per la corrupció, més una pèssima gestió del seu departament. Una campanya de desprestigi dels catalans, corruptes, insolidaris i nazis, informes de la UDEF i d’Hisenda inclosos, més l’atac despietat a la figura del nostre President conforma tot un programa estratègic per guanyar la partida. Espanya vol vèncer i com sempre sense presoners.
Descobrir que fer política des de la legalitat i imposar “democràticament” vells “anhels” els ha obert els ulls. Poden trencar pactes. Poden impugnar qualsevol “llei” autonòmica. Poden fer lleis que deixin sense efecte les autonòmiques. Poden establir mecanismes d’ofec econòmic. Poden decidir invertir en infraestructures poc o molt, a Catalunya sempre és poc. Poden, aplicant la llei, suprimir la Autonomia. Poden retallar un Estatut votat pels catalans des de un Tribunal espanyol. Poden fer el que vulguin perquè a dia d’avui Catalunya és la seva colònia.
Però tot i així no en tenen prou. Mentrestant socialistes, ecologistes i la dreta espanyola impedia sumar majories sobiranistes a Catalunya, no hi havia cap problema. Cal afegir-hi els lobbys catalans i espanyols com actors necessaris per fer fracassar qualsevol opció que no fos més de l’autonomia que graciosament ens dona o ens treu Madrid.
L’èxit del 9 de Novembre, però, va encendre totes les alarmes. Que el poble català desobeís directament al Govern espanyol i al seu Tribunal Constitucional, era massa i el seu atrofiat intel·lecte democràtic no ho podia permetre i que aquesta “afronta” l’encapçales el President Mas, superava i amb escreix totes les expectatives que podien permetre.
Ni el PP ni el PSOE, amb propostes prou cremades per la seva gestió i amb la corrupció sistèmica, no poden ser l’eina necessària per fer trontollar i impedir el procés català.
L’eina per combatre el independentisme ha de ser nova de trinca. El 15 M i tots aquells que volien indignar-se, van fer quelcom interessant, obrir una finestra a que altres politiques i politics eren necessaris per un nou cicle social. L’embrió d’un nou canvi per quan calgués estava plantat. Calia donar-li forma i trobar la cara amable amb un discurs fàcil i fluid. Pablo Iglesias la cara espanyola, Ada Colau la cara catalana espanyola. Pablo el mediàtic esbombat i catapultat des de la TV, la Sexta, durant més d’un any. La Colau amb les Hipoteques i amb èxits bancaris, quan Espanya i els poders fàctics sempre s’han caracteritzat per no cedir a les demandes fora llei.
El tàndem perfecte per proposar regeneració i condemnar la “casta”, “casta que hores d’ara no sabem on és”, sorgia del laboratori espanyol intel·lectual de la Universitat madrilenya i dels poders mediatics espanyols. Be a Catalunya si, CDC, en Mas i les CUP, són la casta diu el Pablo. Els sindicats de classe, no formen part ni de la casta ni de la seva estratègia, els socialistes i els ecologistes espanyols de moment tampoc. Potser s’han adonat que per governar cal tenir majoria i no sempre és absoluta.
Podemos, és la marca. Sembla que volen dir que poden canviar-ho tot, hi ho diuen sense saber ni haver tastat que suposa governar, amb lleis fetes per la casta i complint compromisos casolans i internacionals, i sense dir que és el que volen canviar o suprimir.
Podemos ha començat malament a Catalunya el seu camí. Dir que mai negociarà amb CDC i amb el President de Catalunya Artur Mas, perquè són la “casta”, és d’entrada un insult a tots els catalans que varen votar aquesta opció política. És possible que el Pablo Iglesias i els seus puguin pensar que tots els catalans que varen votar a CDC són casta. Nosaltres diem que el que fa és fraccionar la societat catalana, amb espanyols i la casta catalana. Ens ho temíem però gracies per la claredat.
Podemos és la nova proposta espanyola, amb fonaments borbònics i franquistes. Espanya una gran i lliure, només els hi cal com eslògan. Eliminarem la casta, ens hi posarem nosaltres, però no qüestionarem ni la monarquia ni l’Estat espanyol. Els hi caldria, si fossin mínimament honestos dir que treballaran per suprimir les classes socials, els nacionalismes burgesos i que la seva proposta territorial és provincial. Tot el poder polític, econòmic i administratiu a Madrid.
Podemos ara, és la solució dels socialistes espanyols, dels comunistes reconvertits en ecologistes espanyols i de la dreta que ha de fer una travessa del desert i ressorgir qual au fènix. També és la solució dels lobbys espanyols, catalans i del poder econòmic per aconseguir que el procés català fracassi. Són en definitiva l’alternativa per impedir la independència de Catalunya. Són el nou populisme de base espanyola amb l’objectiu de mantenir la unitat espanyola. Com sempre res de nou a l’horitzó.
RSS Feed
