T
Desposseir (algú) d’allò que li pertany. Traduït vol dir; robar-te les teves pertinences, de forma violenta o fabricant una legalitat imposada.
Alguns no saben que quan Felip V amb el Duc de Berwick i amb el consell del “Conde Duque Olivares en van arrabassar i prendre les llibertats dels catalans, no només van executar i destruir catalans i les seves pertinences, van iniciar l’espoli ordenant el manteniment del seu exercit i el que serien els primers impostos a pagar als borbons anomenada “quota territorial” per sufragar les despeses de la guerra.
Els reials Decrets de Nova Planta, van ser els fonaments per construir la nació espanyola i per legitimar l’espoli que fins a dia d’avui patim.
La contundència de l’espoli que Catalunya pateix, avui és pot quantificar. D’espolis en patim de variats i sense fre. En tenim d’econòmics que serveix perquè els recaptadors gastin on vulguin. En tenim cultural per fer del castellà llengua única. El tenim tecnológic per controlar tots els medis de comunicació. I sobre tot el tenim per imposar-nos la liquidació de la Nació catalana a traves de la seva legislació i d’un Estat que compleix fil per randa els desitjos antics dels borbons i els seus dictadors, una gran i lliure, Espanya.
Passar d’un 17% amb voluntat independentista a un 52% hauria de ser determinant per implementar la República catalana. Aquest fet és l’única proposta per acabar amb l’espoli general que patim.
Ens podrem queixar fins l’infinit. El que mai s’ha de fer és callar davant qualsevol insult, incompliment i espoli que serveixi per abaratir els drets dels catalans.
Només podrem eixamplar-nos si tothom que vol la independència explica, demostra i convenç que totes les deficiències estructurals, mobilitat, sanitat, ensenyament, atur, immigració, inversions, són el gruix que afecten tant als independentistes com als que no ho són.
L’ incompliment del Govern espanyol i el seu Estat, a l’hora d’efectuar les inversions, no només amb les infraestructures aprovades als PGE a Catalunya, hauria, si tinguéssim un Govern independentista, prou motius per actualitzar la llei de transició jurídica i recuperar la proclamació de la República.
Han tingut gairebé cinc anys per oferir-nos alternatives i solucions al conflicte entre Catalunya i Espanya. Doncs no, cap ni una. Be, una taula de diàleg inservible, unes inversions fake, una repressió desfermada judicialment i policialment i com no uns indults que són parcials amb una espasa de Damocles permanent si els alliberats no treballen per desmobilitzar i liquidar el procés.
Si la mobilització, desobediència, o qualsevol acció que és demani al respectable, no va acompanyat per que fer i amb la coordinació institucional, no serveix per res.
Per cert, el temps, acompanyat dels fets, demostren que els lideratges politics ara valen el que val la seva estratègia i el seu èxit i, desprès de comprovar que continuar gestionant l’autonomia dins la legalitat espanyola, l’èxit és inexistent, afirmem que aquets líders han de plegar.
I per cert, qualsevol líder que decideix dedicar-se a la política hauria de saber que defensar drets i obligacions és un imperatiu democràtic i de credibilitat, malgrat els costos que se’n puguin derivar. La resta és falsedat més o menys disfressat per justificar l’acció reivindicativa i ocultar el seu botiflerisme.
Tota repressió indiscrimada i justificació de qualsevol espoli, necessita els seus col·laboradors. Doncs això.
Desposseir (algú) d’allò que li pertany. Traduït vol dir; robar-te les teves pertinences, de forma violenta o fabricant una legalitat imposada.
Alguns no saben que quan Felip V amb el Duc de Berwick i amb el consell del “Conde Duque Olivares en van arrabassar i prendre les llibertats dels catalans, no només van executar i destruir catalans i les seves pertinences, van iniciar l’espoli ordenant el manteniment del seu exercit i el que serien els primers impostos a pagar als borbons anomenada “quota territorial” per sufragar les despeses de la guerra.
Els reials Decrets de Nova Planta, van ser els fonaments per construir la nació espanyola i per legitimar l’espoli que fins a dia d’avui patim.
La contundència de l’espoli que Catalunya pateix, avui és pot quantificar. D’espolis en patim de variats i sense fre. En tenim d’econòmics que serveix perquè els recaptadors gastin on vulguin. En tenim cultural per fer del castellà llengua única. El tenim tecnológic per controlar tots els medis de comunicació. I sobre tot el tenim per imposar-nos la liquidació de la Nació catalana a traves de la seva legislació i d’un Estat que compleix fil per randa els desitjos antics dels borbons i els seus dictadors, una gran i lliure, Espanya.
Passar d’un 17% amb voluntat independentista a un 52% hauria de ser determinant per implementar la República catalana. Aquest fet és l’única proposta per acabar amb l’espoli general que patim.
Ens podrem queixar fins l’infinit. El que mai s’ha de fer és callar davant qualsevol insult, incompliment i espoli que serveixi per abaratir els drets dels catalans.
Només podrem eixamplar-nos si tothom que vol la independència explica, demostra i convenç que totes les deficiències estructurals, mobilitat, sanitat, ensenyament, atur, immigració, inversions, són el gruix que afecten tant als independentistes com als que no ho són.
L’ incompliment del Govern espanyol i el seu Estat, a l’hora d’efectuar les inversions, no només amb les infraestructures aprovades als PGE a Catalunya, hauria, si tinguéssim un Govern independentista, prou motius per actualitzar la llei de transició jurídica i recuperar la proclamació de la República.
Han tingut gairebé cinc anys per oferir-nos alternatives i solucions al conflicte entre Catalunya i Espanya. Doncs no, cap ni una. Be, una taula de diàleg inservible, unes inversions fake, una repressió desfermada judicialment i policialment i com no uns indults que són parcials amb una espasa de Damocles permanent si els alliberats no treballen per desmobilitzar i liquidar el procés.
Si la mobilització, desobediència, o qualsevol acció que és demani al respectable, no va acompanyat per que fer i amb la coordinació institucional, no serveix per res.
Per cert, el temps, acompanyat dels fets, demostren que els lideratges politics ara valen el que val la seva estratègia i el seu èxit i, desprès de comprovar que continuar gestionant l’autonomia dins la legalitat espanyola, l’èxit és inexistent, afirmem que aquets líders han de plegar.
I per cert, qualsevol líder que decideix dedicar-se a la política hauria de saber que defensar drets i obligacions és un imperatiu democràtic i de credibilitat, malgrat els costos que se’n puguin derivar. La resta és falsedat més o menys disfressat per justificar l’acció reivindicativa i ocultar el seu botiflerisme.
Tota repressió indiscrimada i justificació de qualsevol espoli, necessita els seus col·laboradors. Doncs això.
RSS Feed
