ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ESQUERRA AL FIL DE LA NAVALLA.

5/11/2013

0 Comments

 
Imagen

Qui no entengui que Catalunya i els catalans ens ho juguem tot a una ma, o no ho vol entendre, o els interessos particulars, són superiors. Espanya que ara sap que la confrontació va de debò i que sap que nosaltres també, ara ens vol vençuts, sotmesos i sense cap possibilitat de que emprenguem cap lluita en el futur. L’estat de les autonomies s’ha acabat, la minsa descentralització administrativa també. Això és un fet que l’estat espanyol i de forma inexorable està consumant.

Cada acció que prenguin els dirigents dels partits catalans, ara i en aquest escenari, tenen una lectura i interpretació determinada i sense matisos. Quan el Jordi Rull Secretari d’Organització de CDC, diu que la pregunta ha de ser clara i  ha d’incloure Estat propi, i que la resposta ha de ser un si o un no, volent o no, s’està definint la posició de tot un partit. Quan L’Oriol Junqueras diu pràcticament el mateix, i demana una resposta binaria, també està posicionant a tot el partit.

Els gestos a aquestes alçades, ja no són interpretables. El debat és independència si o no. Ara les dues posicions, tenen els adeptes que tenen i els matisos no compten, serà un si o un no. Si és un si, serem un nou estat i voldrà dir que d’alguna forma  hem fet la consulta i si és un no, Espanya haurà guanyat la partida de moment i sense matisos.

Tornant a les accions de les forces catalanes i dels seus dirigents, Esquerra ha determinat que no cal fer una candidatura nacionalista i catalana per anar a les properes eleccions europees i sembla que qualsevol excusa és bona també per no assumir responsabilitats de govern, quan més ho necessita Catalunya. Res a dir, i tenen tot el dret, faltaria més. Ara però cal recordar les primeres paraules d’en Junqueras com nou president de ERC, “davant l’opció social o país, ara hem de triar país”. ERC modificava de rel una estratègia autonomista per intentar encapçalar la proposta independentista. Ara la centralitat del debat és clar, independència si o no. Tota la resta de propostes tenen l’objectiu d’avortar el procés independentista.

La independència no la tindrem perquè si, la tindrem si la majoria de catalans i de forces politiques de Catalunya la volen. L’escenari actual és va conformant amb cada detall, i cada frase i cada paraula, s’interpreten com un si o un no. De fet és el mateix que la gent demanava l’11 de Setembre, si a la independència, nítidament i sense matisos. Per tant, i tot i que en política els matisos són mol importants per establir possibilitats de negociació, ara, i veien les posicions dels espanyols, i que no poden ser altra cosa, no és temps de matisos, ara és si o no a la independència de Catalunya.

ERC ara fila molt prim per fer unitat i és detecta un tacticisme creixent preocupant. ERC, per sortir del forat que l’anterior direcció el avia dut, no va dubtar en practicar la unitat política amb  Reagrupament i Catalunya SI, i no estava en joc el futur de Catalunya.

Les eleccions europees, poden ser un bon termòmetre per saber el grau de recolzament al projecte català encapçalat per CiU i ERC. CDC no deixa de proposar construir una candidatura netament catalanista i oberta, també és cert que Unió de moment calla. La societat civil (ANC) també ho recolza. Que ERC “rebutgi  aquesta opció” i treballi per anar amb bascos i gallecs, és si més no preocupant.

És pot caure amb l’afalagament de les enquestes i fins i tot pensar que CiU vol anar-hi per amortitzar la seva “davallada electoral”, fer-ho és d’un anàlisis tant simplista com poc patriota. Les enquestes en cap cas donen majories absolutes i ERC ha de saber que sense CiU, o CDC, no pot fer, en termes politics, res que accentuí la lluita per la independència, i si algú te la pretensió de reeditar un tripartit, no farà res més que fer el forat per la seva tomba política.

ERC,  ara dona masses imputs variats. Sembla que vol ser la “forca de la victòria”, i si és així, una vegada més tornarà a equivocar-se. És entenible que aquestes eleccions europees no serveixen ni poden incidir en el nostre full de ruta per la independència, però que Europa pot llegir, a tenor del resultat, que tot un poble referma la seva voluntat de ser i estar amb veu pròpia a Europa, seria d’un valor estratègic fora de tota dubte.

Espanya és electoralment una circumscripció única, i els eurodiputats escollits són espanyols. Que els candidats catalans a favor de la independència siguin els més votats a Catalunya, té una potencia política extraordinària i dona legitimitat a les demandes dels catalans, a més de visualitzar que és un poble el que hi ha al darrera.

No fer una candidatura de independentistes per anar a les eleccions europees, no entrar al govern de la Generalitat, ara que ja tenim el compromís del President Artur Mas, és caminar, amb el risc que comporta, dins la indefinició tacticista que no només no serveix al procés, sinó que és utilitzat per dividir i perquè fracassi.     

Esquerra ha de saber, perquè ho ha tastat, que la política partidista dona pel que dona i ara tens 20 diputats i dema 10, al Parlament i 8 al Congrés i 3 a l’endemà. Si el que Esquerra pretén, és que quedi clar que ells són els únics representants de la voluntat popular, no només l’esguerraran, sinó que un tsunami els i tornarà ha passar per sobre i és previsible que ni s’ha n’ha adonin fins que s’hagi produït el desastre.  

Hi ha que pensa que la política només la fan els qui no pensen com ell.            Victor Alexandre


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.