Qui no entengui que Catalunya i els catalans ens ho juguem tot a una ma, o no ho vol entendre, o els interessos particulars, són superiors. Espanya que ara sap que la confrontació va de debò i que sap que nosaltres també, ara ens vol vençuts, sotmesos i sense cap possibilitat de que emprenguem cap lluita en el futur. L’estat de les autonomies s’ha acabat, la minsa descentralització administrativa també. Això és un fet que l’estat espanyol i de forma inexorable està consumant.
Cada acció que prenguin els dirigents dels partits catalans, ara i en aquest escenari, tenen una lectura i interpretació determinada i sense matisos. Quan el Jordi Rull Secretari d’Organització de CDC, diu que la pregunta ha de ser clara i ha d’incloure Estat propi, i que la resposta ha de ser un si o un no, volent o no, s’està definint la posició de tot un partit. Quan L’Oriol Junqueras diu pràcticament el mateix, i demana una resposta binaria, també està posicionant a tot el partit.
Els gestos a aquestes alçades, ja no són interpretables. El debat és independència si o no. Ara les dues posicions, tenen els adeptes que tenen i els matisos no compten, serà un si o un no. Si és un si, serem un nou estat i voldrà dir que d’alguna forma hem fet la consulta i si és un no, Espanya haurà guanyat la partida de moment i sense matisos.
Tornant a les accions de les forces catalanes i dels seus dirigents, Esquerra ha determinat que no cal fer una candidatura nacionalista i catalana per anar a les properes eleccions europees i sembla que qualsevol excusa és bona també per no assumir responsabilitats de govern, quan més ho necessita Catalunya. Res a dir, i tenen tot el dret, faltaria més. Ara però cal recordar les primeres paraules d’en Junqueras com nou president de ERC, “davant l’opció social o país, ara hem de triar país”. ERC modificava de rel una estratègia autonomista per intentar encapçalar la proposta independentista. Ara la centralitat del debat és clar, independència si o no. Tota la resta de propostes tenen l’objectiu d’avortar el procés independentista.
La independència no la tindrem perquè si, la tindrem si la majoria de catalans i de forces politiques de Catalunya la volen. L’escenari actual és va conformant amb cada detall, i cada frase i cada paraula, s’interpreten com un si o un no. De fet és el mateix que la gent demanava l’11 de Setembre, si a la independència, nítidament i sense matisos. Per tant, i tot i que en política els matisos són mol importants per establir possibilitats de negociació, ara, i veien les posicions dels espanyols, i que no poden ser altra cosa, no és temps de matisos, ara és si o no a la independència de Catalunya.
ERC ara fila molt prim per fer unitat i és detecta un tacticisme creixent preocupant. ERC, per sortir del forat que l’anterior direcció el avia dut, no va dubtar en practicar la unitat política amb Reagrupament i Catalunya SI, i no estava en joc el futur de Catalunya.
Les eleccions europees, poden ser un bon termòmetre per saber el grau de recolzament al projecte català encapçalat per CiU i ERC. CDC no deixa de proposar construir una candidatura netament catalanista i oberta, també és cert que Unió de moment calla. La societat civil (ANC) també ho recolza. Que ERC “rebutgi aquesta opció” i treballi per anar amb bascos i gallecs, és si més no preocupant.
És pot caure amb l’afalagament de les enquestes i fins i tot pensar que CiU vol anar-hi per amortitzar la seva “davallada electoral”, fer-ho és d’un anàlisis tant simplista com poc patriota. Les enquestes en cap cas donen majories absolutes i ERC ha de saber que sense CiU, o CDC, no pot fer, en termes politics, res que accentuí la lluita per la independència, i si algú te la pretensió de reeditar un tripartit, no farà res més que fer el forat per la seva tomba política.
ERC, ara dona masses imputs variats. Sembla que vol ser la “forca de la victòria”, i si és així, una vegada més tornarà a equivocar-se. És entenible que aquestes eleccions europees no serveixen ni poden incidir en el nostre full de ruta per la independència, però que Europa pot llegir, a tenor del resultat, que tot un poble referma la seva voluntat de ser i estar amb veu pròpia a Europa, seria d’un valor estratègic fora de tota dubte.
Espanya és electoralment una circumscripció única, i els eurodiputats escollits són espanyols. Que els candidats catalans a favor de la independència siguin els més votats a Catalunya, té una potencia política extraordinària i dona legitimitat a les demandes dels catalans, a més de visualitzar que és un poble el que hi ha al darrera.
No fer una candidatura de independentistes per anar a les eleccions europees, no entrar al govern de la Generalitat, ara que ja tenim el compromís del President Artur Mas, és caminar, amb el risc que comporta, dins la indefinició tacticista que no només no serveix al procés, sinó que és utilitzat per dividir i perquè fracassi.
Esquerra ha de saber, perquè ho ha tastat, que la política partidista dona pel que dona i ara tens 20 diputats i dema 10, al Parlament i 8 al Congrés i 3 a l’endemà. Si el que Esquerra pretén, és que quedi clar que ells són els únics representants de la voluntat popular, no només l’esguerraran, sinó que un tsunami els i tornarà ha passar per sobre i és previsible que ni s’ha n’ha adonin fins que s’hagi produït el desastre.
Hi ha que pensa que la política només la fan els qui no pensen com ell. Victor Alexandre
RSS Feed
