Ho diu la Constitució espanyola, el govern espanyol el decreta, l’estat d’alarma, i tothom a obeir. No deixa de ser un 155 obert, clar i transparent. Els governs autonòmics, inclòs el català, que fa estona que no decideix en assumptes econòmics, ara ja no decideixen absolutament res en sanitat ni seguretat. Decideix Madrid i punt. L’homologació del que sigui també.
En primera instancia el reial decret espanyol que decretava l’estat d’alarma era decisió absoluta del govern espanyol. La seva ampliació s’havia d’aprovar al Congres espanyol. I s’aprova amb el SI del PSOE, UP, PP i Ciutadans. S’abstenen ER, JxCat, Bildu, CUP i BNG.
Una abstenció que en cap cas guanyava la partida, però que confirma que el de menys és construir un estat descentralitzat i menys federal. A Catalunya ER i JxCAT perdien l’oportunitat per dir-los que així no i els fets dels darrers dies confirmen que l’estat d’alarma pel que està servint és per incrementar, si cap, dosis nacionalistes espanyoles, per lluitat diuen, contra la pandèmia, fent-ho tard i malament.
Segur que tindrem un nou allargament del estat d’alarma, aquest cop si que ER i JxCat haurien de votar NO. Cal deixar clar que la centralització no només no ha ajudat sinó que fins i tot no s’han evitat morts. Encara millor, votar NO per deixar clar que les competències ni és donen ni és treuen com abans feien el absolutistes. El contrari és admetre que les autonomies són una mentida.
Exercit, guàrdia civil, policia nacional espanyola que no serveixen per lluitar contra la pandèmia, poc a poc els estant situant com garants i controladors per si venen maldades. Vaja per si la ciutadania comences a dir i fer que ja en tenim prou. Ara la darrera és el control dels mòbils. Sembla que ens volen fer creure que la lluita contra la pandèmia exigeix la pèrdua de drets.
L’enemic el tenim a casa, ha dit la germana de la Dolors Basses. Te raó. El tenim a casa dels socialistes, cada dia més PSOE, a casa dels Comuns cada dia més podemites i fins i tot a casa d’alguns responsables que van fer possible investir al Pedro Sánchez.
Poc a poc, però insistentment, a Catalunya dos bàndols politics, i amb alguns casos de gestió, és visualitzen miserablement.
És Cat Salut qui gestiona amb el suport dels professionals sanitaris com hem de fer front al virus. Cat Salut i com no amb el suport del Govern i Parlament. És la instancia per cobrir necessitats, sempre ben coordinats amb els municipis. Diners per comprar, i solidaritat institucional a més de lleialtat de gestió, serien accions benvingudes.
Diners de les Diputacions i dels municipis estalviadors a Cat Salut, seria el que caldria. Doncs no Diputacions comprant EPI’s, Ajuntaments culpant al MHP de les deficiències als geriàtrics com si els Ajuntaments no hi tinguessin res a veure, sobre tot perquè més del 90 % són privats. Alcaldes culpant a la Generalitat de les deficiències a l’hora de subministrar material. D’altres felicitant a tres Consellers que són del seu partit com si la resta del Govern no hi tingues res a veure. Alcaldes fen manifestos dient que be que ho fa el govern espanyol i que malament el de Catalunya.
Un bàndol que està utilitzant les deficiències del Govern, que en te, per desgastar com si de campanya electoral és tractes. Un bàndol que de les deficiències imposades, perquè ara decideixen a Madrid, seria bo no oblidar-ho, no fa res més que callar i fins i tot reclamen al exercit, inútil amb la matèria, abans que admetre que de moment i malgrat la re centralització ens en podem sortir.
Un bàndol que ha callat miserablement quan el MHP Quim Torra en nom del Govern i assessorat convenientment demanava el confinament total, negat des de Madrid i fet, tard i malament desprès. Un bàndol incapaç de recolzar al nostre Govern quan demana la renda mínima per tothom i ara sembla que ho estudia el Sánchez.
Catalunya té un problema, ser una comunitat autònoma incapaç, capada legalment amb la greu contradicció que nosaltres cada dia amb les nostres accions no fem res més que legitimar el regim del 78, corrupte i franquista.
Que els nostres presos politics hagin de romandre empresonats, certifica que ni ens governem ni tenim el que s’ha de tenir, sobre tot perquè seria més senzill obeir a les instancies internacionals abans que a un govern injust. Mentrestant potser seria millor eliminar la Conselleria de justícia atenen que qui decideix és la justícia espanyola i els seus funcionaris. Ho sento Capella, encara que et queixis vehentment no pintes una p.m.
RSS Feed
