Un Parlament, un executiu derivat del Parlament, més una força conjuntada entre jutges i policia per complir la voluntat parlamentaria, són les millors eines d’un Estat – País.
Tenir una bona sanitat i una escola de qualitat, són els annexes a les eines de País. Cal deixar clar que sense cohesió social, basats amb valors democràtics de drets, obligacions i llibertats, de res serveixen les estructures d’Estat. Ho si, però serà per construir algun artefacte a imatge del que van fer dictadors d’infausta memòria. Una cohesió que indiscutiblement s’ha de basar amb una equitat econòmica prou intensa per no introduir més diferencies de les que ja tenim.
Els principis efectius de llibertat, igualtat i fraternitat, serveixen per concretar per on han d’anar les estructures d’Estat (eines), sobre tot si el que és vol és una República del poble i per el poble. Les vananeres és poden autoanomenar República però ja sabem que són altra cosa.
Tenir estructures d’Estat vol dir tenir una administració i centres de poder endreçats i democràtics per aconseguir amb el mínim esforç la màxima eficiència.
El conjunt de les estructures de la Generalitat actualment tenen quatre nivells de treballadors: Els funcionaris, els treballadors en regim laboral, els càrrecs electes i els de confiança. Que a les administracions publiques existeixin dos tipus de contractació, funcionaris de carrera i contractats laborals, ja ens diu que la singularitat no és la eficiència, és la burocràcia. (tractaments diferenciats laboralment entre funcionaris i laborals).
Un Estat que vulgui ser eficaç, ho ha de ser en termes econòmics, socials i de servei a la ciutadania. Econòmics perquè ha tenir els mínims costos. Socials, perquè tota l’administració s’ha de pensar i repensar amb donar la millor atenció. Servei, perquè tots els treballadors de les administracions han de saber i tenir clar que són els servidors dels ciutadans, mai al inrevés.
Eficàcia i com no el millor servei per donar les respostes administratives adequades amb el màxim rigor i la mínima burocràcia.
A Catalunya, pel fet de no ser lliures, avui tenim capades algunes facultats i d’altres i són com contrapoders. Territorialment a dia d’avui l’Estat espanyol encara tracta pels seus objectius la província com element estructural i de control i Catalunya no hi pot fer res per canviar-ho. El qui si pot fer Catalunya i, els independentistes, és planificar el futur i tot allò que permeti fer la legalitat espanyola fer-ho. Anem be, però no ni ha prou. Catalunya és dels llocs on tenim menys funcionaris. Ara be també és dels llocs on tenim més institucions amb una duplicitat de càrrecs que no s’entén si no és per convertir-se amb un contra poder quan convingui.
Parlament, Govern, Ajuntaments, Diputacions, delegacions provincials, Consells Comarcals, Vegueries (sense desenvolupar), AMB, TMB, Consell de garanties estatutàries, Síndic de greuges. El més greu és que algunes d’aquestes institucions no depenen del executiu i amb el temps s’han convertit amb contrapoders econòmics i politics.
Per exemple, perquè ens cal la Diputació, que és provincial, i que exerceix en part o gairebé amb tot, el mateix paper que és fa des de les Conselleries del executiu. Una institució que rep directament diners del Estat espanyol sense control. Que no és regeix pel concepte democràtic d’elecció directa. Doncs fàcil, és un contrapoder que l’únic que fa és clientelisme repartint subvencions.
Per exemple, qui va fer la llei per desenvolupar territoris metropolitans va ser el Congres amb competències que pot desenvolupar perfectament la Conselleria de territori. Una AMB que ha consolidat el graner de vots municipals per garantir que independentment de qui governi a Catalunya sempre mantindran les seves atribucions al marge del Parlament i Govern català.
Catalunya podria ser innovadora i conjugar eficàcia, democràcia i drets ha de ser el seu objectiu. Catalunya amb les següents institucions n’hauria de tenir prou:
Parlament, Govern, un sistema judicial públic i democràtic que no tingui cap altra poder que no sigui la de fer justícia, Les Vegueries amb el seu Consell, els Ajuntaments i prou. Ni Diputacions, ni Càmeres de Comerç, ni AMB, ni TM. Això si, cal deixar clar que la coordinació, l’aplicació dels interessos de país, ha de ser equitatiu a tot el país i sobre tot que la duplicitat de serveis mai més.
Preparem-nos per què més aviat que tard haurem de triar sobre les nostres estructures d’Estat. El procés constituent, el de debò, el farem quan siguem lliures i un Estat independent en forma de República, i millor saber el que volem avui que no deixar-ho per demà.
RSS Feed
