
Hem de tenir estructures d’estat. El nostre President ens ho recorda puntualment. Pot, fins i tot semblar l’excusa perfecte per anar fent camí, aquest camí que comença ha ser costerut i fins i tot amb més rocs dels que ens pensàvem.
Avui en farem reiteració d’algunes obvietats, però creiem que cal, no sigui que la tropa se’ns desmoralitzi.
Tenim un Parlament democràtic funcionant, i tenim el govern que d’ell se’n deriva, i això és una estructura d’estat, la més important en termes democràtics.
Tenim els cos de seguretat integral i més ben preparat de Catalunya, els Mossos i si a dia d’avui no poden actuar amb qüestions com el terrorisme, duanes, crim internacional, és senzillament perquè unes lleis espanyoles ho impedeixen, no pas perquè no ho poguessin fer, i també són estructura d’estat.
Tenim una sanitat de les més professionals i competitives d’Europa. La vinguda de clients d’arreu de l’estat i d’Europa ho confirma. La nostra sanitat disposa de les infraestructures adequades i repartides arreu del territori. Un altre estructura d’estat.
L’ensenyament, tot i tenir un cert grau de fracàs escolar que s’ha d’anar millorant, ofereix des de l’ensenyament basic, al Universitari, un programa prou acceptable en termes europeus. El secor de recerca i investigació, complementa els sectors pedagògics amb una eficiència prou digna. Cal però, reduir la tendència de la fuga dels nostres científics. Podem però afirmar que l’ensenyament a Catalunya te prou consistència per definir-lo com un sector estratègic i com no d’estructura d’estat.
Controlar els ports i aeroports de Catalunya, tècnicament és com bufar i fer ampolles. Ara el govern de Catalunya no els controla a nivell de gestió, però fer-ho requereix un Decret i un canvi molt petit de persones que han de tenir la màxima responsabilitat. Donat que el servei que presten de transport de persones i de mercaderies, el tractament ha de ser de estratègic i fins i tot d’estructura d’estat. El més important és que ara ja funcionen amb treballadors i estructures de Catalunya.
La hisenda publica catalana, com estructura d’estat, és potser l’apartat que no controlem totalment, fer-ho, és qüestió d’un temps determinat. Qui ens ha de donar les dades dels contribuents, inicialment poden ser els Ajuntaments, Diputacions, el Registre de la propietat i els Bancs i Caixes de Catalunya. Tenir la hisenda completament operativa pot ser qüestió d’un semestre, això diuen els entesos.
Energia, seguretat marítima, seguretat radio elèctrica, control de l’espai aeri, control del serveis alimentaris, són sectors que podríem anomenar estratègics, però en cap cas determinants inicialment a l’hora de convertir Catalunya en un nou estat. Són sectors estratègics però no són estructures d’estat.
En definitiva el que proposem al lector, és que i sense cap mena de dubta, Catalunya té hores d’ara les estructures d’estat necessàries per ser un estat lliure i independent. El que no tenim són les eines politiques i financeres que ens han de permetre escometre les obres d’infraestructures per ser competitius i per reduir l’atur ajudant a crear empreses. Quan siguem estat les tindrem totes.
L’esgotament del procés legalista, no fa res més que allargar-nos la agonia que ens suposa ser dependents d’un estat rigorosament contrari als interessos de Catalunya i afavoreix noves tàctiques que utilitzen per trencar-nos. La resposta o no del govern espanyol a de condicionar i variar si cal el full de ruta. Restar impassibles al ofec econòmic, al buidat de competències i al insult permanent, és desesperant i consumeix masses energies, energies que necessitem per construir la nova Catalunya.
Les estructures d’estat per ser estat les tenim, ara només cal la voluntat per engreixar-les i per fer-les universals.
La verdadera felicitat no consisteix en tindre-ho tot, sinó en no desitjar res. Sèneca