Sembla que la banda definitivament abandona la lluita armada hi ho fa entregant-les. El primer pas ja el van fer ara fa més de cinc anys dient que l’època de la violència havia acabat. Han complert i el terror a Euskalerria, França i Espanya de la ma d’ETA ha finit.
La batalla ideològica i estratègica dins del mon abertzale la va guanyar Otegi. La política i l’acció democràtica ha substituït la violència a Euskalerria i tot sembla indicar que per sempre.
Una bona noticia; entregar les armes. Tothom però espera la millor, la darrera, la dissolució d’ETA com entramat criminal organitzatiu.
Per les dades fetes publiques, sembla que l’entrega de les armes són un fet unilateral. Cap pacte amb ningú. Res a canvi. ETA no està en posició de res segur, però la seva acció no hauria de ser llençada al sac del no res. Els demòcrates, els pacifistes, els cristians i tot aquells que sempre han fet de la reconciliació un element de transformació, avui haurien de consolidar la pau i fer els únics gestos que pot honorar a tothom, ser generosos.
El govern del PP, Mariano Rajoy i unes quantes de les víctimes d’ETA, ja han dit la seva. Ni perdó ni generositat. Que no esperin del Estat espanyol res.
Per molts ETA, va fer el que molts antifranquistes haurien volgut fer. Franco a més de colpista era un assassí i respondre a la dictadura amb les armes era quelcom que una majoria d’antifranquistes sense dir-ho acceptaven.
ETA però no va fer el que tocava al 1978, deixar les armes. Aquest va se un error estratègic i que en lloc de treballar per democratitzar i lluitar pels drets i llibertats va servir per tot el contrari.
El que ETA ha fet està fet. La dictadura també va fer lo seu i si en el seu moment és parlava de reconciliació, ara no és gens entenedor que aquest concepte és rebutgi i fins i tot se n’usin altres que més s’acosten a la vendeta.
Quedaran els presos. Uns tacats de sang, altres col·laboradors i altres que sen se ser etarres practicaven la violència de carrer, la kaleborroca. També queden malats, fins i tot de malaltia terminal. Presos dispersats, deien per evitar la seva coordinació, però que bàsicament a servit per castigar a les famílies.
El govern espanyol sembla que no té cap intenció per modificar la seva política penitenciaria. ETA i els seus no és mereixen cap tipus de misericòrdia. El silenci de l’església al respecte és esfereïdor.
Perdonar el franquisme, fins i tot fer-los reconeixements pel govern espanyol és el que toca. Perdonar ETA mai.
Els que hem patit i hem tingut víctimes del franquisme i que hem preferit la pau, ens avergonyim de ser part d’un Estat espanyol, que prefereix l’odi i la venjança. Segur que és un altra motiu per independitzar-nos.
RSS Feed
