ER va guanyar les darreres eleccions a Junts per un diputat, (33 a 32, amb un 21,3% contra el 20,07% de vots). Els 9 diputats de les CUP, amb 6,68% de vots, van permetre fer govern entre ER i JxCat, com sempre els “cupaires” a l’ombra.
52 % de vots, teòricament pro independència, si més no ho deien els Programes dels que amb representació o no és van presentar i una majoria absoluta al Parlament, (76 diputats de 135), d’entrada feia patxoca.
De res han servit les majories. Ni amb els vots ni amb escons. Avui, ni govern de coalició, ni perspectiva per fer tangible la República proclamada.
Investir l’Aragonès, d’inici i amb el pacte signat entre ER i Junts, semblava que ens apropava al objectiu. Existien però fets que posaven més ombres que llum.
Les negatives reiterades, sempre des de la direcció de ER a bastir la UNITAT, la pitjor i mai aconseguida, la del Congres, ja feia aquell tuf d’allò que tens a la nevera que caducat és podreix.
Junts va decidir fer coalició sota els interessos de país i de partit. Fer-ho pel partit va esdevenir l’iniciï del fracàs pel País. ER i la seva estratègia, taula de diàleg, estabilitat pels del 155 al Congres, boicot al Consell de la República i als exiliats, deixaven clar que la coalició s’extingia per molt que la gestió autonòmica i col·locació de militants, amics i saludats del partit, fos, en termes econòmics i d’influència social important.
Compliment estricte a l’acorda’t al Congres, i democràcia d’alt nivell és el que va fer JxCat per decidir trencar el govern de coalició.
Junts és oposició i d’inici el seu discurs va ser; Sr. President vostè avui ja no te els suports ni la majoria estable que va tenir per la seva investidura, per tant toca una “Moció de Confiança o convocar eleccions”.
De moment ni una cosa ni l’altra i de forma molt preocupant, malgrat que al Parlament cada dia és fa pales que ER no té els suports per governar, i de forma contumaç, ER no cedeix amb el peregrí argument que hi són per ajudar a la gen.
Els pressupostos autonòmics, que en cap cas acaba amb l’espoli que patim, poden ser la baula que acabi amb aquest govern de minoria. ER nomes els pot aprovar amb el PSOE i Comuns (74 escons, majoria absoluta), o amb JxCat (65 escons) si algun d’aquests, Comuns, Socialistes, o Vox s’abstinguessin. Els de les CUP ja han dit no.
I no companys de Junts, JxCat no ha d’entrar a negociar res. L’objectiu és que ER compleixi el que en termes democràtics s’ha de fer.
Decidir marxar i alhora permetre’ls que siguin Govern, podria significar “l’araquiri” per Junts. Junts ha de presentar esmena a la totalitat dels pressupostos de ER per molt que aquets contemplin aspectes de Junts.
La centralitat política no només és guanya amb el pragmatisme i el mal menor, també amb la coherència i defensa de la dignitat i si fer-ho comporta perdre algun espai, que ningú dubti que tard o d’hora és pot recuperar.
RSS Feed
