A aquestes alçades, els que ho volen saber ho saben, Europa no ha legislat ni sap de moment com entomarà la “secessió” d’una part d’un estat que forma part de la Unió Europea. Fins i tot no saben com actuaran amb Escòcia que fa un referendum vinculant amb Anglaterra i acordat o amb Catalunya que vol votar de forma pactada i l’estat espanyol si oposa. La UE, ho haurà de resoldre quan els fets s’hagin consumat i sembla que la solució no serà pas jurídica, serà política, com ho va ser la incorporació de la Alemanya de l’Est en el seu moment.
Ara bé, objectivament el procés català i escossés, s’assemblen com un ou i una castanya. A Escòcia i de moment, els termes del referendum s’estan desenvolupant democràticament, i les dues parts han convingut pactar les condicions i els ritmes de la consulta, així com la vinculació del resultat. És evident que si un estat membre de la UE, s’avé a que una part del seu territori exerceixi el dret d’autodeterminació, d’entrada, i tot no existir legislació comunitària, permetrà que l’estat resultant en formi part de la UE, ja que l’estat matriu, en cap si oposarà. És la lògica natural democràtica, si pacto que s’exerceixi el dret d’autodeterminació, després no tindria sentit boicotejar la seva permanència com un nou estat. Altra cosa seria el nou repartiment dels escons comunitaris i la incidència política al euro parlament.
Catalunya, no te la sort d’Escòcia. L’estat espanyol és nega en rodo a que els catalans puguin decidir lliurement i democràticament el seu futur, i tant és així, que Espanya esgrimeix l’amenaça permanent de que seran ells els que ens vetaran l’entrada a la UE com nou estat. Per si no en tenen prou, ens fan por dient que Catalunya estarà ple de fronteres i duanes. Que ens faran fora de l’euro, que no podrem pagar les pensions, que no podrem anar al banc central europeu a finançar-nos, i el que és més greu ho diuen els mateixos espanyols que ens insulten, ens maltracten i ens espolien com “espanyols.
Europa té un problema, hi ha no trigar, haurà d’entrar en la qüestió i decidir políticament i jurídicament. Escòcia i Anglaterra han triat la via democràtica i pactista, Espanya ha triat la via de la intransigència legalista i del no.
De Escòcia no caldria de parlar-ne més fins el Setembre del 2014, de Catalunya i Espanya, la UE, s’haurien de començar ha preocupar.
L’estat espanyol forma part de ple dret de la UE i en la practica ha d’estar sotmesa als principis fundacionals democràtics de la Unió. A dia d’avui Espanya utilitza les clavegueres de l’estat, informes apòcrifs sorgits del ministeri de l’interior, al mateix govern i destacats politics per aturar la onada independentista amb mètodes que ratllen més a les èpoques franquistes i de la Gestapo. I si Europa gira l’esquena, Europa té i tindrà un seriós problema de construcció democràtica.
Europa no hauria de tolerar que s’usessin atacs feixistes i nazis contra les aspiracions democràtiques d’un poble. Europa no pot girar l’esquena a la petició democràtica i pacifica d’un poble a determinar el seu futur. Europa no pot donar l’esquena a un Parlament votat legalment i legitimitat per la seva majoria a les seves resolucions politiques. Europa no pot deixar diners a Espanya perquè desprès ella ho faci a les comunitats cobrant més interessos que els del banc europeu. Europa no pot permetre un repartiment del dèficit injust i desmesurat com el govern espanyol. Europa ha de definir-se: poden uns europeus deixar de ser-ho pel sol fet d’exercir el dret a votar. Europa ha de triar, ho aprofundir amb tot allò que suposa tenir més democràcia, ho renunciar-hi per no molestar als estats, fins i tot quan practiquen mètodes que ratllen aspectes poc democràtics.
La Europa democràtica que encara estem construint, no pot permetre la banalització del feixisme i del nazisme, és més hauria d’estar regulat amb sancions contundents i arribat el cas de reincidència, la expulsió. Europa ha de decidir ho democràcia ho mercat, i un mercat per molt regulat que estigui, sense democràcia, a la llarga pot ser sinònim d’autodestrucció.
Si oblidem la història, estem condemnats a repetir-la. Karl Marx
RSS Feed
