Escoltar avui al comissari europeu de torn, explicà que les qüestions i afers interns d’un estat de la CE, són això afers interns, em produeix tristor i una sensació no volguda de que així no anem be. Sobre tot quan la pregunta te ha veure amb la corrupció institucional i amb la possible utilització dels diners europeus per finançar els partits majoritaris espanyols.
Espanya, ha tingut històricament la mala costum d’usar el diner públic per afers privats i particulars. Això si depenent de l’època, fer-ho era fins i tot legal i quan no tolerat.
Espanya és admesa al grup selecte d’estats europeus l’any 1986, després que Europa comprovés de que és complien les condicions establertes. Aquest mateix any, la CE aprova l’Acta Única Europea, el seu objectiu era harmonitzar els territoris i fer possible un creixement equilibrat a tots els estats membres. Fer-ho possible va comportar la creació de partides pressupostaries europees anomenades “fons estructurals”. Aquests fons eren aportacions econòmiques que feien els estats i amb un 1 per % d’acord al seu PIB.
Espanya comença a rebre diners dels fons estructurals, l’any 1987 i fins a dia d’avui n’ha rebut més de 130.000 milions d’euros. Aquets diners, l’estat espanyol, el govern, decidien com és repartien territorialment i ha on anaven destinats i mentres unes regions ho rebien tot d’altres res. Estructures vials, el camp i la ramaderia, la formació professional i la energia eren els sectors on anaven destinades les aportacions europees.
Era, i de forma exclusiva el govern espanyol el que rebia els diners i qui decidia el seu destí. Per tant al marge de les possibles auditories encomanades per govern espanyol, i de com han justificat les adjudicacions, el que és inqüestionable és qui té la responsabilitat total de fer bon us d’aquests diners. El govern espanyol de torn.
El govern espanyol de torn, sense cap tipus de control de la CE, ha pogut desviar diners provinents d’Europa al finançament dels partits. Hem d’especificar però, que només ho podien fer el que tenien el poder espanyol, el PP i el PSOE des de l’any 1982.
Que Europa giri l’esquena als problemes interns dels estats de la comunitat, pot tenir un cert sentit democràtic i de respecte. Ara bé, de la mateixa forma que quant Europa rescata el model finançer espanyol i el que fa és garantir amb les seves inspeccions, homes de negre, que els diners europeus i les mesures que s’estan prenent són els adequades, ho trobem adequat. El que no entenem, és que la troica europea no faci el mateix amb els fons estructurals, abans i ara. De fet amb la historia espanyola de corrupció, amb els casos Gurkel, Barcenas i els Eros d’Andalusia, els comissaris europeus, “ho fan deixadeixa” de les seves competències, o és que en els fons, “ells també reben una part sucosa del diner públic”.
No voldríem fer extensiu a la Europa democràtica la corrupció històrica i endèmica de Espanya, però mentrestant Europa no pugui justificar in situ on i com s’han gastat els diners provinents d’Europa, pensarem que tant corrupte és el govern espanyol com el comissari europeu de torn.
El primer càstig del culpable és que la seva consciència el jutja i no l'absol mai. Juvenal