7 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
Javier Zarzalejos és el secretari general de les FAES comandada per l’Aznar. Entre falangistes i franquistes conversos a “demòcrates”, tenim la proposta única i eterna a una demanda justa i democràtica, “Catalunya no és una Nació i el dret a decidir no existeix”. O el que és el mateix els catalans no existim.
El mantra espanyol i argument constitucional, de que a Espanya tota cuca és espanyola, segur que serà, i no trigarà gaire, la seva destrucció. Un Estat i una nació construïda amb cadàvers i imposicions, tard o d’hora exhaurirà la seva existència. Ni reconciliació ni perdó i una única nació, aquesta és la màxima dels espanyols que no admeten cap diferencia. Viuen per l’anorreament dels que no volen ser espanyols.
Aquí tothom és espanyol i l’única nació és Espanya, i bufa que fa fort. Això, si a l’hora de saber-ho amb certesa, res de res, o el que és el mateix cap consulta als ciutadans. Que ho vulguin uns quants fincats a Madrid que controlen totes les instancies de l’Estat, n’és suficient. Passa el mateix amb si República o Monarquia.
Els nou franquistes, com l’Aznar i en Zarzalejos, gosen dir el que diuen perquè vivim dins d’un Estat que aviat podrem definir com predemocratic. Temps al temps. Afegim, que el que diuen no ho fan per ignorància, ho fan des de la convicció més profunda de que som espanyols, tot i que de segona classe, i que pertanyem a Espanya pel principi guerrer del dret de conquesta. El que no saben, o no ho volen saber, és que imperis de tota mena ja no existeixen i que el que avui és blanc demà pot ser negre, només depèn de la voluntat dels ciutadans i de si volen ser un poble o no.
Certament els espanyols de les FAES, els que fabriquen la ideologia moderna i legal del PP, estan preocupats, i gosaria dir que molt. Els catalans hem decidit que volem decidir, votar, per definir el nostre futur. En termes politics i socials el que volem fer és autodeterminar-nos i quan ho fem, el resultat serà tant clar com la voluntat que ara ens empeny a fer-lo. Deixarem de ser espanyols per ser catalans i europeus.
La voluntat d’un ciutadà és insignificant i poca cosa pot fer contra els que tenen tot el poder. La voluntat de molts ciutadans si volen ser una comunitat, que ho és per una llengua, una cultura, una historia i per ocupen un territori, és un fet que no te aturador. I no importa quan, però sens dubta, finalment construiran el que vulguin.
Pot ser haurem trigat més del que tocava, tres segles és molt de temps, però ara, els catalans tenim la nostra oportunitat per deixar enrere el dogal espanyol, i a fe de Deu que i ens hem posat de debò, i cap FAES ni ex falangista ho impedirà.
RSS Feed
