No insistirem, Espanya és qualsevol cosa menys un estat de dret, per molt que tots els unionistes espanyols diguin el contrari. És més, avui comptat i debatut, PP, Ciutadans, Vox i una part important del PSOE, són la dreta amb visos feixistes i franquistes d’aquesta Espanya que mai va trencar amb el franquisme.
Oblidar que un jutge ha pogut més que la seva pròpia legalitat, menyspreant als votants de Catalunya i impedint que els electes ocupin els seus càrrecs legítims,hauria d’haver estat impossible, a no ser que els valors democràtics i justícia siguin inexistents.
Tenim presos politics, exiliats i quatre d’ells amb vaga de fam. Com podem establir ponts de diàleg amb els nostres botxins. Cal no oblidar que el 155 és va imposar per la voluntat explicita del PP, PSOE i Ciutadans.
Com podem oblidar des de la sentencia del TC que el nostre vot no vot no val res, i que sempre hem demanat solucions politiques i diàleg. Com podem oblidar que ha estat el govern espanyol i el seu Estat els que han exercit la repressió física i jurídica. Com podem oblidar tots i cada un dels incompliments i greuges que pateix Catalunya, més una persecució endèmica per anorrear-nos com a poble.
Són tants els greuges que formen part de les nostres raons, que només ens queda un camí; el de la independència.
Els nostres presos politics, que incomprensiblement no desprenen gaire unitat, malgrat facin proclames, estan plens de dignitat i resistència. Més, estan plens de fam de llibertat i democràcia. Per fi tenim uns politics convençuts que la paraula és hi ha de ser del poble.
Poca broma. Quant un tria exercir democràticament i pacíficament la protesta a traves de posicions personals i disposat d’exercir-la fins el final, o és per convenciment o perquè està boig.
Per raons obvies, ni Jordi Sánchez, ni Jordi Turull, Jordi Rull, ni Quim Forn, han perdut l’enteniment. Ho tenen clar. Espanya i el seu Estat ens volen derrotats i submisos. La confrontació està servida. Uns la volem democràtica i pacifica i ens sembla que Espanya la vol impositiva i definitiva.
Feia anys que Catalunya no és REVOLTABA. Per fi líders politics amb comunió amb el poble, han dit fins aquí. Qui dubti que els presoners i exiliats NO s’ho juguen tot, alguns fins la vida, avui l’erren.
Són els nostres líders emprosanats, amb vaga de fam i exiliats, els abanderats legítims i pels que hem de lluitar per defensar-los fins on calgui. Els varem votar, els varem escollir i van complir fent el Referèndum i, encara que a mitges, proclamant la República.
Ells tenen fam de justícia, democràcia i llibertat. Ells avui paguen un preu molt alt. Avui ens toca, per dignitat, solidaritat i per Catalunya fer-ho nosaltres. Fer-ho al carrer, a les urnes i on se’ns demani. Ells ho han fet i ho estan fent. Si nosaltres no estem a l’alçada, senzillament serem uns merdes.
RSS Feed
