A mesura que coneixem fets i no qualsevols; “mai pactarem amb els que s’ha n’alegraven quan ens van posat a presó”, constatem que alguns han utilitzat sentiments i el ja ni ha prou, per obtenir redits electorals i estadis de negociació indirecte.
La traducció seria aquesta: “Nosaltres no volem que Catalunya sigui independent, volem la República federal espanyola i d’esquerres. A tal efecte posarem l’Estat espanyol contra les cordes, però sense des legitimar-lo”.
Avui el mestre Agustí Colomines fa la proba del cotó, creiem, al seu article al Nacional.cat amb el paper i discurs de la Colau, que sense avergonyir-se, ahir deia que si i avui que no.
Els que som càrrecs electes, i sense que tinguem esperar que ens ho expliquin, hem constatat que a les administracions properes, Ajuntaments sobre tot, els independentistes que son oposició, hem constatat que en aquest mandat, el discurs, pedagogia, anàlisis, justificació, argumentació per defensar que els catalans tenim dret ha decidir i si el poble vol ser lliure, ha esta zero.
I el que és més increïble, és que a gairebé a una mica més de tres mesos per les properes eleccions municipals, es torni a dir que s’és més independentista que ningú torna a surar amb una potencia extraordinària per arreplegar els vots dels que si que la volen, la independència.
Constatar que ER és el partit que més ho ha utilitzat, avui els seus fets ho han deixat tant clar que dificultats tindran per tornar a enganyar a la gent convençuda que van votar i defensar les urnes l’1 d’octubre del 2017 i van guanyar el dret a ser un Estat independent en forma de República.
Ni els seus 90 anys de pervivència, ni haver tingut personatges destacats, Macià i Companys, poden avui tapar que l’independentisme s’ha utilitzat com moneda de canvi per aconseguir el contrari del que han venut.
Que ER va construir i fer possible dos tripartits amb aquells que nomes volen la seva nació espanyola, es un fet.
Que ER ha rebutjat la unitat amb els independentistes de Junts és un fet als processos electorals espanyoles, autonòmiques, europees i molt sovint per no dir sempre a les municipals.
Que ER ens ha venut que el diàleg amb España és el camí, donant suport a la legislació i execució de la legalitat espanyola i amb una taula de diàleg buida de continguts i resultats, també és un fet.
Que ER va pactar aquest mandat, amb document públic, per avançar cap la independència, acordant la presidència de la Generalitat i del Parlament, també es un fet.
Que ER no compleix ni amb JxCat ni amb les CUP l’acord d’investidura i que ha pactat els pressupostos amb el PSOE i Comuns a la Generalitat i Barcelona, també es un fet.
Que ER, amb socialistes, comuns i cupaires van decidir que la MHP Laura Borràs havia de dimitir de la presidència del Parlament, per un informa de la guàrdia civil, tot i tenir judici (serà el 10 de febrer) però cap sentencia, obviant el dret a la innocència, la van condemnar. També es un fet.
Que ER mai va voler la unitat amb l’independentisme, ni construir cap tipus estratègia que suposes la confrontació democràtica i pacifica amb España i el seu Estat. També és un fet.
Que ER, no més no ha dut a terme cap cap confrontació dins l’Estat espanyol, és que fora tampoc. Pitjor, els unics que ha fet confrontació i organització són el MHP Carles Puigdemont, Toni Comin, Clara Ponsatí i Lluis Puig. Ho han fet com eurodiputats i organitzant la proposta, avui real, del Consell de la República. Els de ER i CUP a Suiza, suposem que gaudint del bon formatge i xocolata. Ni per fer-los costat a la lectura de la sentencia del TSJE sobre en Lluis Puig que te la seva derivada per la resta i van ser.
ER mai ha volgut la independència de Catalunya. El seu objectiu com el de Lluis Companys sempre ha esta la República espanyola federal. Ni tant sols confederal. I si teniu dubtes, pregunteu al Colom, Rahola, Carod, Carretero, Bertran, i si fos viu al MHP Barrera.
Avui la castellanització del nostre model audiovisual, que també és un fet, confirma que l’objectiu és reduir tot el possible que som un poble diferent al castellà.
Aquesta és l’estratègia de ER: Semblar que son i volen la independència de Catalunya. A l’hora donar suport al “Gobierno de España” fent veure que és la via per aconseguir-ho.
Explicar que els de Junts són els neoconvergents i que millor pactar amb “socialistes” comuns i si és pot amb els de les CUP. Que les esquerres són els que garantiran el millor per la societat.
I per últim dir-nos que els independentistes seran ven acollits si donen suport als pressupostos autonòmics pactat amb els del 155. I tot per poder acabar el mandat malgrat que només tenen 33 diputats i uns dos mil milions més que ens deixa l’espoli sobre els 18.000 ME.
Per cert l’Aragonès insisteix amb l’Acord de Claredat, acord que va ser rebutjat pel Parlament de Catalunya. Aquest és el seu respecte a la democràcia, les institucions i al objectiu del 1 d’octubre. Res més a dir senyories.
RSS Feed
