
He deixat passar el temps adequat, per refredar la meva resposta a la miserable carta epistolar de l’expresident espanyol del PSOE i responsable directe d’un temps ple de corrupció i d’unes clavegueres assassines, per intentar fer la reflexió i resposta més acurada possible.
L’any 74 el meu pare, Josep Fusté Amat, de la lleva del biberó i defensor voluntari de la República espanyola, moria rebentat per les successives pallisses que la policia franquista va donar-li, des de que va arribar a Catalunya retornant de Dunkerque. El pare va morir com antifranquista i demòcrata militant.
Vaig néixer al 51 i, a fe de Deu que soc un més dels tants i tants catalans espanyolitzats. Imagineu per un moment un marrec de 5 o 6 anyets, que a casa aprenia el català, vivia com català i veia morir els avis com a catalans, com al carrer li deien “perro catalan habla cristiano”. Eren els feixistes i colpistes, de base falangista els que van guanyar la guerra, i, a fe de Deu, insisteixo, a casa dels pares ho varem notar a consciencia.
Els espanyols d’esquerres i de dretes, tenen tot el dret a defensar el seu model d’Estat, faltaria més. Fins i tot, ho poden fer per continuar munyin la mamella. És el privilegi dels guanyadors.
L’expresident, i segur que deu ser per la vellesa, i com penyora per mantenir els seus privilegis, ha entrat en campanya electoral i ho ha fet de la forma més barroera possible. Els seus arguments poden ser, millor dit, són els mateixos que els del PP. Res de nou. Els espanyols d’esquerres i de dretes s’han unit per intentar guanyar les eleccions del 27 de Setembre. Ara mateix cap dubta que seran eleccions plebiscitàries.
Tot i així i com no pot ser d’altra forma, els espanyols unionistes no deixen d'utilitzar la por, la mentida i la difamació per guanyar. L’única eina que ara no poden utilitzar és la de la força. No cal que ens escarrassem, en cap cas serà una lluita política. Espanya, el seu Estat i els espanyols unionistes saben que l’aposta és de caixa o faixa i si per guanyar, han de fer servir les clavegueres, com ja va dir Felipe González, han d’estar ben engreixades. Que ningú en tingui dubtes de que ho estaran.
Ara bé, la meva condescendia amb la missiva editorialista s’acaba quan un filo feixista com el Felipe González, X dels GAL i d’altres tropelies, ens compara als catalans, que volem fer de Catalunya un nou País lluny de les misèries espanyoles, amb els nazis a imatge de Hitler i Mussolini. “Oblidar” que Franco era el referent espanyol del nazisme i falangisme, donat que ell va militar en les seves files o diu tot. L’insult als republicans espanyols cremats als forns de l’Alemanya nazi, hauria d’haver indignat als espanyols republicans, socialistes i demòcrates. El seu silenci els fa còmplices. Salvant excepcions.
Sr. González, vostè que no va fer res per acabar amb el franquisme, vostè que no va impedir que el franquisme fos il·legal, com ho és el nazisme a Alemanya, vostè que ha injectat recursos públics a la Fundació Francisco Franco, vostè que s’ha negat al reconeixement d’un Estat plurinacional, vostè que ha impedit que el català és parli a Europa, vostè que ha liderat el seu partit en el període de més corrupció a Espanya i que viu de les elèctriques i d’un sou públic, és el millor referent del perquè la majoria de catalans volem marxar d’aquest Estat espanyol patrimonialitzat per una casta, que sense por a equivocar-nos, podem qualificar de neofranquistes.
Vostè Sr. González no només ha fet menys preu i escarni als catalans i entre ells al meu pare amb la seva comparació feixista, també ho ha fet amb els milers d’espanyols republicans i l’única resposta que mereix d’arreu és l’ostracisme i una condemna internacional pels segles dels segles.
Postdata: No se si el 27 els que volem la independència guanyarem o no. El que si sabem, és que la dignitat dels catalans i la seva conscienciació ha creat un nou estat de les coses, que garanteix que aquest procés acabi al 2016 o 2020 és irreversible i que el divorci entre catalans i Espanya, amb cartes com la del Isidoro, cada dia està més lluny de futures enteses.