20 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Volem exercir el dret a decidir per definitivament deixar de ser “propietat” d’Espanya. De moment i totes les enquestes, perquè no tenim cap altra forma de saber-ho, determinen que la majoria de catalans volen votar per decidir llur futur i una altra majoria vol la independència de Catalunya.
A tal efecte, CDC, ERC i la CUP amb representació parlamentaria, també han apostat amb total claredat que l’autonomisme a Catalunya representa el passat i que el futur és independència. Hem d’esmentar la ANC, AMI i Òmnium, més d’altres organitzacions politiques i socials que també hi estan d’acord.
Independència és sinònim de llibertat, o cap dependència. Hem de convenir que independència, també vol dir trencament d’un escenari, per obtenir-ne un de ben diferent.
L’Estat de les autonomies, dins d’una monarquia parlamentaria, és Espanya. Per aquest fet la transició espanyola, va exigir la continuïtat del concepte d’una sola nació i una sola sobirania. No insistirem ni tampoc explicarem el que això suposa i els efectes jurídics i politics del que va suposar pactar la constitució espanyola. Ara en rebem les conseqüències.
A mesura però que el procés català avança, apareixen certes contradiccions amb una certa dificultat per explicar-les. Si més no, haurem de convenir que la ciutadania no entén com és pot lluitar per ser lliures i independents i al mateix temps legitimar el que fa un Congrés espanyol que legalitza la persecució del català i no deixa de fer lleis amb l’objectiu clara d’anorrear-nos.
CDC i ERC, defensen i ara sense matisos la independència de Catalunya. Unió de moment no, i com que en Durant és el portantveu del grup parlamentari, i ho ha reconegut públicament, podem entendre que ell si que jugui a legitimar que Catalunya és Espanya.
Si volem la independència, no te cap sentit participar i treballar en la política espanyola i des de el Congrés. No és que els del PP espanyol tinguin majoria absoluta, és que ells i el PSOE són contraris al dret a decidir dels catalans. La pregunta que s’escau és obvia, què i fem en el Congres d’un estat del que volem marxar?
Alguns ens diran que la dimensió mediàtica cal aprofitar-la. Altres, els més honestos, que és una font d’ingressos i altres perquè s’identifiquen amb la proposta espanyola. Totes les opcions són licites, però des de la perspectiva de la independència, ni te sentit ni és pot incidir en el procés des de Madrid. Tot al contrari, ser-hi legitima totes les seves accions, fins i tot quan ningú dimiteix per la mort de 15 immigrants a Ceuta, ho fem.
Fem de l’estratègia moderna l’art català per la independència. Denunciem la baixa qualitat democràtica del govern espanyol, del PP i del PSOE. Expliquem als mitjans internacionals ubicats a Madrid, que a partir d’ara, els representant de Catalunya, serem convidats de pedra al Congrés i donat que no és la nostra institució, deixarem de participar en totes i cada una de les accions que dugui a terme el Congres. Els diputats catalans amb adscripció espanyola, restaran en silenci al seu escó fins el moment que Catalunya pugui decidir el seu futur.
Aquesta ara és la feina que correspon als diputats catalans amb carnet espanyol que volen la independència, la resta se’n diu col·laboracionisme.
RSS Feed
