El paper dels grups parlamentaris de ERC i PDeCAT al Congrés de diputats espanyol és confús i poc explicat. La capacitat legislativa i de control que tenen, és tant limitada com gairebé inexistent.
Els del PSOE i Ciutadans directament no ens han volgut per treure al Rajoy i al PP del govern espanyol i les seves institucions. Els del PSOE no volien cap pacte amb els independentistes i els de Podemos i comunistes, proposaven el pacte saben que seria rebutjat. El paper dels senadors i diputats per la independència és tant galdós i reduccionista que en altres moments faria vergonya cobrar per no fer altra cosa que prémer un boto, i ara amb la que està caient encara més.
El Congrés i Senat és una font d’ingressos gens menyspreable. Ho sabem. ERC i el PDeCAT no poden renunciar-hi perquè si. Ara be, és una contradicció flagrant no posicionar-se obertament amb el que pensen fer després del 1 d’Octubre si el SI guanya. L’escenari del NO, creiem que hauria de tenir els mateixos efectes.
Plegar, renunciar, anar-se’n deixar les actes corresponents, seria el que toca perquè no tindria cap sentit mantenir representativitat en un Estat que no és el nostre i del que no en volem formar part. La victòria del No, els desautoritzaria com representants espanyols de la comunitat catalana i hauria de tenir els mateixos efectes.
Guardar silenci al respecte o fins i tot elevar elucubracions personals pot, en aquets moments, situar dubtes més que raonables al que queda del procés. ERC no va tenir cap inconvenient en sumar-se a la moció de censura que Unidos Podemos va fer al Mariano. El PDeCAT és va abstenir.
Ara és fa difícil entendre que digui que volem canvi d’interlocutors quan podien haver donat indicis donant suport a la moció. Proposar o insinuar que ens hem de quedar una estoneta més desprès d’iniciat el procés constituent, si guanya el si, no té sentit. Volem trencar amb la legalitat espanyola, construir la nostra i al mateix temps legitimem amb la nostra presencia la espanyola. De bojos. Per cert ni ERC ha estat correspost per UP, ni el PDeCAT tot i aconseguir grup Parlamentari, continua sense gaudir del que suposa.
Ens ho juguem el tot per el tot i ningú pot guardar cap bala a la “recamara”. L’1 d’Octubre és el dia del vot, però també el dia on s’arriba construint la improbable desfeta.
Si el dia 2 d’Octubre (Amb el recompte fet, i signat el decret del inici del procés constituent), el SI és guanyador, els diputats i senadors independentistes per Espanya, no ho oblidem ho són per Espanya, ses senyories, no poden seure ni un minut més a les seves butaques espanyoles.
Els Diputats i Senadors no haurien de participar en cap acció partidista o legislativa espanyola. Tota negociació posterior al Referèndum, si ni han, han d’estat conduïdes des de el Govern català amb l’aval del Parlament. Als diputats i Senadors espanyols, se’ls va votar per altres coses.
Renunciar a les actes, compromís adquirit de forma solemne, abans del dia 11 de Setembre, tindria una potencia política innegable. Catalunya amb el SI, amb la renuncia dels electes espanyols, amb les lleis de desconnexió aprovades deixarien clar que la independència és un fet irreversible a defensar des de Catalunya i les instancies internacionals. Catalunya amb la victòria del SI, només pot exigir des de les posicions del nou Estat negociar els actius i passius. Continuar formant part de les institucions espanyoles no només seria un greu error, seria la mort política de ERC i el PDeCAT en el cas que guanyés el NO.
RSS Feed
